Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentation
  • ca  etapa educativa, n f
  • ca  etapa escolar, n f
  • es  etapa educativa, n f
  • es  etapa escolar, n f
  • fr  étape éducative, n f
  • en  education stage, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definition
Cadascuna de les fases en què està dividit el període d'estudis regulars de règim general.

Note

  • A l'Estat espanyol, les etapes educatives són l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i la universitat.
  • ca  etapa educativa, n f
  • ca  etapa escolar, n f
  • es  etapa educativa, n f
  • es  etapa escolar, n f
  • fr  étape éducative, n f
  • en  education stage, n

Educació > Currículum i cicles educatius

Definition
Cadascuna de les fases en què està dividit el període d'estudis regulars de règim general.

Note

  • A l'Estat espanyol, les etapes educatives són l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i la universitat.
  • ca  ethos, n m
  • es  ethos, n m
  • en  ethos, n

Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definition
Conjunt de normes i valors que guien el comportament dels membres d'un grup determinat.

Note

  • El sociòleg alemany Norbert Elias fa servir la noció d'ethos en un sentit molt similar a la noció d'habitus de Pierre Bourdieu.
  • ca  ètica, n f
  • es  ética, n f
  • fr  éthique, n f
  • en  ethics, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia

Definition
Disciplina filosòfica que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

Note

  • La moral i l'ètica només es distingeixen convencionalment, i en aquest sentit se sol entendre l'ètica com a disciplina estrictament filosòfica, teòrica, mentre que en la moral s'inclouen també elements sociològics, lingüístics, culturals i teològics, i és sempre aplicada.
  • ca  ètica de la convicció, n f
  • es  ética de la convicción, n f
  • fr  éthique de conviction, n f
  • en  ethic of conviction, n
  • en  ethic of ultimate ends, n
  • de  gesinnungsethik, n

Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

Definition
Manera d'actuar d'un individu que és fidel als seus principis i valors.

Note

  • L'ètica de la convicció indueix a actuar d'acord amb els valors de cadascú, sense fer referència ni implícita ni explícita a les possibles conseqüències dels seus actes.
  • Max Weber proposà la distinció entre l'ètica de la convicció (Gesinnungsethik) i l'ètica de la responsabilitat (Verantwortungsethik) en una conferència l'any 1918 a la universitat de Munic titulada La política com a vocació. L'antinòmia entre ambdues menes d'ètica no es planteja com l'oposició entre dues figures en estat pur, que no corresponen mai a accions concretes en la vida real.
  • ca  ètica de la responsabilitat, n f
  • es  ética de la responsabilidad, n f
  • fr  éthique de responsabilité, n f
  • en  ethics of responsibility, n
  • de  verantwortungsethik, n

Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

Definition
Manera d'actuar d'un individu que es preocupa i assumeix de forma responsable les conseqüències previsibles dels seus actes.

Note

  • Max Weber proposà la distinció entre l'ètica de la convicció (Gesinnungsethik) i l'ètica de la responsabilitat (Verantwortungsethik) en una conferència l'any 1918 a la universitat de Munic titulada La política com a vocació. L'antinòmia entre ambdues menes d'ètica no es planteja com l'oposició entre dues figures en estat pur, que no corresponen mai a accions concretes en la vida real.
  • ca  etiologia, n f
  • es  etiología, n f
  • fr  étiologie, n f
  • en  etiology, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Ciències de la salut

Definition
Branca de la medicina que estudia la causa o les causes d'una determinada alteració, problema, trastorn, disfuncionalitat o malaltia.
  • ca  etiqueta, n f
  • es  etiqueta, n f
  • fr  étiquette, n f
  • en  etiquette, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

Definition
Categoria amb la qual es classifiquen formes específiques de comportament.
  • ca  estigmatització, n f
  • ca  etiquetatge, n m
  • es  estigmatización, n f
  • es  etiquetaje, n m
  • fr  stigmatisation, n f
  • en  labelling, n
  • en  stigmatization, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social

Definition
Procés pel qual un grup dominant defineix allò que és normal i deixa fora d'aquesta definició altres conductes que, en conseqüència, són considerades desviades.

Note

  • El sociòleg Peter L. Berger, a Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística (1963, traducció catalana del 1986), adverteix que l'estigmatzació diu més de qui posa l'estigma (els seus límits, els seus prejudicis o la concepció del món que té) que no pas de qui el pateix.
  • ca  ètnia, n f
  • es  etnia, n f
  • fr  ethnie, n f
  • en  ethnic group, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definition
Grup humà amb unes característiques culturals pròpies.

Note

  • Entre els criteris que determinen una ètnia, es pren sovint com a decisiu el de la llengua, però també són determinants elements com ara la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques viscudes per una determinada comunitat humana.