Educació > Currículum i cicles educatius
- ca etapa educativa, n f
- ca etapa escolar, n f
- es etapa educativa, n f
- es etapa escolar, n f
- fr étape éducative, n f
- en education stage, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definició
Nota
- A l'Estat espanyol, les etapes educatives són l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i la universitat.
Educació > Currículum i cicles educatius
- ca etapa educativa, n f
- ca etapa escolar, n f
- es etapa educativa, n f
- es etapa escolar, n f
- fr étape éducative, n f
- en education stage, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definició
Nota
- A l'Estat espanyol, les etapes educatives són l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i la universitat.
Institucionalització > Identitat personal i comportament
- ca ethos, n m
- es ethos, n m
- en ethos, n
Institucionalització > Identitat personal i comportament
Definició
Nota
- El sociòleg alemany Norbert Elias fa servir la noció d'ethos en un sentit molt similar a la noció d'habitus de Pierre Bourdieu.
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia
- ca ètica, n f
- es ética, n f
- fr éthique, n f
- en ethics, n
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia
Definició
Nota
- La moral i l'ètica només es distingeixen convencionalment, i en aquest sentit se sol entendre l'ètica com a disciplina estrictament filosòfica, teòrica, mentre que en la moral s'inclouen també elements sociològics, lingüístics, culturals i teològics, i és sempre aplicada.
Institucionalització > Hàbits socials i rutinització
- ca ètica de la convicció, n f
- es ética de la convicción, n f
- fr éthique de conviction, n f
- en ethic of conviction, n
- en ethic of ultimate ends, n
- de gesinnungsethik, n
Institucionalització > Hàbits socials i rutinització
Definició
Nota
- L'ètica de la convicció indueix a actuar d'acord amb els valors de cadascú, sense fer referència ni implícita ni explícita a les possibles conseqüències dels seus actes.
- Max Weber proposà la distinció entre l'ètica de la convicció (Gesinnungsethik) i l'ètica de la responsabilitat (Verantwortungsethik) en una conferència l'any 1918 a la universitat de Munic titulada La política com a vocació. L'antinòmia entre ambdues menes d'ètica no es planteja com l'oposició entre dues figures en estat pur, que no corresponen mai a accions concretes en la vida real.
Institucionalització > Hàbits socials i rutinització
- ca ètica de la responsabilitat, n f
- es ética de la responsabilidad, n f
- fr éthique de responsabilité, n f
- en ethics of responsibility, n
- de verantwortungsethik, n
Institucionalització > Hàbits socials i rutinització
Definició
Nota
- Max Weber proposà la distinció entre l'ètica de la convicció (Gesinnungsethik) i l'ètica de la responsabilitat (Verantwortungsethik) en una conferència l'any 1918 a la universitat de Munic titulada La política com a vocació. L'antinòmia entre ambdues menes d'ètica no es planteja com l'oposició entre dues figures en estat pur, que no corresponen mai a accions concretes en la vida real.
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Ciències de la salut
- ca etiologia, n f
- es etiología, n f
- fr étiologie, n f
- en etiology, n
Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Ciències de la salut
Definició
Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social
- ca etiqueta, n f
- es etiqueta, n f
- fr étiquette, n f
- en etiquette, n
Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social
Definició
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social
- ca estigmatització, n f
- ca etiquetatge, n m
- es estigmatización, n f
- es etiquetaje, n m
- fr stigmatisation, n f
- en labelling, n
- en stigmatization, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Prejudicis i discriminació social
Definició
Nota
- El sociòleg Peter L. Berger, a Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística (1963, traducció catalana del 1986), adverteix que l'estigmatzació diu més de qui posa l'estigma (els seus límits, els seus prejudicis o la concepció del món que té) que no pas de qui el pateix.
Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals
- ca ètnia, n f
- es etnia, n f
- fr ethnie, n f
- en ethnic group, n
Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals
Definició
Nota
- Entre els criteris que determinen una ètnia, es pren sovint com a decisiu el de la llengua, però també són determinants elements com ara la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques viscudes per una determinada comunitat humana.
