Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estructura de comunicació, n f
  • es  estructura de comunicación, n f

Mitjans de comunicació social > Sistemes de comunicació convencionals

Definició
Sistema normatiu, econòmic i organitzatiu que regula el funcionament dels mitjans de comunicació en un determinat espai de comunicació.
  • ca  estructura de la població, n f
  • es  estructura de la población, n f
  • fr  composition de la population, n f
  • fr  structure de la population, n f
  • fr  structure démographique, n f
  • en  population structure, n

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques > Estructura demogràfica

Definició
Composició que presenta una població en un moment determinat, segons diferents característiques, com ara el sexe, l'edat, l'estat civil, l'activitat professional o el nivell d'escolarització.
  • ca  estructura econòmica, n f
  • es  estructura económica, n f
  • fr  structure économique, n f
  • en  economic structure, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definició
Conjunt d'elements d'un espai econòmic la relació dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
  • ca  estructura social, n f
  • es  estructura social, n f
  • en  social structure, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics

Definició
Conjunt social compost de parts organitzades més o menys interdependents i mútuament vinculades de forma durable.
  • ca  estructuralisme, n m
  • es  estructuralismo, n m
  • en  structuralism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics

Definició
Mètode que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructurat, a partir dels elements del qual es pot conèixer la seva natura i el seu funcionament.

Nota

  • L'estructuralisme deriva originalment de l'estudi del llenguatge i, en sociologia, s'ocupa de la identificació d'estructures en els sistemes socials o culturals.
  • ca  estudi de casos, n m
  • es  estudio de casos, n m
  • fr  étude de cas, n f
  • en  case study, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Manera d'organitzar dades socials amb la finalitat de conservar el caràcter unitari de l'objecte social en estudi, amb un enfocament que considera una unitat social com un tot.
  • ca  estudi de mercat, n m
  • ca  investigació de mercat, n f sin. compl.
  • es  estudio de mercado, n m
  • es  investigación de mercado, n f
  • fr  étude de marché, n f
  • en  market research, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus, Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Investigació l'objectiu de la qual és la recerca, la recollida i l'anàlisi d'informació relativa a un mercat, que comprèn la definició del mercat, l'anàlisi de l'oferta i la demanda, els segments de mercat, els preus, els canals de distribució, l'anàlisi de la competència, les necessitats dels consumidors o els hàbits de compra.

Nota

  • L'objectiu d'un estudi de mercat és avaluar la viabilitat d'una activitat econòmica o empresarial.
  • ca  estudis culturals, n m pl
  • es  estudios culturales, n m pl
  • fr  études culturelles, n f pl
  • en  cultural studies, n pl

Perspectiva sociològica > Disciplines afins

Definició
Corrent teòric i crític que estudia la representació de la classe social, l'etnicitat o el gènere en la literatura i en les arts.
  • ca  educació no formal, n f
  • ca  educació no reglada, n f
  • ca  ensenyament no reglat, n m
  • ca  estudis no reglats, n m pl
  • es  educación no formal, n f
  • es  educación no reglada, n f
  • es  enseñanza no reglada, n f
  • es  estudios no reglados, n m pl
  • fr  éducation non formelle, n f
  • en  non-formal education, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definició
Educació organitzada i sistemàtica realitzada fora del sistema educatiu institucionalitzat per a facilitar determinades classes d'aprenentatge a subgrups especials de la població.
  • ca  educació formal, n f
  • ca  educació reglada, n f
  • ca  ensenyament reglat, n m
  • ca  estudis reglats, n m pl
  • es  educación formal, n f
  • es  educación reglada, n f
  • es  enseñanza reglada, n f
  • es  estudios reglados, n m pl
  • fr  éducation formelle, n f
  • en  formal education, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definició
Educació portada a terme de manera regular i sistemàtica, sotmesa a les normatives legals pel que fa al currículum i que porta a l'obtenció d'una acreditació o títol oficial.