Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estadística, n f
  • es  estadística, n f
  • en  statistics, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Estadística

Definició
Ciència que recull, classifica, analitza d'acord amb mètodes matemàtics i interpreta dades relatives a un conjunt d'elements.
  • ca  estadística descriptiva, n f
  • es  estadística descriptiva, n f
  • en  descriptive statistics, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Estadística

Definició
Conjunt de tècniques estadístiques per a descriure i analitzar les dades d'una mostra.
  • ca  estadística social, n f
  • es  estadística social, n f
  • en  social statistics, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Estadística

Definició
Branca de l'estadística aplicada que utilitza els mètodes quantitatius en l'estudi numèric dels fenòmens de caràcter social.
  • ca  estalinisme, n m
  • es  estalinismo, n m
  • en  Stalinism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques

Definició
Interpretació teoricopràctica del marxisme imperant a la Unió Soviètica i dins dels partits comunistes d'arreu del món durant el govern de Ióssif Stalin.

Nota

  • 1. El terme estalinisme ha estat utilitzat per opositors polítics i pensadors crítics amb la figura de Stalin (lligats en gran mesura, encara que no necessàriament, al trotskisme) per a fer referència a un règim de característiques totalitàries.
  • 2. Alguns dels trets més significatius de l'estalinisme van ser una economia col·lectivista i dirigida per l'Estat, la consolidació de la indústria pesant, el culte al dictador i la repressió de tota la població.
  • ca  estament, n m
  • es  estamento, n m
  • en  stratum, n

Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials > Estaments socials

Definició
Grup social amb certa base jurídica format per persones del mateix o de similar estatus, especialment pel que fa a identitat cultural i estil de vida, que forma part d'una societat legalment desigual.

Nota

  • La divisió social en estaments és pròpia de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna a Europa.
  • ca  estandardització, n f
  • ca  tipificació, n f sin. compl.
  • es  estandarización, n f
  • es  tipificación, n f
  • fr  standardisation, n f
  • en  standardization, n

Metodologia > Eines estadístiques i indicadors

Definició
Transformació de dades directes en unitats de mesura, amb una mitjana i una dispersió fixes, que fa comparables les mesures entre escales diferents.
  • ca  estat, n m
  • es  Estado, n m
  • en  State, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Institucions públiques i àmbits administratius

Definició
Subjecte de dret internacional dotat d'un territori, una població permanent, una organització política i plena sobirania.
  • ca  estat de la qüestió, n m
  • es  estado de la cuestión, n m
  • es  estado de la materia, n m
  • es  historia de la cuestión, n f
  • fr  état de la question, n m
  • en  state of the art, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Estudi que es realitza en la fase inicial d'una recerca que, a través d'una revisió bibliogràfica, permet conèixer la història, les aportacions, les carències i els principals punts de controvèrsia dins d'un camp de coneixement concret.
  • ca  estat del benestar, n m
  • es  estado de bienestar, n m
  • fr  État providence, n m
  • en  welfare state, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definició
Conjunt d'institucions de l'Estat que tenen com a objectiu proveir els ciutadans dels serveis socials bàsics per a garantir uns estàndards de vida acceptables, assegurant l'accés a l'educació i la salut, una prestació d'atur, una pensió de jubilació i un ajut per a l'habitatge, entre d'altres.

Nota

  • Segons el sociòleg danès Gosta Esping-Andersen, a Europa podem distingir tres models diferents d'estat del benestar d'acord amb les seves polítiques socials: el model socialdemòcrata (Suècia), el model corporatiu (Alemanya) i el model liberal (Gran Bretanya).
  • ca  estat fràgil, n m
  • es  estado frágil, n m
  • fr  état fragile, n m
  • en  fragile state, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Sistemes polítics

Definició
Estat que experimenta greus dificultats per a portar a terme les seves funcions fonamentals.

Nota

  • En casos extrems es pot parlar d'estats fallits quan la fragilitat de les institucions governamentals no els permet fer un control estricte i efectiu de tot el territori.