Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals, Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
- ca escoltisme, n m
- es escultismo, n m
- fr scoutisme, n m
- en scouting, n
Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals, Educació > Institucions educatives i tipus d'educació
Definició
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Societat civil
- ca esfera privada, n f
- es esfera privada, n f
- en private sphere, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Societat civil
Definició
Nota
- El terme esfera privada va ser encunyat pel sociòleg alemany Jürgen Habermas.
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Societat civil
- ca esfera pública, n f
- es esfera pública, n f
- en public sphere, n
Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Societat civil
Definició
Nota
- El terme esfera pública va ser encunyat pel sociòleg alemany Jürgen Habermas.
Religió > Organitzacions religioses
- ca església, n f
- es iglesia, n f
- en church, n
Religió > Organitzacions religioses
Definició
Mitjans de comunicació social > Comunicació política i corporativa
- ca eslògan, n m
- es eslogan, n m
- en slogan, n
Mitjans de comunicació social > Comunicació política i corporativa
Definició
Nota
- La denominació eslògan prové històricament d'una expressió gaèlica utilizada pels guerrers de les tribus celtes abans d'atacar l'enemic.
Institucionalització > Fama i reconeixement social
- ca esnob, n m, f
- es esnob, n m, f
- fr snob, n m, f
- en snob, n
Institucionalització > Fama i reconeixement social
Definició
Institucionalització > Fama i reconeixement social
- ca esnobisme, n m
- es esnobismo, n m
- fr snobisme, n m
- en snobbery, n
Institucionalització > Fama i reconeixement social
Definició
Educació > Currículum i cicles educatius
- ca educació secundària obligatòria, n f
- ca segona ensenyança, n f sin. compl.
- ca ESO, n f sigla
- es educación secundaria obligatoria, n f
- es ESO, n f sigla
- fr collège, n m
- en compulsory lower secondary education, n
- en compulsory secondary education, n
- en lower secondary education, n
Educació > Currículum i cicles educatius
Definició
Nota
- 1. La denominació catalana segona ensenyança és pròpia d'Andorra.
- 2. L'educació secundària obligatòria actualment s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun: primer cicle (12-14 anys) i segon cicle (14-16 anys). Si no es té el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, a partir dels 16 anys es pot accedir als programes de formació i inserció (PFI) o, a partir dels 17 anys, es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà si se supera la prova d'accés.
Institucionalització > Identitat personal i comportament
- ca espai personal, n m
- es espacio personal, n m
- fr espace personnel, n m
- en personal space, n
Institucionalització > Identitat personal i comportament
Definició
Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació, Mitjans de comunicació social > Influència social dels mitjans de comunicació
- ca espai públic, n m
- es espacio público, n m
- en public space, n
Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació, Mitjans de comunicació social > Influència social dels mitjans de comunicació
Definició
Nota
- L'espai públic era, en principi, un espai físic: el del carrer, la plaça o el mercat. A partir dels segles XVI i XVII aquest espai esdevé simbòlic. La formació d'un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia. Actualment el que defineix l'espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social i les xarxes socials, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets.