Vocabulari de la música

Tipus de cant originat a Andalusia en el segle XVIII, que inclou influències de moltes cultures, com ara la morisca o la jueua, però en què és d'especial importància l'aportació de l'ètnia gitana.

Del flamenc o que hi té relació.

Instrument musical de vent, del grup de la fusta, en forma de tub amb diversos orificis circulars que es tapen amb els dits o amb claus.

Persona que toca la flauta.

Flauta d'embocadura en forma de bec, en la qual el bisell està tallat en una finestra lateral i l'aire s'hi dirigix a través d'un canal rígid.

Flauta que es fa sonar amb el nas.

Instrument musical de vent, conegut des de l'antiguitat, que consistix en un conjunt de tubs, generalment set, disposats l'un al costat de l'altre, i que es fan sonar successivament desplaçant els seus orificis per davant de la boca.

Flauta d'embocadura en forma de bec, en la qual el bisell està tallat en una finestra lateral i l'aire s'hi dirigix a través d'un canal rígid.

Flauta de metall d'embocadura lateral, constituïda per un tub cilíndric metàl·lic amb una sèrie de forats i mecanisme per a tapar-los.

Manera de tocar els instruments d'arquet que produïx un so similar al de la flauta.