Vocabulari de la música

Cançó de bressol o composició instrumental breu de ritme suau.

Instrument musical de corda, constituït per una vara de fusta flexible i un fil d'aram, que es tensen formant una espècie d'arc al qual s'agrega una carabassa que fa de caixa de ressonància.

Gran conjunt de música popular o de jazz, format per uns quinze instruments que comprenen, generalment, una secció rítmica i una secció de metall que acompanyen un vocalista, i que es va popularitzar als Estats Units durant els anys trenta i quaranta del segle XX.

Que està formada (una unitat de mesura del temps musical) per un nombre de subunitats divisible per dos.

Que es caracteritza (un ritme o un moviment) perquè se li poden aplicar unitats de mesura binàries.

Instrument musical menut, en forma de lira, que consta d'un arc metàl·lic amb una llengüeta d'acer enmig que es fa vibrar amb l'índex d'una mà, mentre amb l'altra mà se subjecta l'instrument entre les dents.

En un concert o en la representació d'una obra musical, repetició d'una peça o d'un fragment a petició del públic.

Fer un bis.

Peça de fusta o de metall tallada al biaix sobre la qual l'aire produïx el so en instruments com la flauta dolça i certs jocs d'orgue.

Que consta (una sonata) de dos temes musicalment diferenciats i generalment contraposats en caràcter i en tonalitat.