Back to top
  • ca  heleni, n m
  • es  helenio
  • fr  hélénie
  • en  sneezeweed
  • nc  Helenium sp.

Botànica

Definition
Gènere de plantes de la família de les compostes.
  • ca  helèpolis, n f
  • es  helépolis, n m
  • fr  hélépole, n f
  • en  helepole, n
  • en  helepolis, n

Història

Definition
Màquina de guerra en forma de torre que s'utilitzava a l'antiguitat, especialment durant el període hel·lenístic, en els assetjament i bloquejos militars a ciutats.
  • ca  helíac -a, adj
  • es  heliaco
  • es  helíaco
  • fr  héliaque
  • en  heliacal

Ciències de la Terra > Astronomia

Definition
Que té lloc poc abans de la sortida del Sol o poc després de la seva posta, aplicat a la sortida i a la posta d'un astre.
  • ca  Heliocopris andersoni, n m
  • en  giant dung beetle
  • nc  Heliocopris andersoni

Zoologia > Insectes

Note

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
  • ca  heliofunda, n f
  • es  heliofunda, n f
  • fr  héliogaine, n f
  • en  heliosheath, n

Ciències de la Terra > Astronomia

Definition
Zona última de l'espai d'influència del vent solar, que es troba entre el xoc de terminació i l'heliopausa i que s'estén al llarg del límit exterior de l'heliosfera.
  • ca  heliofunda, n f
  • es  heliofunda, n f
  • en  heliosheath, n

Ciències de la Terra > Astronomia

Definition
Última zona d'influència del vent solar, la regió de l'espai que es troba entre el xoc de terminació i l'heliopausa, i que s'estén al llarg del límit exterior de l'heliosfera.
  • ca  heliopausa, n f
  • es  heliopausa, n f
  • fr  héliopause, n f
  • en  heliopause, n

Ciències de la Terra > Astronomia

Definition
Límit teòric de l'heliosfera, caracteritzat per una densitat d'energia del vent solar igual a la del medi interestel·lar.
  • ca  hel·lenòfon -a, adj
  • ca  hel·lenoparlant, adj
  • es  helenófono -na, adj
  • es  helenoparlante, adj
  • fr  grécophone, adj
  • fr  hellénophone, adj
  • en  Greek-speaking, adj
  • en  hellenophone, adj

Llengües

Definition
Que parla grec.
  • ca  hel·lenòfon -a, adj
  • ca  hel·lenoparlant, adj
  • es  helenófono -na, adj
  • es  helenoparlante, adj
  • fr  grécophone, adj
  • fr  hellénophone, adj
  • en  Greek-speaking, adj
  • en  hellenophone, adj

Llengües

Definition
Que parla grec.
  • ca  helvecià, n m
  • es  helveciense
  • fr  helvétien
  • en  helvetian

Ciències de la Terra > Geologia

Definition
Antic estatge que constituïa el miocè mitjà, situat damunt el burdigalià i sota el tortonià.