Back to top
helíac -a helíac -a

Ciències de la Terra > Astronomia

  • ca  helíac -a, adj
  • es  heliaco
  • es  helíaco
  • fr  héliaque
  • en  heliacal

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Que té lloc poc abans de la sortida del Sol o poc després de la seva posta, aplicat a la sortida i a la posta d'un astre.
Heliocopris andersoni Heliocopris andersoni

Zoologia > Insectes

  • ca  Heliocopris andersoni, n m
  • en  giant dung beetle
  • nc  Heliocopris andersoni

Zoologia > Insectes

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
heliofunda heliofunda

Ciències de la Terra > Astronomia

  • ca  heliofunda, n f
  • es  heliofunda, n f
  • fr  héliogaine, n f
  • en  heliosheath, n

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Zona última de l'espai d'influència del vent solar, que es troba entre el xoc de terminació i l'heliopausa i que s'estén al llarg del límit exterior de l'heliosfera.
heliofunda heliofunda

Ciències de la Terra > Astronomia

  • ca  heliofunda, n f
  • es  heliofunda, n f
  • en  heliosheath, n

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Última zona d'influència del vent solar, la regió de l'espai que es troba entre el xoc de terminació i l'heliopausa, i que s'estén al llarg del límit exterior de l'heliosfera.
heliopausa heliopausa

Ciències de la Terra > Astronomia

  • ca  heliopausa, n f
  • es  heliopausa, n f
  • fr  héliopause, n f
  • en  heliopause, n

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Límit teòric de l'heliosfera, caracteritzat per una densitat d'energia del vent solar igual a la del medi interestel·lar.
hel·lenòfon -a hel·lenòfon -a

Llengües

  • ca  hel·lenòfon -a, adj
  • ca  hel·lenoparlant, adj
  • es  helenófono -na, adj
  • es  helenoparlante, adj
  • fr  grécophone, adj
  • fr  hellénophone, adj
  • en  Greek-speaking, adj
  • en  hellenophone, adj

Llengües

Definición
Que parla grec.
hel·lenoparlant hel·lenoparlant

Llengües

  • ca  hel·lenòfon -a, adj
  • ca  hel·lenoparlant, adj
  • es  helenófono -na, adj
  • es  helenoparlante, adj
  • fr  grécophone, adj
  • fr  hellénophone, adj
  • en  Greek-speaking, adj
  • en  hellenophone, adj

Llengües

Definición
Que parla grec.
helvecià helvecià

Ciències de la Terra > Geologia

  • ca  helvecià, n m
  • es  helveciense
  • fr  helvétien
  • en  helvetian

Ciències de la Terra > Geologia

Definición
Antic estatge que constituïa el miocè mitjà, situat damunt el burdigalià i sota el tortonià.
hemal hemal

Zoologia > Anatomia animal

  • ca  hemal, adj
  • es  hemal
  • en  hemal

Zoologia > Anatomia animal

Definición
Dit de la part ventral dels vertebrats o de llurs embrions on s'allotgen el cor i els grans vasos.
hematopòdids hematopòdids

Zoologia > Ocells

  • ca  hematopòdids, n m pl
  • nc  Haemotopodidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels caradriformes.