irradiació
irradiació
Fisioteràpia
- ca irradiació, n f
- es irradiación, n f
- en irradiation
Fisioteràpia
Definition
Exposició d'un cos o d'un material a l'acció de radiacions, especialment ionitzants.
irradiació
irradiació
Sinologia
- ca irradiació, n f
- es irradiación
- fr irradiation
- it irradiazione
- en irradiation
Sinologia
Definition
Exposició d'un cos a l'acció de radiacions ionitzants amb finalitats diagnòstiques o terapèutiques.
irradiació
irradiació
Seguretat alimentària
- ca irradiació, n f
- es irradiación, n f
- fr irradiation, n f
- en irradiation, n
Seguretat alimentària
Definition
Tècnica de conservació d'aliments per inactivació consistent a sotmetre un aliment a l'acció de radiacions ionitzants.
Note
- 1. La irradiació requereix l'ús de fonts de radiacions ionitzants autoritzades, com els raigs gamma, els electrons o els raigs X, durant un temps específic per a millorar la seguretat alimentària i eliminar o reduir els agents patògens.
- 2. La irradiació d'aliments s'utilitza per a eliminar microorganismes patògens com ara Escherichia coli, Campylobacter i Salmonella. També redueix els bacteris responsables de la putrefacció, els insectes i els paràsits, i aconsegueix retardar la maduració de fruites i verdures.
- 3. La irradiació d'aliments està restringida legalment a casos molt concrets.
irrigació
irrigació
Infermeria
- ca irrigació, n f
- es irrigación
- fr irrigation
- en irrigation
Infermeria
Definition
Aplicació d'un corrent d'aigua o d'una solució aquosa en una part del cos o en una ferida per a rentar-la, desinfectar-la o efectuada amb altres finalitats terapèutiques.
irritabilitat
irritabilitat
Psiquiatria
- ca irritabilitat, n f
- es irritabilidad, n f
- fr irritabilité, n f
- en irritability, n
- de Irritabilität, n f
Psiquiatria
Definition
Sensibilitat exagerada als estímuls exteriors negatius, amb tendència a les reaccions agressives contra els altres o contra un mateix.
irritant
irritant
Malalties respiratòries
- ca irritant, adj
- es irritante, adj
- fr irritant -e, adj
- en irritant, adj
Malalties respiratòries
Definition
Dit de l'agent que, per contacte immediat, prolongat o repetit amb la pell o les mucoses, pot provocar una reacció inflamatòria.
Note
- 1. Els agents irritants no són corrosius. El símbol emprat per a l'etiquetatge de substàncies o preparats irritants és Xi.
- 2. Són especialment rellevants com a causa de patologies respiratòries per inhalació els gasos irritants com ara l'àcid sulfhídric, l'àcid fluorhídric, el clor, el formaldehid, l'acetaldehid, l'acroleïna, els vapors nitrosos, el bromur, el clorur de metil i l'arsina.
ISCOM
ISCOM
Immunologia
- ca complex estimulador de la immunitat, n m
- ca ISCOM, n m sigla
- es complejo estimulador de la inmunidad
- es ISCOM sigla
- fr complexe immuno-stimulant
- fr ISCOM sigla
- en immune stimulatory complex
- en immunostimulating complex
- en ISCOM sigla
Immunologia
Definition
Substància constituïda per un antigen contingut dins una matriu lipídica que actua com a adjuvant i que, mitjançant la fusió amb els lípids de la membrana cel·lular, fa possible que l'antigen s'introdueixi en el citoplasma.
Note
- La sigla ISCOM prové de l'anglès immunostimulating complex (literalment, 'complex immunoestimulant').
isoaglutinina
isoaglutinina
Immunologia
- ca isoaglutinina, n f
- es isoaglutinina
- fr isoagglutinine
- en isoagglutinin
Immunologia
Definition
Al·loanticòs capaç d'aglutinar cèl·lules, especialment eritròcits o leucòcits, que permet classificar-les segons el polimorfisme genètic que presenten.
Note
- Per exemple, els eritròcits del grup sanguini A són aglutinats per isoaglutinines anti-A.
isoanticòs
isoanticòs
Immunologia
- ca isoanticòs, n m
- es isoanticuerpo
- fr isoanticorps
- en isoantibody
Immunologia
Definition
Anticòs que reconeix un isoantigen.
isoantigen
isoantigen
Immunologia
- ca isoantigen, n m
- ca antigen isòfil, n m sin. compl.
- es isoantígeno
- fr isoantigène
- en isoantigen
Immunologia
Definition
Antigen d'individus d'una mateixa espècie que tenen el genotip idèntic.