Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  irradiació, n f
  • es  irradiación, n f
  • en  irradiation

Fisioteràpia

Definición
Exposició d'un cos o d'un material a l'acció de radiacions, especialment ionitzants.
  • ca  irradiació, n f
  • es  irradiación
  • fr  irradiation
  • it  irradiazione
  • en  irradiation

Sinologia

Definición
Exposició d'un cos a l'acció de radiacions ionitzants amb finalitats diagnòstiques o terapèutiques.
  • ca  irradiació, n f
  • es  irradiación, n f
  • fr  irradiation, n f
  • en  irradiation, n

Seguretat alimentària

Definición
Tècnica de conservació d'aliments per inactivació consistent a sotmetre un aliment a l'acció de radiacions ionitzants.

Nota

  • 1. La irradiació requereix l'ús de fonts de radiacions ionitzants autoritzades, com els raigs gamma, els electrons o els raigs X, durant un temps específic per a millorar la seguretat alimentària i eliminar o reduir els agents patògens.
  • 2. La irradiació d'aliments s'utilitza per a eliminar microorganismes patògens com ara Escherichia coli, Campylobacter i Salmonella. També redueix els bacteris responsables de la putrefacció, els insectes i els paràsits, i aconsegueix retardar la maduració de fruites i verdures.
  • 3. La irradiació d'aliments està restringida legalment a casos molt concrets.
  • ca  irrigació, n f
  • es  irrigación
  • fr  irrigation
  • en  irrigation

Infermeria

Definición
Aplicació d'un corrent d'aigua o d'una solució aquosa en una part del cos o en una ferida per a rentar-la, desinfectar-la o efectuada amb altres finalitats terapèutiques.
  • ca  irritabilitat, n f
  • es  irritabilidad, n f
  • fr  irritabilité, n f
  • en  irritability, n
  • de  Irritabilität, n f

Psiquiatria

Definición
Sensibilitat exagerada als estímuls exteriors negatius, amb tendència a les reaccions agressives contra els altres o contra un mateix.
  • ca  irritant, adj
  • es  irritante, adj
  • fr  irritant -e, adj
  • en  irritant, adj

Malalties respiratòries

Definición
Dit de l'agent que, per contacte immediat, prolongat o repetit amb la pell o les mucoses, pot provocar una reacció inflamatòria.

Nota

  • 1. Els agents irritants no són corrosius. El símbol emprat per a l'etiquetatge de substàncies o preparats irritants és Xi.
  • 2. Són especialment rellevants com a causa de patologies respiratòries per inhalació els gasos irritants com ara l'àcid sulfhídric, l'àcid fluorhídric, el clor, el formaldehid, l'acetaldehid, l'acroleïna, els vapors nitrosos, el bromur, el clorur de metil i l'arsina.
  • ca  complex estimulador de la immunitat, n m
  • ca  ISCOM, n m sigla
  • es  complejo estimulador de la inmunidad
  • es  ISCOM sigla
  • fr  complexe immuno-stimulant
  • fr  ISCOM sigla
  • en  immune stimulatory complex
  • en  immunostimulating complex
  • en  ISCOM sigla

Immunologia

Definición
Substància constituïda per un antigen contingut dins una matriu lipídica que actua com a adjuvant i que, mitjançant la fusió amb els lípids de la membrana cel·lular, fa possible que l'antigen s'introdueixi en el citoplasma.

Nota

  • La sigla ISCOM prové de l'anglès immunostimulating complex (literalment, 'complex immunoestimulant').
  • ca  isoaglutinina, n f
  • es  isoaglutinina
  • fr  isoagglutinine
  • en  isoagglutinin

Immunologia

Definición
Al·loanticòs capaç d'aglutinar cèl·lules, especialment eritròcits o leucòcits, que permet classificar-les segons el polimorfisme genètic que presenten.

Nota

  • Per exemple, els eritròcits del grup sanguini A són aglutinats per isoaglutinines anti-A.
  • ca  isoanticòs, n m
  • es  isoanticuerpo
  • fr  isoanticorps
  • en  isoantibody

Immunologia

Definición
Anticòs que reconeix un isoantigen.
  • ca  isoantigen, n m
  • ca  antigen isòfil, n m sin. compl.
  • es  isoantígeno
  • fr  isoantigène
  • en  isoantigen

Immunologia

Definición
Antigen d'individus d'una mateixa espècie que tenen el genotip idèntic.