depressió
depressió
Infermeria
- ca depressió, n f
- es depresión
- fr dépression
- en depression
Infermeria
Definition
Trastorn de l'estat d'ànim d'intensitat i durada diverses caracteritzat per abatiment general de la persona, davallada de l'autoestima i sentiments de tristesa, pessimisme, desesperança i desemparança.
depressió
depressió
Psiquiatria
- ca depressió, n f
- ca trastorn depressiu, n m
- es depresión, n f
- es trastorno depresivo, n m
- fr dépression, n f
- fr trouble dépressif, n m
- en depression, n
- en depressive disorder, n
- de Depression, n f
Psiquiatria
Definition
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l'individu, que inclou tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud.
Note
- La denominació depressió inclou, entre d'altres, les depressions majors i el trastorn distímic.
depressió a llarg termini
depressió a llarg termini
Neurociència
- ca depressió a llarg termini, n f
- ca DLT, n f sigla
- es depresión a largo plazo
- es DLP sigla
- en long-term depression
- en LTD sigla
Neurociència
Definition
Reducció de l'eficàcia sinàptica a partir d'una disminució dels potencials postsinàptics durant hores o dies, generalment produïda per una estimulació repetida de baixa freqüència.
Note
- La depressió a llarg termini s'ha descobert a les cèl·lules de Purkinje del cerebel, que responen menys a l'activació per despolarització quan s'activen simultàniament les projeccions de les fibres paral·leles i les de les fibres grimpadores. També s'ha descrit al neocòrtex.
depressió atípica
depressió atípica
Psiquiatria
- ca depressió atípica, n f
- es depresión atípica, n f
- fr dépression atypique, n f
- en atypical depression, n
- de atypische Depression, n f
Psiquiatria
Definition
Depressió caracteritzada per una simptomatologia atípica, com ara un augment significatiu del pes o la gana, hipersòmnia o cansament, que provoca un deteriorament social o laboral significatiu.
depressió delirant
depressió delirant
Psiquiatria
- ca depressió psicòtica, n f
- ca depressió delirant, n f sin. compl.
- es depresión delirante, n f
- es depresión psicótica, n f
- fr dépression délirante, n f
- fr dépression psychotique, n f
- en delusional depression, n
- en psychotic depression, n
- de psychotische Depression, n f
Psiquiatria
Definition
Depressió caracteritzada per la combinació de símptomes depressius amb símptomes psicòtics, amb una alteració greu del sentit de la realitat, al·lucinacions i deliris, que poden ser congruents o no amb l'estat d'ànim.
depressió doble
depressió doble
Psiquiatria
- ca depressió doble, n f
- es depresión doble, n f
- fr dépression double, n f
- en double depression, n
- de Doppeldepression, n f
Psiquiatria
Definition
Depressió caracteritzada per la coexistència d'un trastorn distímic i un episodi de depressió major.
depressió endògena
depressió endògena
Psiquiatria
- ca depressió endògena, n f
- ca malenconia, n f sin. compl.
- es depresión endógena, n f
- es melancolía, n f
- fr dépression endogène, n f
- fr mélancolie, n f
- en endogenous depression, n
- en melancholy, n
- de endogene Depression, n f
- de Melancholie, n f
Psiquiatria
Definition
Depressió major que es produeix sense desencadenant psíquic o ambiental, amb símptomes d'anhedonia, falta de reactivitat, ritmicitat circadiària, desvetllament precoç, inhibició o agitació psicomotores, anorèxia i culpabilitat excessiva o inadequada.
depressió induïda per substàncies
depressió induïda per substàncies
Psiquiatria
- ca depressió induïda per substàncies, n f
- es depresión inducida per sustancias, n f
- fr trouble dépressif induit par des substances, n m
- en substance-induced depression, n
- en substance-induced depressive disorder, n
- de substanzeninduzierte Depression, n f
- de substanzinduzierte depressive Störung, n f
Psiquiatria
Definition
Depressió que apareix durant un període de consum intensiu o d'abstinència d'una substància, que no pot perllongar-se més de quatre setmanes des que es deixa de prendre la substància.
Note
- La depressió induïda per substàncies és un tipus de trastorn mental induït per substàncies.
depressió involutiva
depressió involutiva
Psiquiatria
- ca depressió involutiva, n f
- es depresión involutiva, n f
- fr dépression involutive, n f
- en involutional depression, n
- de involutive Depression, n f
Psiquiatria
Definition
Depressió caracteritzada per agitació psicomotora intensa i alteracions de la percepció, que acostuma a aparèixer en la vellesa.
depressió major
depressió major
Neurociència
- ca depressió major, n f
- ca trastorn depressiu major, n m
- es depresión mayor
- es trastorno depresivo mayor
- en major depression
- en major depressive disorder
Neurociència
Definition
Trastorn depressiu caracteritzat per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes indicatius.
Note
- La simptomatologia de la depressió major inclou canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora; falta d'energia; infravaloració o culpa; dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions, i pensaments de mort, idees suïcides o intents de suïcidi.