Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Terminologia de ciències de la salut

Presentation
  • ca  depressió, n f
  • es  depresión
  • fr  dépression
  • en  depression

Infermeria

Definition
Trastorn de l'estat d'ànim d'intensitat i durada diverses caracteritzat per abatiment general de la persona, davallada de l'autoestima i sentiments de tristesa, pessimisme, desesperança i desemparança.
  • ca  depressió, n f
  • ca  trastorn depressiu, n m
  • es  depresión, n f
  • es  trastorno depresivo, n m
  • fr  dépression, n f
  • fr  trouble dépressif, n m
  • en  depression, n
  • en  depressive disorder, n
  • de  Depression, n f

Psiquiatria

Definition
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l'individu, que inclou tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Note

  • La denominació depressió inclou, entre d'altres, les depressions majors i el trastorn distímic.
  • ca  depressió a llarg termini, n f
  • ca  DLT, n f sigla
  • es  depresión a largo plazo
  • es  DLP sigla
  • en  long-term depression
  • en  LTD sigla

Neurociència

Definition
Reducció de l'eficàcia sinàptica a partir d'una disminució dels potencials postsinàptics durant hores o dies, generalment produïda per una estimulació repetida de baixa freqüència.

Note

  • La depressió a llarg termini s'ha descobert a les cèl·lules de Purkinje del cerebel, que responen menys a l'activació per despolarització quan s'activen simultàniament les projeccions de les fibres paral·leles i les de les fibres grimpadores. També s'ha descrit al neocòrtex.
  • ca  depressió atípica, n f
  • es  depresión atípica, n f
  • fr  dépression atypique, n f
  • en  atypical depression, n
  • de  atypische Depression, n f

Psiquiatria

Definition
Depressió caracteritzada per una simptomatologia atípica, com ara un augment significatiu del pes o la gana, hipersòmnia o cansament, que provoca un deteriorament social o laboral significatiu.
  • ca  depressió psicòtica, n f
  • ca  depressió delirant, n f sin. compl.
  • es  depresión delirante, n f
  • es  depresión psicótica, n f
  • fr  dépression délirante, n f
  • fr  dépression psychotique, n f
  • en  delusional depression, n
  • en  psychotic depression, n
  • de  psychotische Depression, n f

Psiquiatria

Definition
Depressió caracteritzada per la combinació de símptomes depressius amb símptomes psicòtics, amb una alteració greu del sentit de la realitat, al·lucinacions i deliris, que poden ser congruents o no amb l'estat d'ànim.
  • ca  depressió doble, n f
  • es  depresión doble, n f
  • fr  dépression double, n f
  • en  double depression, n
  • de  Doppeldepression, n f

Psiquiatria

Definition
Depressió caracteritzada per la coexistència d'un trastorn distímic i un episodi de depressió major.
  • ca  depressió endògena, n f
  • ca  malenconia, n f sin. compl.
  • es  depresión endógena, n f
  • es  melancolía, n f
  • fr  dépression endogène, n f
  • fr  mélancolie, n f
  • en  endogenous depression, n
  • en  melancholy, n
  • de  endogene Depression, n f
  • de  Melancholie, n f

Psiquiatria

Definition
Depressió major que es produeix sense desencadenant psíquic o ambiental, amb símptomes d'anhedonia, falta de reactivitat, ritmicitat circadiària, desvetllament precoç, inhibició o agitació psicomotores, anorèxia i culpabilitat excessiva o inadequada.
  • ca  depressió induïda per substàncies, n f
  • es  depresión inducida per sustancias, n f
  • fr  trouble dépressif induit par des substances, n m
  • en  substance-induced depression, n
  • en  substance-induced depressive disorder, n
  • de  substanzeninduzierte Depression, n f
  • de  substanzinduzierte depressive Störung, n f

Psiquiatria

Definition
Depressió que apareix durant un període de consum intensiu o d'abstinència d'una substància, que no pot perllongar-se més de quatre setmanes des que es deixa de prendre la substància.

Note

  • La depressió induïda per substàncies és un tipus de trastorn mental induït per substàncies.
  • ca  depressió involutiva, n f
  • es  depresión involutiva, n f
  • fr  dépression involutive, n f
  • en  involutional depression, n
  • de  involutive Depression, n f

Psiquiatria

Definition
Depressió caracteritzada per agitació psicomotora intensa i alteracions de la percepció, que acostuma a aparèixer en la vellesa.
  • ca  depressió major, n f
  • ca  trastorn depressiu major, n m
  • es  depresión mayor
  • es  trastorno depresivo mayor
  • en  major depression
  • en  major depressive disorder

Neurociència

Definition
Trastorn depressiu caracteritzat per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes indicatius.

Note

  • La simptomatologia de la depressió major inclou canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora; falta d'energia; infravaloració o culpa; dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions, i pensaments de mort, idees suïcides o intents de suïcidi.