Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca teoria de la imatge, n f
- es teoría de la imagen
- fr théorie de l'image
- it teoria dell'immagine
- en image theory
- en theory of image
- de Abbildungslehre
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definition
Note
-
1. En el camp de la cartografia teòrica, les variables visuals de J. Bertin han suposat, entre d'altres, una aportació considerable a la teoria de la imatge.
2. Vegeu també variable visual i teoria de la comunicació. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca teoria de la informació, n f
- es teoría de la información
- fr théorie de l'information
- it teoria dell'informazione
- en information theory
- en theory of information
- de Informationslehre
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definition
Note
-
1. Entre els fundadors de la teoria de la informació destaquen els matemàtics nord-americans Claude Elwood Shannon (1916) i Wearren Weaver (1894), amb l'obra conjunta The Mathematical Theory of Communication (1949), basada en la teoria de probabilitats i la seva aplicació a l'electromagnetisme. Segons aquests autors, una font d'informació emet un missatge en triar-ne una combinació particular entre el conjunt de missatges possibles, mitjançant símbols d'un repertori (alfabet, mots, notes, codi binari, símbols cartogràfics...). La informació és una mesura de la llibertat d'elecció quan se selecciona un missatge d'un conjunt, amb independència del sentit que es pugui assignar al missatge. La recepció correcta d'un missatge és funció de la relació senyal/soroll (els senyals útils i els senyals paràsits). Una altra teoria, la teoria de la comunicació, utilitza la teoria de la codificació i l'estadística, i permet millorar la qualitat de les connexions en estudiar la codificació de les informacions i la quantitat d'informació tramesa per unitat de temps. L'abast d'aquesta teoria s'ha eixamplat cap a camps com la sociologia, la psicologia, la filosofia del llenguatge i la pedagogia, entre d'altres, i ha servit en bona part de base a la teoria de la comunicació.
2. Vegeu també teoria de la comunicació. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Fotogrametria
- ca teoria de la regularització, n f
- es teoría de la regularización
- en regularization theory
Fotogrametria
Definition
Note
- És un exemple de teoria de la regularització la transformació d'equacions diferencials en equacions algebraiques.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca tercera forma normal, n f
- es tercera forma normal
- en third normal form
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definition
Note
- A la pràctica, implica que tots els atributs siguin únicament dependents de la clau primària o d'altres claus candidates.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca tèrmic -a, adj
- es térmico -ca
- en thermal
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca terminal, n m
- es terminal
- en terminal
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definition
Note
- Els terminals constituïen el punt de treball habitual abans de la difusió dels ordinadors personals i el desenvolupament de les xarxes informàtiques.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca terminal gràfic, n m
- ca unitat de visualització gràfica, n f sin. compl.
- es terminal gráfico
- es unidad de visualización gráfica
- en graphic terminal
- en visual display unit
- en VDU sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definition
Note
-
1. Fins al final de la dècada de 1980, els terminals gràfics van ser habituals en contextos especialitzats, per bé que limitats pel seu cost, generalment elevat. Igualment, van existir empreses especialitzades exclusivament en la fabricació d'aquest tipus de perifèric.
2. La denominació unitat de visualització gràfica es va utilitzar en el passat per emfatitzar el fet que es tractés de terminals amb monitor gràfic, en èpoques en què els terminals més habituals no eren dotats ni tan sols de monitors alfanumèrics. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca terminal virtual, n m
- es terminal virtual
- en virtual terminal
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca terminal X, n m
- es terminal X
- en X terminal
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definition
Note
- Un terminal X proporciona un lloc de treball gràfic connectat a un ordinador amb sistema operatiu UNIX, que és el que realitza les operacions de processament, mentre que el terminal disposa d'una certa capacitat de processament per a gestionar les operacions de visualització i d'interacció sobre el monitor gràfic. Els terminals X van ser força populars durant la dècada de 1990 com a alternativa de baix cost a una estació de treball UNIX completa. Han esdevingut obsolets per l'ús d'ordinadors personals amb emuladors de terminals per a aquest i altres protocols.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Fotogrametria
- ca termistància, n f
- ca termistor, n m
- es termistor
- en thermistor
Fotogrametria
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8