Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  teoria de la imatge, n f
  • es  teoría de la imagen
  • fr  théorie de l'image
  • it  teoria dell'immagine
  • en  image theory
  • en  theory of image
  • de  Abbildungslehre

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definición
Conjunt d'estudis i principis sobre les propietats de la imatge gràfica i els seus components en relació amb el fet perceptiu i comunicatiu.

Nota

  • 1. En el camp de la cartografia teòrica, les variables visuals de J. Bertin han suposat, entre d'altres, una aportació considerable a la teoria de la imatge.

    2. Vegeu també variable visual i teoria de la comunicació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  teoria de la informació, n f
  • es  teoría de la información
  • fr  théorie de l'information
  • it  teoria dell'informazione
  • en  information theory
  • en  theory of information
  • de  Informationslehre

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definición
Teoria matemàtica que estudia la transmissió, l'emmagatzematge i la transformació de la informació.

Nota

  • 1. Entre els fundadors de la teoria de la informació destaquen els matemàtics nord-americans Claude Elwood Shannon (1916) i Wearren Weaver (1894), amb l'obra conjunta The Mathematical Theory of Communication (1949), basada en la teoria de probabilitats i la seva aplicació a l'electromagnetisme. Segons aquests autors, una font d'informació emet un missatge en triar-ne una combinació particular entre el conjunt de missatges possibles, mitjançant símbols d'un repertori (alfabet, mots, notes, codi binari, símbols cartogràfics...). La informació és una mesura de la llibertat d'elecció quan se selecciona un missatge d'un conjunt, amb independència del sentit que es pugui assignar al missatge. La recepció correcta d'un missatge és funció de la relació senyal/soroll (els senyals útils i els senyals paràsits). Una altra teoria, la teoria de la comunicació, utilitza la teoria de la codificació i l'estadística, i permet millorar la qualitat de les connexions en estudiar la codificació de les informacions i la quantitat d'informació tramesa per unitat de temps. L'abast d'aquesta teoria s'ha eixamplat cap a camps com la sociologia, la psicologia, la filosofia del llenguatge i la pedagogia, entre d'altres, i ha servit en bona part de base a la teoria de la comunicació.

    2. Vegeu també teoria de la comunicació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  teoria de la regularització, n f
  • es  teoría de la regularización
  • en  regularization theory

Fotogrametria

Definición
Teoria que agrupa les tècniques de resolució de problemes que tenen com a objectiu evitar solucions complexes imposant restriccions o establint límits.

Nota

  • És un exemple de teoria de la regularització la transformació d'equacions diferencials en equacions algebraiques.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  tercera forma normal, n f
  • es  tercera forma normal
  • en  third normal form

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definición
Disseny de taula d'una base de dades relacional que, a més de ser en segona forma normal, compleix la condició que cap atribut no inclòs en una clau candidata no és transitivament dependent d'una clau candidata a través d'un altre atribut.

Nota

  • A la pràctica, implica que tots els atributs siguin únicament dependents de la clau primària o d'altres claus candidates.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  tèrmic -a, adj
  • es  térmico -ca
  • en  thermal

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Relatiu o pertanyent a l'IRt, tant en el seu sentit més estricte, amb longituds d'ona entre 8000 nm i 1000 µm, com iniciant l'interval als 3000 nm.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  terminal, n m
  • es  terminal
  • en  terminal

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

Definición
Perifèric d'entrada/sortida sense capacitat de processament pròpia, dotat d'un monitor, sovint només alfanumèric, i d'un teclat, connectat en sèrie o mitjançant un mòdem a un ordinador central multiusuari.

Nota

  • Els terminals constituïen el punt de treball habitual abans de la difusió dels ordinadors personals i el desenvolupament de les xarxes informàtiques.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  terminal gràfic, n m
  • ca  unitat de visualització gràfica, n f sin. compl.
  • es  terminal gráfico
  • es  unidad de visualización gráfica
  • en  graphic terminal
  • en  visual display unit
  • en  VDU sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

Definición
Terminal dotat d'un monitor gràfic, i eventualment d'algun dispositiu apuntador, emprat per a aplicacions que, com els sistemes d'informació geogràfica, precisen visualització gràfica de la informació.

Nota

  • 1. Fins al final de la dècada de 1980, els terminals gràfics van ser habituals en contextos especialitzats, per bé que limitats pel seu cost, generalment elevat. Igualment, van existir empreses especialitzades exclusivament en la fabricació d'aquest tipus de perifèric.

    2. La denominació unitat de visualització gràfica es va utilitzar en el passat per emfatitzar el fet que es tractés de terminals amb monitor gràfic, en èpoques en què els terminals més habituals no eren dotats ni tan sols de monitors alfanumèrics.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  terminal virtual, n m
  • es  terminal virtual
  • en  virtual terminal

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

Definición
Simulació de l'aspecte i la funcionalitat de treball d'un terminal físic per mitjà d'un programa d'emulació de terminal, que permet establir sessions de treball en un ordinador multiusuari des d'un altre ordinador, generalment amb un sistema operatiu diferent.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  terminal X, n m
  • es  terminal X
  • en  X terminal

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

Definición
Client lleuger utilitzat per a treballar amb aplicacions sota X Window System.

Nota

  • Un terminal X proporciona un lloc de treball gràfic connectat a un ordinador amb sistema operatiu UNIX, que és el que realitza les operacions de processament, mentre que el terminal disposa d'una certa capacitat de processament per a gestionar les operacions de visualització i d'interacció sobre el monitor gràfic. Els terminals X van ser força populars durant la dècada de 1990 com a alternativa de baix cost a una estació de treball UNIX completa. Han esdevingut obsolets per l'ús d'ordinadors personals amb emuladors de terminals per a aquest i altres protocols.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  termistància, n f
  • ca  termistor, n m
  • es  termistor
  • en  thermistor

Fotogrametria

Definición
Detector d'infraroigs la resistència elèctrica del qual varia en funció de l'energia incident.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8