Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionaris cartogràfics

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  sistema obert, n m
  • es  sistema abierto
  • en  open system

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació

Definition
Sistema d'informació que permet l'accés públic i il·limitat a dades o a documentació.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  sistema obert, n m
  • es  sistema abierto
  • en  open system

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica general

Definition
Sistema informàtic que proporciona interoperabilitat, portabilitat, capacitat d'integració amb altres sistemes, basat en estàndards de programari públicament coneguts i accessibles.

Note

  • El terme sistema obert va començar a popularitzar-se a la dècada de 1980 aplicat als sistemes basats en UNIX, en contrast amb els grans ordinadors i miniordinadors amb tots els components de maquinari, sistema operatiu i programari d'un únic fabricant. Actualment es consideren sistemes oberts aquells que es basen en estàndards.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  sistema òptic, n m
  • es  sistema óptico
  • en  optical system

Fotogrametria

Definition
Conjunt format per lents, prismes o miralls, o qualsevol combinació d'aquests, utilitzat per a captar la radiació procedent d'una escena i formar-ne una imatge.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sensor òptic 1, n m
  • ca  sistema òptic, n m sin. compl.
  • ca  telescopi, n m sin. compl.
  • es  sensor óptico
  • es  sistema óptico sin. compl.
  • es  telescopio sin. compl.
  • en  optical sensor
  • en  optical system sin. compl.
  • en  telescope sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definition
Conjunt de miralls, lents, prismes i altres mecanismes que reflecteixen, refracten, dispersen, absorbeixen o polaritzen la llum, o en realitzen qualsevol altra modificació, típicament amb l'objectiu de formar una imatge sobre un pla focal, en el qual sol haver-hi un sistema d'enregistrament analògic (com una pel·lícula fotogràfica) o digital (un o més detectors electrònics on els fotons incidents causen un corrent elèctric quantificable, com en un CCD).

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sensor passiu, n m
  • ca  sistema passiu, n m sin. compl.
  • es  sensor pasivo
  • es  sistema pasivo sin. compl.
  • en  passive sensor
  • en  passive system sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definition
Sensor que no envia un senyal físic, com radiació electromagnètica o ones sonores, vers l'objecte que vol observar, sinó que només el rep, procedent d'un focus extern, i el transforma en un senyal, analògic o digital segons el sensor.

En el cas de sensors d'observació de la Terra que capten radiació electromagnètica, el senyal pot haver estat reflectit per l'objecte a partir de la irradiància solar (directa i/o difusa), cas típic de la majoria de sensors òptics, o emès per l'objecte en funció de la seva temperatura, cas típic dels sensors tèrmics i dels radiòmetres de microones, o per fluorescència induïda per la radiació solar, tot i que cal tenir en compte que el senyal rebut està modificat per les característiques del medi de transmissió i compost, també, tot i que en proporcions molt variables segons les situacions i les longituds d'ona, per l'energia reflectida i/o emesa per aquest medi (típicament l'atmosfera), els objectes circumdants, etc.

Els sensors passius solen actuar en condicions menys controlades que els sensors actius, ja que depenen fortament de condicions externes al sistema sensor-objecte, però són de construcció molt menys costosa i complexa. D'altra banda, els sensors passius que capten radiació emesa (en longituds d'ona de l'IRt o més grans) poden operar de dia i de nit, mentre que la resta solen operar només de dia (amb excepcions en sensors de captació de llum visible nocturna, com l'OLS d'alguns satèl·lits de la sèrie DMSP).

Les tecnologies usades en els sensors passius són molt variades: sensors d'escaneig transversal, sensors d'escaneig per línies, captadors d'imatges senceres o sensors d'antena.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  PLDS, n m
  • ca  sistema pilot de dades de la terra, n m sin. compl.
  • es  PLDS
  • es  sistema piloto de datos de la tierra sin. compl.
  • en  PLDS
  • en  pilot land data system sin. compl.

Teledetecció

Definition
Iniciativa desenvolupada per a donar suport a les activitats de recerca de les ciències de la Terra mitjançant l'arxivament, la recuperació i la transferència de dades territorials.

Està gestionat pel GSFC, l'ARC i el JPL.

PLDS és l'acrònim de pilot land data system ('sistema pilot de dades de la terra').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sistema d'informació territorial, n m
  • ca  SIT, n m sigla
  • es  sistema de información territorial
  • es  SIT sigla
  • en  land information system
  • en  LIS sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definition
Sistema d'informació geogràfica que és utilitzat per les administracions locals i regionals en les aplicacions de gestió del territori.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  situació sinòptica, n f
  • es  situación sinóptica
  • fr  situation synoptique
  • it  situazione sinottica
  • en  synoptic situation
  • de  synoptische Lage

Cartografia > Mapes temàtics

Definition
Conjunt típic de configuracions isobàriques i d'isohipses que afecta una àrea concreta i que sol ser expressat en un mapa del temps.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  Skylab

Cartografia > Teledetecció

Definition
Primer laboratori espacial nord-americà, que va ser posat en òrbita a 435 km d'altura amb un coet Saturn el 1973.

Note

  • Entre el 1973 i el 1974 va albergar les tripulacions de tres missions d'observació. El 1979 va caure sobre l'oceà Índic.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  Skylab, n m

Teledetecció > Missions

Definition
Primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la Terra, a una altura d'uns 438 km.

Dissenyada per a missions de llarga durada, tenia un doble objectiu: demostrar que els humans podien viure i treballar a l'espai durant llargs períodes de temps i ampliar els coneixements d'astronomia solar, més enllà de les observacions que es podien realitzar des de bases terrestres.

Va obtenir molt bons resultats, tot i les dificultats tècniques que va experimentar al principi. Va ser habitada en tres de les quatre missions durant un total de 171 dies i 3 hores per 3 tripulacions amb 3 components cadascuna. L'estació va ser llançada el 14 de maig de 1973 i, ja buida, va reentrar a l'atmosfera terrestre l'11 de juliol de 1979, després d'un llarg període d'inactivitat (la darrera missió, l'Skylab-4, va ser abandonada el 8 de febrer de 1974).

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6