sensor òptic 2
sensor òptic 2
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensor òptic 2, n m
- es sensor óptico
- en optical sensor
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definition
Sensor capaç d'obtenir dades en les regions espectrals de l'UV, el VIS, l'IRp i l'IRm, entre els 10 i els 8000 nm, tot i que habitualment treballa entre 400 i 2500 nm.
Alguns autors, basant-se en el fet que l'òptica1 abasta tota la regió espectral de l'IR, inclouen en aquesta denominació els sensors tèrmics, però no és un criteri habitual.
En funció de la regió espectral a què són sensibles, els sensors òptics poden ser classificats en sensors ultraviolats (que capten longituds d'ona de ~10-400 nm, com per exemple l'ATLID de l'EarthCARE), sensors òptics en el VIS (~400-700 nm, com el RALCam1 del TopSat), sensors òptics en el VIS i l'IRp (~400-1300 nm, com el mode multiespectral del sensor HRV dels SPOT-1 a SPOT-3 o la majoria de sistemes lidar), sensors òptics en el VIS i l'IRp i l'IRoc (~400-2500 nm, com l'HRG de l'SPOT-5) i sensors òptics en el VIS i l'infraroig no tèrmic (~400-8000 nm, per exemple l'APT1 del Nimbus-1 i el Nimbus-2).
Alguns autors, basant-se en el fet que l'òptica1 abasta tota la regió espectral de l'IR, inclouen en aquesta denominació els sensors tèrmics, però no és un criteri habitual.
En funció de la regió espectral a què són sensibles, els sensors òptics poden ser classificats en sensors ultraviolats (que capten longituds d'ona de ~10-400 nm, com per exemple l'ATLID de l'EarthCARE), sensors òptics en el VIS (~400-700 nm, com el RALCam1 del TopSat), sensors òptics en el VIS i l'IRp (~400-1300 nm, com el mode multiespectral del sensor HRV dels SPOT-1 a SPOT-3 o la majoria de sistemes lidar), sensors òptics en el VIS i l'IRp i l'IRoc (~400-2500 nm, com l'HRG de l'SPOT-5) i sensors òptics en el VIS i l'infraroig no tèrmic (~400-8000 nm, per exemple l'APT1 del Nimbus-1 i el Nimbus-2).
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sensor opticoelectrònic
sensor opticoelectrònic
Fotogrametria
- ca sensor opticoelectrònic, n m
- es sensor óptico-electrónico
- en optoelectronic sensor
Fotogrametria
Definition
Sensor passiu que combina components òptics i electrònics, de manera que la sortida de dades és un senyal elèctric.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
sensor orientable
sensor orientable
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensor orientable, n m
- es sensor orientable
- en pointable imager
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definition
Sensor dotat de capacitat d'apuntament.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sensor passiu
sensor passiu
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca sensor passiu, n m
- es sensor pasivo
- en passive sensor
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definition
Sensor que no disposa de font de radiació pròpia, de manera que només capta la radiació solar reflectida per la superfície terrestre.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
sensor passiu
sensor passiu
Fotogrametria
- ca sensor passiu, n m
- es sensor pasivo
- en passive sensor
Fotogrametria
Definition
Sensor que capta l'energia reflectida o emesa per una superfície o un objecte.
Note
- Són exemples de sensor passiu els sensors òptics i els sensors opticoelectrònics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
sensor passiu
sensor passiu
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensor passiu, n m
- ca sistema passiu, n m sin. compl.
- es sensor pasivo
- es sistema pasivo sin. compl.
- en passive sensor
- en passive system sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definition
Sensor que no envia un senyal físic, com radiació electromagnètica o ones sonores, vers l'objecte que vol observar, sinó que només el rep, procedent d'un focus extern, i el transforma en un senyal, analògic o digital segons el sensor.
En el cas de sensors d'observació de la Terra que capten radiació electromagnètica, el senyal pot haver estat reflectit per l'objecte a partir de la irradiància solar (directa i/o difusa), cas típic de la majoria de sensors òptics, o emès per l'objecte en funció de la seva temperatura, cas típic dels sensors tèrmics i dels radiòmetres de microones, o per fluorescència induïda per la radiació solar, tot i que cal tenir en compte que el senyal rebut està modificat per les característiques del medi de transmissió i compost, també, tot i que en proporcions molt variables segons les situacions i les longituds d'ona, per l'energia reflectida i/o emesa per aquest medi (típicament l'atmosfera), els objectes circumdants, etc.
Els sensors passius solen actuar en condicions menys controlades que els sensors actius, ja que depenen fortament de condicions externes al sistema sensor-objecte, però són de construcció molt menys costosa i complexa. D'altra banda, els sensors passius que capten radiació emesa (en longituds d'ona de l'IRt o més grans) poden operar de dia i de nit, mentre que la resta solen operar només de dia (amb excepcions en sensors de captació de llum visible nocturna, com l'OLS d'alguns satèl·lits de la sèrie DMSP).
Les tecnologies usades en els sensors passius són molt variades: sensors d'escaneig transversal, sensors d'escaneig per línies, captadors d'imatges senceres o sensors d'antena.
En el cas de sensors d'observació de la Terra que capten radiació electromagnètica, el senyal pot haver estat reflectit per l'objecte a partir de la irradiància solar (directa i/o difusa), cas típic de la majoria de sensors òptics, o emès per l'objecte en funció de la seva temperatura, cas típic dels sensors tèrmics i dels radiòmetres de microones, o per fluorescència induïda per la radiació solar, tot i que cal tenir en compte que el senyal rebut està modificat per les característiques del medi de transmissió i compost, també, tot i que en proporcions molt variables segons les situacions i les longituds d'ona, per l'energia reflectida i/o emesa per aquest medi (típicament l'atmosfera), els objectes circumdants, etc.
Els sensors passius solen actuar en condicions menys controlades que els sensors actius, ja que depenen fortament de condicions externes al sistema sensor-objecte, però són de construcció molt menys costosa i complexa. D'altra banda, els sensors passius que capten radiació emesa (en longituds d'ona de l'IRt o més grans) poden operar de dia i de nit, mentre que la resta solen operar només de dia (amb excepcions en sensors de captació de llum visible nocturna, com l'OLS d'alguns satèl·lits de la sèrie DMSP).
Les tecnologies usades en els sensors passius són molt variades: sensors d'escaneig transversal, sensors d'escaneig per línies, captadors d'imatges senceres o sensors d'antena.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sensor passiu de microones
sensor passiu de microones
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radiòmetre de microones, n m
- ca sensor passiu de microones, n m sin. compl.
- es radiómetro de microondas
- es sensor pasivo de microondas sin. compl.
- en microwave radiometer
- en passive microwave sensor sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definition
Sensor passiu que mesura l'emissió tèrmica dels objectes en l'interval de l'espectre corresponent a longituds d'ona mil·limètriques, normalment de freqüències entre 6.8 i 90 GHz.
Tanmateix, hi ha algunes excepcions, com el MIRAS de l'SMOS, que treballa a una freqüència d'1.41 GHz, o l'AMSU-B a bord d'alguns NOAA, que treballa a una freqüència de 183.3 GHz. Aquesta emissió està relacionada amb la temperatura física i les propietats elèctriques de la superfície observada, sense que hi hagi afectació significativa per la situació atmosfèrica ni per les condicions d'il·luminació solar.
Els radiòmetres de microones són relativament poc utilitzats en teledetecció d'un cert detall territorial, ja que l'exitància dels objectes és difícilment perceptible en aquesta banda. No obstant això, s'han utilitzat, sobre la base de resolucions espacials molt generals (diversos km), per a cartografiar grans capes de gel, estimar les condicions d'humitat en el sòl i la vegetació, etc., gairebé sempre amb una observació molt àmplia, cosa que permet estudis globals amb molt bona resolució temporal.
El radiòmetre de microones està compost per un receptor direccional de les microones i un detector, i no conté transmissor (a diferència dels radars) com a sensor passiu que és. A més, per a reduir el soroll de les mesures, habitualment opera en un interval de freqüències més ampli que els sensors de radar.
En general, els radiòmetres de microones estan caracteritzats per una baixa resolució espacial, la qual depèn de l'abast, de la longitud d'ona de la radiació, de l'obertura de l'antena i de la relació senyal-soroll. La majoria utilitzen antenes d'obertura real. Tanmateix, els interferòmetres passius, que també són radiòmetres de microones, utilitzen antenes d'obertura sintètica. Alguns radiòmetres de microones d'obertura real són l'SSMR a bord del Nimbus-7 i del SeaSat, l'SSM/I d'alguns DMSP i el TMI del TRMM, i són exemples d'interferòmetres passius el MIRAS de l'SMOS i l'Aquarius del SAC-D.
Tanmateix, hi ha algunes excepcions, com el MIRAS de l'SMOS, que treballa a una freqüència d'1.41 GHz, o l'AMSU-B a bord d'alguns NOAA, que treballa a una freqüència de 183.3 GHz. Aquesta emissió està relacionada amb la temperatura física i les propietats elèctriques de la superfície observada, sense que hi hagi afectació significativa per la situació atmosfèrica ni per les condicions d'il·luminació solar.
Els radiòmetres de microones són relativament poc utilitzats en teledetecció d'un cert detall territorial, ja que l'exitància dels objectes és difícilment perceptible en aquesta banda. No obstant això, s'han utilitzat, sobre la base de resolucions espacials molt generals (diversos km), per a cartografiar grans capes de gel, estimar les condicions d'humitat en el sòl i la vegetació, etc., gairebé sempre amb una observació molt àmplia, cosa que permet estudis globals amb molt bona resolució temporal.
El radiòmetre de microones està compost per un receptor direccional de les microones i un detector, i no conté transmissor (a diferència dels radars) com a sensor passiu que és. A més, per a reduir el soroll de les mesures, habitualment opera en un interval de freqüències més ampli que els sensors de radar.
En general, els radiòmetres de microones estan caracteritzats per una baixa resolució espacial, la qual depèn de l'abast, de la longitud d'ona de la radiació, de l'obertura de l'antena i de la relació senyal-soroll. La majoria utilitzen antenes d'obertura real. Tanmateix, els interferòmetres passius, que també són radiòmetres de microones, utilitzen antenes d'obertura sintètica. Alguns radiòmetres de microones d'obertura real són l'SSMR a bord del Nimbus-7 i del SeaSat, l'SSM/I d'alguns DMSP i el TMI del TRMM, i són exemples d'interferòmetres passius el MIRAS de l'SMOS i l'Aquarius del SAC-D.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sensor Planning Service
Sensor Planning Service
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca Sensor Planning Service
- ca SPS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definition
Especificació estàndard d'Open Geospatial Consortium que defineix els serveis pels quals un client web pot determinar la disponibilitat d'un sensor per a respondre a peticions d'obtenció de dades o efectuar directament les peticions de dades.
Note
- Literalment, servei de planificació de sensors.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
sensor remot
sensor remot
Fotogrametria
- ca sensor remot, n m
- es sensor remoto
- en remote sensor
Fotogrametria
Definition
Sensor que mesura el valor d'una magnitud a distància.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
sensor remot
sensor remot
Cartografia > Teledetecció
- ca sensor remot, n m
- es sensor remoto
- fr capteur de télédétection
- fr télécapteur
- it sensore remoto
- en remote sensor
- de Fernsensor
Cartografia > Teledetecció
Definition
Instrument destinat a captar a distància una part de l'energia electromagnètica emesa o reflectida pels objectes.
Note
- S'anomena sensor remot actiu quan ell mateix constitueix una font d'energia que es reflecteix a l'objecte, com el radar; en el cas contrari, s'anomena sensor remot passiu, com la càmera fotogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
