Back to top
  • ca  meridià, n m
  • ca  circumferència meridiana, n f sin. compl.
  • es  circunferencia meridiana
  • es  meridiano
  • fr  méridien
  • it  meridiano
  • en  meridian
  • de  Meridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Qualsevol semicircumferència màxima de l'esfera terrestre que va de pol a pol, els punts de la qual tenen la mateixa longitud geogràfica.

Note

  • 1. Els meridians són numerats de 0° a 180° cap a l'est o l'oest a partir del meridià inicial o d'origen.

    2. Sovint s'accepta també com a meridià la circumferència màxima sencera que, de fet, comprendria un meridià, pròpiament dit, i el seu antimeridià.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià -ana, adj
  • es  meridiano -na
  • fr  méridien -ienne
  • it  meridiano
  • en  meridian
  • de  meridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Relatiu o pertanyent al meridià.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià central de fus, n m
  • es  meridiano central de huso
  • fr  méridien central de fuseau
  • it  meridiano centrale del fuso
  • en  fuse central meridian
  • de  Zentral-Meridian der Zone

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Meridià que centra un fus UTM i que, convencionalment, rep el valor longitudinal de 500.000 m comptats d'oest a est.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià inicial, n m
  • ca  meridià d'origen, n m sin. compl.
  • ca  meridià zero, n m sin. compl.
  • es  meridiano cero
  • es  meridiano de origen
  • es  meridiano inicial
  • fr  méridien d'origine
  • it  meridiano di origine
  • en  prime meridian
  • de  Nullmeridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Meridià que, per convencionalisme, es pren com a origen per a determinar, cap a l'est o cap a l'oest, la longitud geogràfica de cada punt de la Terra, mesurada en graus sexagesimals.

Note

  • Actualment es pren com a meridià inicial el que passa per l'antic observatori de Greenwich (Londres); antigament n'havien estat definits d'altres, com els de París i Madrid. A Catalunya es proposà el de Montserrat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià de Greenwich, n m
  • es  meridiano de Greenwich
  • fr  méridien de Greenwich
  • it  meridiano di Greenwich
  • en  Greenwich meridian
  • de  Greenwich Meridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Meridià que, per convencionalisme internacional des de 1884, es pren com a meridià d'origen i indica els 0º de longitud a partir dels quals es mesura la longitud de tots els altres meridians de la Terra.

Note

  • La ciutat de Greenwich, amb el seu antic observatori astronòmic, avui convertit en museu, dona nom i determina aquest meridià.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià fotogràfic, n m
  • es  meridiano fotográfico
  • en  photograph meridian

Fotogrametria

Definition
Línia horitzontal d'una imatge paral·lela a la línia principal.

Note

  • Tots els meridians fotogràfics convergeixen en un punt de l'horitzó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  antimeridià, n m
  • ca  meridià inferior, n m sin. compl.
  • es  antimeridiano
  • es  meridiano inferior
  • fr  antiméridien
  • it  antimeridiano
  • en  antimeridian
  • de  Gegenmeridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Meridià complementari a un meridià determinat del qual dista 180° de longitud.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià inicial, n m
  • ca  meridià d'origen, n m sin. compl.
  • ca  meridià zero, n m sin. compl.
  • es  meridiano cero
  • es  meridiano de origen
  • es  meridiano inicial
  • fr  méridien d'origine
  • it  meridiano di origine
  • en  prime meridian
  • de  Nullmeridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Meridià que, per convencionalisme, es pren com a origen per a determinar, cap a l'est o cap a l'oest, la longitud geogràfica de cada punt de la Terra, mesurada en graus sexagesimals.

Note

  • Actualment es pren com a meridià inicial el que passa per l'antic observatori de Greenwich (Londres); antigament n'havien estat definits d'altres, com els de París i Madrid. A Catalunya es proposà el de Montserrat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià límit, n m
  • es  meridiano límite
  • fr  méridien limite
  • it  meridiano marginale
  • en  bounding meridian
  • de  Randmeridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Línia que forma part del marc interior d'un mapa i que pertany a la xarxa geogràfica.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià límit de fus, n m
  • ca  límit de fus, n m sin. compl.
  • es  límite de huso
  • es  meridiano límite de huso
  • fr  méridien limite de fuseau
  • it  meridiano marginale di un fuso
  • en  bounding spindle meridian
  • de  Grenzmeridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definition
Meridià que limita un fus per l'est o per l'oest.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3