Argot culinari i gastronòmic

Brot d'un tubercle o d'un bulb.

Ocell de bosc de la família dels túrdids, de color bru amb taques negres.

Ocell de la família dels túrdids que es distingeix pel pit d'un groc vermellós tallat i tacat de negre. És caça de ploma. Generalment es prepara rostit o a la brasa.

Bolet tardorenc força apreciat a taula, on pot consumir-se fresc o dessecat. Té el barret arrodonit i carnós, més o menys ondulat, de 5 a 12 cm. La seva pell és untuosa i separable, amb escames vermelloses sobre el fons de color groc sofre. Làmines del mateix color. Peu robust, blanc, tacat de rosa. La carn és compacta i blanca, de gust agradable i olor suau. Viu a les pinedes i surt a la tardor, gairebé sempre en grup.

Plat tarragoní a base de peix, semblant al suquet de la costa gironina.

Fruit del groseller, petit i rodó, roig o blanc, disposat en carrolls de 5 a 20 baïes. Poc nutritiva (30 cal per 100 g), poc ensucrada i rica en àcid cítric, que li dona el seu sabor agredolç, conté vitamines i pectina. També és rica en potassi, vitamina C i oligoelements. Es menja crua amb sucre, així com en coques i pastissos. S'utilitza com a guarnició de peixos i també amb l'ànec i els ocells de caça. També se'n prepara una salsa agredolça que acompanya el xai rostit i la caça major. Es congela fàcilment.

Petita massa aglomerada d'un líquid coagulat (sang, llet) o d'una substància pulverulenta que es deixata sense precaucions, com ara la farina, especialment en les pastes o masses fluïdes, salses, farinetes i lligaments.

Salsa mexicana preparada amb polpa d'alvocat, tomàquet, cebes i xilis (bitxos picantíssims). És una salsa universal, ja que la fan servir per a tot: sopes, amanides, carns, peixos, llegums, formatges, etc.

Fruit del guaiaber, arbre que es cultiva en països càlids. És oviforme, de la mida d'una pera mitjana, de color variable i sabor àcid poc dolç. S'empra principalment per a melmelades i gelees. També pot menjar-se fresca o, del suc, fer-ne begudes.

Element simple o composició d'elements diversos que acompanyen un plat, una preparació. La guarnició es pot disposar al voltant d'una peça de carnisseria, d'una peça d'aviram, d'un peix o d'una peça de caça, o servida a part. Simple o composta, la guarnició sempre està relacionada amb l'element de base del plat i en ocasions amb la salsa. Si les avinences de sabors han imposat algunes guarnicions tradicionals (cuixa de xai amb fesolets, peix escalfat amb patates a l'anglesa, caça i puré de castanyes), i si les cuines regionals obeeixen certes constants imposades per uns ingredients determinats, el ventall de guarnicions de la cuina pot ser molt diversificat. La guarnició simple comporta un sol element, sovint una hortalissa, arròs, pastes o un puré. La guarnició composta està formada de diversos articles, que s'avenen amb la peça principal. Es fan intervenir elements corrents o articles més elaborats, segons la naturalesa de la preparació i del plat. La guarnició també pot ser una mena de guisat, fet d'un salpicó compost, lligat amb salsa fosca o blanca, disposada en cassoletes, vol-au-vent, etc. En tots els casos, la disposició d'una guarnició composta al voltant d'un plat requereix nocions d'harmonia, de formes i de colors per aconseguir un conjunt agradable a la vista.