Argot culinari i gastronòmic

Cremar-se, socarrar-se un aliment en coure'l.

Got de cervesa d'un mig litre; el nom prové de la imatge del cap d'una cabra utilitzada a Baviera quan arribava la cervesa fresca.

Mascle de la cabra, amb banyes fortes, de barba molt desenvolupada i una olor corporal molt forta. Gastronòmicament, no té cap valor. En èpoques medievals, quan ja no servia per a la reproducció, era el plat dels pobres (el cèlebre i discutit "duelos i quebrantos" d'El Quixot). Avui deu formar part de les llaunes que venen per a gats i gossos.

Cranc de cos aplanat que es distingeix pel gran desenvolupament que assoleix una de les potes-estenalles davanteres, que és molt estimada com a aliment. Després de la pesca, se'ls arrenca aquesta pota i es poden tornar al mar, ja que la regeneren en molt poc temps (són les anomenades boques).

Pinça del cranc Uca tangeri, de carn molt apreciada.

Aliment que es pren en poca quantitat entre l'esmorzar i el dinar.

Peix de mar i d'aigua dolça. Molt abundant en el Mediterrani. Poc apreciat per les seves espines. La millor manera de preparar-lo és tenint-lo un parell d'hores en una marinada freda ben condimentada, i rostir-lo a les graelles. Si la peça és grossa, cal fer-li uns talls al dors.

Peix semblant al besuc, però sense taques ni bandes negres.

Planta herbàcia perenne, de flors acampanades de color rosa, violeta, blau o blanc i de fruit en càpsula. El boixac és conegut per les seves indiscutibles virtuts terapèutiques i, així mateix, per les seves propietats meteorològiques. Si les seves flors no s'obren en llustrejar, és indubtable que plourà durant el dia; si, al contrari, a les set de la tarda ja estan tancades, es pot esperar bon temps per al dia següent. És emprada en medicina com a com a estimulador i afavoridor de la menstruació.

Planta ornamental de la qual s'empren les fulles en amanides i estofats i els pètals s'afegeixen a plats de peix i amanides. També donen color a l'arròs.