conducte de Hasse
conducte de Hasse
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca conducte endolimfàtic, n m
- ca conducte de Hasse, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Conducte del vestíbul membranós de l'orella interna format per la reunió de dues branques d'origen, cadascuna de les quals surt de l'utricle i del sàcul, respectivament. S'introdueix en l'aqüeducte del vestíbul i acaba en un cul-de-sac dilatat (fons del sac del conducte endolimfàtic), el qual se situa a la cara posterior del penyal, sota la duramàter.
conducte de Havers
conducte de Havers
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
- ca conducte de Havers, n m
- ca canalicle de Havers, n m sin. compl.
- ca conducte de Leeuwenhoek, n m sin. compl.
- ca conducte nutrici dels ossos, n m sin. compl.
- ca conducte plasmàtic, n m sin. compl.
- ca espai de Havers, n m sin. compl.
- ca espai haversià, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
Definition
Cadascun dels conductes, anastomitzats entre si, que es troben en els ossos compactes i que contenen vasos sanguinis nutricis, vasos limfàtics i nervis.
conducte de Henle
conducte de Henle
Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia
- ca ansa de Henle, n f
- ca nansa de Henle, n f
- ca ansa nefrònica, n f sin. compl.
- ca canalicle laqueïforme, n m sin. compl.
- ca conducte de Henle, n m sin. compl.
- ca tub de Henle, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia
Definition
Segment del túbul renal en forma d'ansa, situat entre el túbul proximal i el túbul distal, que penetra profundament en la medul·la renal. És constituïda per una branca primera descendent, una branca prima ascendent i una branca gruixuda ascendent. Reabsorbeix prop d'un 25% dels ions sodi i clor filtrats i un 15% d'aigua. La sortida preferent de sodi en relació amb l'aigua determina una hipertonia de l'interstici renal, indispensable per a concentrar o diluir l'orina i mantenir el balanç hídric de l'organisme.
conducte de Hensen
conducte de Hensen
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca conducte de Hensen, n m
- ca conducte de Reichert, n m sin. compl.
- la canalis reuniens
- TA ductus reuniens
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Conducte membranós que va des del conducte coclear fins al sàcul vestibular.
conducte de Hirschfeld
conducte de Hirschfeld
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
- ca conducte interdental, n m
- ca conducte de Hirschfeld, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definition
Conductes dels processos alveolars de la mandíbula situats entre les arrels de les incisives interna i externa, per al pas de vasos sanguinis anastomitzats entre les artèries sublingual i dental inferior.
conducte de His
conducte de His
Anatomia > Embriologia
- ca conducte tiroglòs, n m
- ca conducte de Bochdalek, n m sin. compl.
- ca conducte de His, n m sin. compl.
- ca conducte de Vater, n m sin. compl.
- ca conducte tirolingual, n m sin. compl.
- ca túbul subtraqueal, n m sin. compl.
Anatomia > Embriologia
Definition
Conducte embrionari que s'estén des de la glàndula tiroide primitiva fins a la part posterior de la llengua, a nivell del foramen cecum.
conducte de Hoffmann
conducte de Hoffmann
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
- ca conducte de Wirsung, n m
- ca conducte de Hoffmann, n m sin. compl.
- ca conducte pancreàtic, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
Definition
Conducte excretor principal del pàncrees, que desguassa en la porció terminal del colèdoc formant l'ampolla de Vater o directament en el duodè.
conducte de Hunter
conducte de Hunter
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
- ca conducte de Hunter, n m
- ca canal adductor, n m sin. compl.
- ca canal crural de Henle, n m sin. compl.
- ca canal subsartorial, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
Definition
Pas intramuscular situat a la part interna del terç mitjà de la cuixa, que conté els vasos femorals i el nervi safè; la paret externa és formada pel vast intern, la paret posterior per l'adductor llarg i l'adductor gran, el sostre per una capa fascial i és cobert pel sartori.
conducte de Huschke
conducte de Huschke
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Pediatria
- ca conducte de Huschke, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Pediatria
Definition
Pas format per la unió dels tubercles de l'anell timpànic; habitualment desapareix durant la infantesa.
conducte de Jacobson
conducte de Jacobson
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
- ca conducte de Jacobson, n m
- ca canalicle de Jacobson, n m sin. compl.
- ca conducte timpànic, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Conducte que es troba en la porció petrosa del temporal per al nervi d'aquest nom.
