Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conducte endolimfàtic, n m
  • ca  conducte de Hasse, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte del vestíbul membranós de l'orella interna format per la reunió de dues branques d'origen, cadascuna de les quals surt de l'utricle i del sàcul, respectivament. S'introdueix en l'aqüeducte del vestíbul i acaba en un cul-de-sac dilatat (fons del sac del conducte endolimfàtic), el qual se situa a la cara posterior del penyal, sota la duramàter.
  • ca  conducte de Havers, n m
  • ca  canalicle de Havers, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leeuwenhoek, n m sin. compl.
  • ca  conducte nutrici dels ossos, n m sin. compl.
  • ca  conducte plasmàtic, n m sin. compl.
  • ca  espai de Havers, n m sin. compl.
  • ca  espai haversià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Cadascun dels conductes, anastomitzats entre si, que es troben en els ossos compactes i que contenen vasos sanguinis nutricis, vasos limfàtics i nervis.
  • ca  ansa de Henle, n f
  • ca  nansa de Henle, n f
  • ca  ansa nefrònica, n f sin. compl.
  • ca  canalicle laqueïforme, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Henle, n m sin. compl.
  • ca  tub de Henle, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definición
Segment del túbul renal en forma d'ansa, situat entre el túbul proximal i el túbul distal, que penetra profundament en la medul·la renal. És constituïda per una branca primera descendent, una branca prima ascendent i una branca gruixuda ascendent. Reabsorbeix prop d'un 25% dels ions sodi i clor filtrats i un 15% d'aigua. La sortida preferent de sodi en relació amb l'aigua determina una hipertonia de l'interstici renal, indispensable per a concentrar o diluir l'orina i mantenir el balanç hídric de l'organisme.
  • ca  conducte de Hensen, n m
  • ca  conducte de Reichert, n m sin. compl.
  • la  canalis reuniens
  • TA  ductus reuniens

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte membranós que va des del conducte coclear fins al sàcul vestibular.
  • ca  conducte interdental, n m
  • ca  conducte de Hirschfeld, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Conductes dels processos alveolars de la mandíbula situats entre les arrels de les incisives interna i externa, per al pas de vasos sanguinis anastomitzats entre les artèries sublingual i dental inferior.
  • ca  conducte tiroglòs, n m
  • ca  conducte de Bochdalek, n m sin. compl.
  • ca  conducte de His, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Vater, n m sin. compl.
  • ca  conducte tirolingual, n m sin. compl.
  • ca  túbul subtraqueal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definición
Conducte embrionari que s'estén des de la glàndula tiroide primitiva fins a la part posterior de la llengua, a nivell del foramen cecum.
  • ca  conducte de Wirsung, n m
  • ca  conducte de Hoffmann, n m sin. compl.
  • ca  conducte pancreàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Conducte excretor principal del pàncrees, que desguassa en la porció terminal del colèdoc formant l'ampolla de Vater o directament en el duodè.
  • ca  conducte de Hunter, n m
  • ca  canal adductor, n m sin. compl.
  • ca  canal crural de Henle, n m sin. compl.
  • ca  canal subsartorial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Pas intramuscular situat a la part interna del terç mitjà de la cuixa, que conté els vasos femorals i el nervi safè; la paret externa és formada pel vast intern, la paret posterior per l'adductor llarg i l'adductor gran, el sostre per una capa fascial i és cobert pel sartori.
  • ca  conducte de Huschke, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Pediatria

Definición
Pas format per la unió dels tubercles de l'anell timpànic; habitualment desapareix durant la infantesa.
  • ca  conducte de Jacobson, n m
  • ca  canalicle de Jacobson, n m sin. compl.
  • ca  conducte timpànic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte que es troba en la porció petrosa del temporal per al nervi d'aquest nom.