Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conducte palatí major, n m
  • ca  conducte de Tourtual, n m sin. compl.
  • ca  conducte esfenopalatí, n m sin. compl.
  • ca  conducte palatomaxil·lar, n m sin. compl.
  • ca  conducte pterigopalatí, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Pas dels vasos i nervis palatins majors a través dels ossos esfenoide i palatí.
  • ca  conducte toràcic, n m
  • ca  conducte alimentari, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Pecquet, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Van Hoorne, n m sin. compl.
  • ca  conducte limfàtic esquerre, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Canal que ascendeix per la part esquerra del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, fins a la unió de les venes subclàvia i jugular interna d'aquest costat, i recull la limfa de la part infradiafragmàtica i del costat esquerre del tòrax.
  • ca  conducte tiroglòs, n m
  • ca  conducte de Bochdalek, n m sin. compl.
  • ca  conducte de His, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Vater, n m sin. compl.
  • ca  conducte tirolingual, n m sin. compl.
  • ca  túbul subtraqueal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definición
Conducte embrionari que s'estén des de la glàndula tiroide primitiva fins a la part posterior de la llengua, a nivell del foramen cecum.
  • ca  conducte de Verneuil, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Nom donat a les venes col·laterals d'un tronc venós.
  • ca  conducte de Volkmann, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cadascun dels que es troben a la part superficial dels ossos per al pas de petits vasos sanguinis nutricis que comuniquen directament amb els conductes de Havers.
  • ca  conducte de Walther, n m
  • ca  conducte sublingual menor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Cadascun dels conductes excretors de les glàndules sublinguals accessòries.
  • ca  conducte de Wharton, n m
  • ca  conducte submaxil·lar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Conducte excretor de les glàndules submaxil·lars, que s'obre a la carúncula sublingual.
  • ca  conducte de Wirsung, n m
  • ca  conducte de Hoffmann, n m sin. compl.
  • ca  conducte pancreàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Conducte excretor principal del pàncrees, que desguassa en la porció terminal del colèdoc formant l'ampolla de Vater o directament en el duodè.
  • ca  conducte de Wolff, n m
  • ca  conducte d'Oken, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leydig, n m sin. compl.
  • ca  conducte mesonèfric, n m sin. compl.
  • ca  túbul mesonèfric, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Conducte excretor del pronefre i mesonefre, que desemboca en la cloaca i del qual procedeixen el conducte deferent, les vesícules seminals i el conducte ejaculador de l'home i, en la dona, diverses formacions atròfiques (conducte de Gartner).
  • ca  conducte deferent, n m
  • ca  conducte espermàtic, n m sin. compl.
  • ca  conducte testicular, n m sin. compl.
  • ca  deferent, n m sin. compl.
  • ca  espermatiducte, n m sin. compl.
  • ca  espermatoducte, n m sin. compl.
  • ca  espermiducte, n m sin. compl.
  • ca  vas deferent, n m sin. compl.
  • es  conducto deferente
  • fr  canal déférent
  • en  deferent duct, vas deferens

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Prolongació del conducte epididimàtic, que s'estén des de la cua de l'epidídim fins al coll de la vesícula seminal. Durant el seu trajecte, hom distingeix quatre porcions: testicular o epididimàtica, funicular, inguinal i abdominopelviana. La porció testicular se situa al cantó intern de l'epidídim. La porció funicular es troba en el gruix del cordó espermàtic, mentre que la porció inguinal és allotjada en el conducte inguinal. La porció abdominopelviana presenta tres segments: retroinguinal, ilíac i pelvià; en el segment retroinguinal s'encreua amb l'artèria epigàstrica; en el segment ilíac passa per davant del vasos ilíacs externs; en el segment pelvià està en relació amb la bufeta urinària, l'artèria umbilical, l'urèter, el conducte deferent de l'altre costat i les vesícules seminals, i acaba finalment amb el conducte ejaculador, després d'eixamplar-se (ampul·la del conducte deferent).

Nota

  • La denominació espermatoducte està formada a partir de espermato- i del llatí ductus 'conducte'.