Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conducte de Cloquet, n m
  • ca  conducte central del vitri, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Stilling, n m sin. compl.
  • ca  conducte hialoide, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definición
Conducte que va des del disc òptic fins al cristal·lí i que en el fetus permet el pas de l'artèria hialoidal.
  • ca  conducte cerebroespinal, n m
  • ca  conducte craniovertebral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Espai limitat per les meninges, que conté l'encèfal i la medul·la.
  • ca  conducte cístic, n m
  • ca  cístic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Conducte excretor de la bufeta del fel que desemboca en el colèdoc.
  • ca  conducte de Reichel, n m
  • ca  conducte cloacal de Reichel, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definición
Fenedura entre l'envà de Douglas i la cloaca de l'embrió.
  • ca  conducte coclear, n m
  • ca  cargol membranós, n m sin. compl.
  • ca  còclea membranosa, n f sin. compl.
  • ca  conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
  • ca  laberint acústic, n m sin. compl.
  • ca  làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
  • ca  membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
  • ca  porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
  • ca  rampa de Löwenberg, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.
  • ca  colèdoc, n m
  • ca  conducte colèdoc, n m sin. compl.
  • es  colédoco
  • fr  cholédoque
  • en  choledoch
  • en  choledochus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Conducte biliar, format per la reunió del conducte hepàtic comú i del conducte cístic, que condueix la bilis fins a la segona porció del duodè. Desemboca, juntament amb el conducte pancreàtic de Wirsung, en la papil·la de Vater. L'última porció del colèdoc, situada a l'interior de la paret duodenal, és constituïda per l'esfínter d'Oddi.

Nota

  • La denominació colèdoc està formada a partir de cole- i del grec dochós 'receptacle'.
  • ca  conducte condili, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Petita obertura darrere de cada còndil de l'os occipital per al pas de la vena emissària occipital.
  • ca  conducte craniofaringi, n m
  • ca  conducte buconeural, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Calori, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Landzert, n m sin. compl.
  • ca  conducte hipofític de Calori, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte embrionari i fetal entre la cavitat faríngia i el lòbul anterior de la hipòfisi.
  • ca  conducte cerebroespinal, n m
  • ca  conducte craniovertebral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Espai limitat per les meninges, que conté l'encèfal i la medul·la.
  • ca  conducte crural, n m
  • ca  conducte femoral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Porció superior de la beina dels vasos femorals, formació prismàtica, triangular, corresponent al triangle de Scarpa. La seva paret anterior és la fàscia cribriforme. La paret posteroexterna és formada pel full profund de l'aponeurosi femoral que davalla des de la vora interna del sartori fins al psoes ilíac. La paret posterointerna és després de l'aponeurosi femoral superficial en la vora externa de l'adductor mitjà i acaba confonent-se amb l'aponeurosi anterior del pectini. L'extrem superior és l'anell crural i l'extrem inferior correspon al punt en què la vena safena interna desemboca en la vena femoral. Allotja l'artèria femoral en el seu terç extern, la vena femoral en el seu terç mitjà i vasos limfàtics en el seu terç intern (infundíbul crural).