Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tub digestiu, n m
  • ca  canal alimentari, n m sin. compl.
  • ca  canal digestiu, n m sin. compl.
  • ca  conducte alimentari, n m sin. compl.
  • ca  conducte digestiu, n m sin. compl.
  • ca  tracte alimentari, n m sin. compl.
  • ca  tracte digestiu, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Conducte que comença a la boca, continua per la faringe i l'esòfag, després per l'estómac i els intestins i acaba a l'anus.
  • ca  conducte toràcic, n m
  • ca  conducte alimentari, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Pecquet, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Van Hoorne, n m sin. compl.
  • ca  conducte limfàtic esquerre, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Canal que ascendeix per la part esquerra del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, fins a la unió de les venes subclàvia i jugular interna d'aquest costat, i recull la limfa de la part infradiafragmàtica i del costat esquerre del tòrax.
  • ca  conducte alveolar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Sinologia

Definición
Els més petits dels conductes intralobulars de la glàndula mamària.
  • ca  conducte alveolar, n m
  • ca  dúctul alveolar, n m sin. compl.
  • ca  infundíbul pulmonar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definición
Cadascun dels dos o tres conductes que surten de cada bronquíol respiratori i que s'obren al seu torn en dos o tres sacs alveolars.
  • ca  conducte alveolar, n m
  • ca  canal alveolar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Cadascun dels situats en el maxil·lar superior per a les branques del nervi dental superior.
  • ca  conducte alveolodental, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Cadascun dels conductes dentals.
  • ca  canal anal, n m
  • ca  conducte anal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Porció terminal del tub digestiu que s'estén des del recte fins a l'orifici de l'anus. És envoltat pels esfínters intern i extern de l'anus.
  • ca  conducte de Bichat, n m
  • ca  cisterna de la vena magna del cervell, n f sin. compl.
  • ca  conducte aracnoidal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conducte de l'espai subaracnoidal, situat a l'angle entre l'extrem posterior del cos callós i les superfícies superiors del cerebel i el mesencèfal, que conté la vena cerebral magna o vena de Galè.
  • ca  canal corda-mesoderma, n m
  • ca  canal arquentèric, n m sin. compl.
  • ca  conducte arquentèric, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Gastroenterologia

Definición
Terme que substitueix actualment el de conducte o canal arquentèric, perquè aquest canal conté elements cordalmesodèrmics i no endodèrmics; és una invaginació que es produeix en iniciar-se la gastrulació de la blàstula i que correspon als primers estadis de la formació de l'arquènter o budell primitiu.
  • ca  conducte pronèfric, n m
  • ca  conducte arquinèfric, n m sin. compl.
  • ca  túbul pronèfric, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Nefrologia

Definición
Conducte del pronefre o ronyó primitiu que després passa a ésser el conducte de Wolff o conducte mesonèfric.