conducció aèria
conducció aèria
Otorrinolaringologia
- ca conducció aèria, n f
Otorrinolaringologia
Definición
Pas de les ones sonores a l'orella a través de l'aire.
conducció aerotimpànica
conducció aerotimpànica
Otorrinolaringologia
- ca conducció aerotimpànica, n f
Otorrinolaringologia
Definición
Pas de les ones sonores als òrgans de l'audició a través de l'aire i del timpà.
conducció amagada
conducció amagada
Cardiologia, Neurologia
- ca conducció amagada, n f
- ca conducció oculta, n f sin. compl.
Cardiologia, Neurologia
Definición
Conducció d'un estímul que no travessa del tot una estructura però la despolaritza en aquella part del trajecte per on s'ha propagat; no es manifesta en l'electrocardiograma -queda amagada- però pot afectar la transmissió de l'impuls.
conducció anterògrada
conducció anterògrada
Cardiologia, Neurologia
- ca conducció anterògrada, n f
Cardiologia, Neurologia
Definición
Conducció normal, des de l'aurícula al ventricle.
conducció antidròmica
conducció antidròmica
Cardiologia, Neurologia
- ca conducció antidròmica, n f
Cardiologia, Neurologia
Definición
Conducció que es produeix en sentit contrari al normal.
conducció cardíaca
conducció cardíaca
Cardiologia, Neurologia
- ca conducció cardíaca, n f
Cardiologia, Neurologia
Definición
Propagació de l'impuls que, originat en el node sinusal, dona lloc a la despolarització del miocardi. És feta a través d'un sistema específic de fibres musculars.
conducció d'allau
conducció d'allau
Neurologia
- ca conducció d'allau, n f
Neurologia
Definición
Conducció que es produeix quan les prolongacions terminals d'una neurona es posen en contacte amb els cossos de diverses neurones.
conducció decremental
conducció decremental
Cardiologia, Neurologia
- ca conducció decremental, n f
Cardiologia, Neurologia
Definición
Conducció amb retard que experimenta un estímul en les zones on existeixen moltes cèl·lules de resposta lenta (zones atrionodal i nodal del node auriculoventricular i la unió sinoauricular).
conducció efàptica
conducció efàptica
Neurologia
- ca conducció efàptica, n f
Neurologia
Definición
Conducció que té lloc a través d'una efapsi; és oposada a la conducció sinàptica.
conducció imprevista
conducció imprevista
Neurologia
- ca conducció imprevista, n f
Neurologia
Definición
Conducció menys anormal de la prevista. Ocorre quan un estímul prematur queda blocat, mentre que un altre, encara més prematur, és conduït; inclou la conducció supernormal i el fenomen del hiat.
