Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conducte de Botal, n m
  • ca  conducte arterial, n m sin. compl.
  • ca  conducte arteriós, n m sin. compl.
  • ca  conducte pulmoaòrtic, n m sin. compl.

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Angiologia

Definición
Vas sanguini fetal que uneix l'artèria pulmonar amb l'aorta descendent. Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons i la vessa novament al circuit major. Al moment del naixement, el conducte deixa d'ésser funcional i s'oblitera durant els primers dies de vida; si persisteix més temps motiva una de les cardiopaties congènites més freqüents: el ductus arteriosus.
  • ca  conducte de Botal, n m
  • ca  conducte arterial, n m sin. compl.
  • ca  conducte arteriós, n m sin. compl.
  • ca  conducte pulmoaòrtic, n m sin. compl.

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Angiologia

Definición
Vas sanguini fetal que uneix l'artèria pulmonar amb l'aorta descendent. Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons i la vessa novament al circuit major. Al moment del naixement, el conducte deixa d'ésser funcional i s'oblitera durant els primers dies de vida; si persisteix més temps motiva una de les cardiopaties congènites més freqüents: el ductus arteriosus.
  • ca  conducte auditiu extern, n m
  • ca  antre auricular, n m sin. compl.
  • ca  meat acústic extern, n m sin. compl.
  • ca  meat auditiu extern, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Formació més o menys detallada de l'orella externa que continua el pavelló de l'orella cap endins i una mica cap endavant, i que acaba en la membrana del timpà, la qual el separa de l'orella mitjana. És constituït per una porció fibrocartilaginosa i un revestiment cutani.
  • ca  conducte auditiu intern, n m
  • ca  meat acústic intern, n m sin. compl.
  • ca  meat acústic intern ossi, n m sin. compl.
  • ca  meat auditiu intern, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte del laberint ossi de l'orella interna, destinat a conduir els diferents filets nerviosos nascuts en els diversos elements de l'orella interna membranosa. Penetra com un tascó entre la còclea que és a dintre i el vestíbul que és a fora. Nascut en la part posterosuperior del penyal, el seu extrem profund està dividit en dues porcions, superior i inferior, per la cresta falciforme. La porció superior està dividida, al seu torn, en dos orificis per una aresta vertical; l'orifici anterior és la fosseta facial mentre que l'orifici posterior és la fosseta vestibular superior. La porció inferior del fons del conducte auditiu intern és ocupada, en gran part, per la fosseta coclear, la qual és perforada per nombrosos orificis disposats de forma espiral, conjunt anomenat làmina cribrosa espiroide de la còclea. Aquesta estructura espiroide es prolonga cap a la paret externa del conducte auditiu intern i cap a una altra fosseta amb orificis, la fosseta vestibular inferior. Encara, una mica per darrere dels fons del conducte auditiu intern, hi ha el forat singular de Margagni.
  • ca  conducte biliar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Qualsevol dels conductes intrahepàtics o extrahepàtics pels quals circula la bilis. Especialment és emprat per als conductes intrahepàtics, que reben la bilis dels colangíols i van convergint, juntament amb l'arbre portal, cap a l'hil hepàtic i les vies biliars extrahepàtiques, és a dir els conductes hepàtics dret i esquerre.
  • ca  canal neurentèric, n m
  • ca  conducte blastopòric, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Braun, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Kovalevski, n m sin. compl.
  • ca  conducte neurentèric, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definición
Conducte embrionari que va des de la part posterior del tub neural fins a l'arquènter o budell primitiu.
  • ca  conducte craniofaringi, n m
  • ca  conducte buconeural, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Calori, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Landzert, n m sin. compl.
  • ca  conducte hipofític de Calori, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte embrionari i fetal entre la cavitat faríngia i el lòbul anterior de la hipòfisi.
  • ca  conducte calcífer, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Conductes del cartílag que contenen sals de calci, presents en el procés de calcificació.
  • ca  conducte carotidi, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Pas de la caròtide i plexe carotidi per dins de l'os temporal.
  • ca  canalicle carotidotimpànic, n m
  • ca  conducte carotidotimpànic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Cadascun dels petits conductes de l'os temporal que comuniquen el conducte carotidi amb la cavitat timpànica i que allotgen petites branques de l'artèria caròtide interna i del plexe simpàtic pericarotidi.