Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  infundíbul crural, n m
  • ca  canal crural, n m sin. compl.
  • ca  canal femoral, n m sin. compl.
  • ca  conducte crural, n m sin. compl.

Anatomia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Espai constituït pel terç intern del conducte crural, ocupat únicament per vasos limfàtics.

Nota

  • L'infundíbul crural el delimita per fora la vena femoral, per dintre pel pectini i per davant per la fàscia cribriforme.

    El vèrtex de l'embut correspon a l'embocadura de la vena safena en la femoral i la base correspon a la part interna de la vena crural.

    Constitueix la regió on se situen les hèrnies crurals.
  • ca  conducte d'Alcock, n m
  • ca  conducte púdic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definición
Beina fascial, íntimament relacionada amb la membrana obturadora, per on passen els vasos i nervis púdics.
  • ca  conducte d'Aranzi, n m
  • ca  conducte de Cuvier, n m sin. compl.
  • ca  conducte venós, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Angiologia

Definición
Vas sanguini fetal que uneix la vena umbilical i la vena cava superior, a nivell del fetge.
  • ca  conducte d'Arnold, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Conducte que hi ha en el penyal de l'os temporal per a la branca auricular del nervi pneumogàstric.
  • ca  conducte d'Eustaqui, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte a través de la porció petrosa del temporal pel qual passa la trompa d'Eustaqui.
  • ca  conducte d'Huguier, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte de la part anterior de l'orella mitjana per a la sortida de la corda del timpà.
  • ca  conducte de Wolff, n m
  • ca  conducte d'Oken, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leydig, n m sin. compl.
  • ca  conducte mesonèfric, n m sin. compl.
  • ca  túbul mesonèfric, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Conducte excretor del pronefre i mesonefre, que desemboca en la cloaca i del qual procedeixen el conducte deferent, les vesícules seminals i el conducte ejaculador de l'home i, en la dona, diverses formacions atròfiques (conducte de Gartner).
  • ca  conducte de Bartholin, n m
  • ca  conducte de Rivinus, n m sin. compl.
  • ca  conducte sublingual major, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Conducte excretor principal de la glàndula sublingual. Neix a la part posterior de la glàndula i s'obre en el sòl de la boca, prop de la desembocadura del conducte de Wharton.
  • ca  conducte de Bellini, n m
  • ca  conducte papil·lar de Bellini, n m sin. compl.
  • ca  túbul de Bellini, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definición
Cadascun dels petits conductes o tubs secretors de la part medul·lar del ronyó. Recull l'orina procedent de diversos tubs col·lectors. També és anomenat túbul renal.
  • ca  conducte de Santorini, n m
  • ca  conducte de Bernard, n m sin. compl.
  • ca  conducte pancreàtic accessori, n m sin. compl.
  • ca  conducte pancreàtic menor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Conducte excretor accessori que drena una part del cap del pàncrees i que sovint no és més que una branca del conducte principal o conducte de Wirsung, però d'altres vegades desemboca separadament d'aquest en el duodè.