Go back to the list of Online Dictionaries

Tesaurus de termes de recerca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  subhasta, n f
  • es  subasta

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Economia>Fonaments de l'anàlisi econòmica, Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil, .PARAULES CLAU

Definition
Venda pública al millor postor, especialment feta per manament d'una autoritat.
  • ca  subhasta competitiva, n f
  • es  subasta competitiva
  • fr  soumission concurrentielle
  • fr  soumission en régime de concurrence
  • en  competitive bid
  • en  competitive tender

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Economia, .PARAULES CLAU

Definition
Subhasta en què el licitador fa una oferta sense conèixer el preu que ofereixen els competidors.

Note

  • 1. La subhasta competitiva és un procediment habitual en la col·locació de valors emesos per un estat, en el qual pot participar qualsevol persona física o jurídica. 2. En l'oferta s'indica el valor nominal sol·licitat i el preu a pagar per cada títol, expressat en un tant per cent sobre el valor nominal, sense cap límit.
  • ca  subhasta no competitiva, n f
  • es  subasta no competitiva
  • fr  soumission non concurrentielle
  • en  non-competitive bid
  • en  non-competitive tender

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Economia, .PARAULES CLAU

Definition
Subhasta en què el licitador només indica el volum que vol subscriure i els actius financers són adjudicats al preu mitjà ponderat derivat de la subhasta competitiva.

Note

  • La subhasta no competitiva és un procediment habitual en la col·locació de valors emesos per un estat, en el qual pot participar qualsevol persona física o jurídica.
  • ca  subhasta pública, n f
  • es  pública subasta, n f
  • es  subasta pública, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  subjecte, n m
  • es  sujeto
  • fr  sujet
  • en  subject

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definition
Unitat sintàctica essencial d'una oració que designa tot allò de què es pot dir alguna cosa.
  • ca  subjecte, n m
  • en  subject

Humanitats>Art>Història de l'art, Humanitats>Filosofia, Humanitats>Filosofia>Estètica i teoria de les arts

  • ca  subjecte actiu, n m
  • es  sujeto activo, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  subjecte del delicte, n m
  • es  sujeto del delito, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  subjecte passiu, n m
  • es  sujeto pasivo, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  subjectivisme, n m
  • es  subjetivismo
  • fr  subjectivisme
  • en  subjectivism
  • de  Subjektivismus

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Filosofia

Definition
Tendència segons la qual tot coneixement només fa possible l'expressió del subjecte cognoscitiu, però mai de l'objecte.