Back to top
trastorn de la personalitat per evitació trastorn de la personalitat per evitació

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn de la personalitat per evitació, n m
  • es  trastorno de la personalidad por evitación
  • en  avoidant personality disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada de malestar i desinterès en el context social, acompanyada d'una por persistent d'una avaluació negativa.
trastorn de La Tourette trastorn de La Tourette

Neurologia

  • ca  trastorn de La Tourette, n m
  • ca  síndrome de La Tourette, n f sin. compl.
  • es  síndrome de la Tourette
  • es  trastorno de la Tourette
  • en  Tourette disorder
  • en  Tourette syndrome

Neurologia

Definition
Trastorn de tics, de base genètica, d'aparició en la infància caracteritzat per l'ocurrència de tics motors i vocals múltiples juntament amb un o més tics verbals.
trastorn delirant trastorn delirant

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn delirant, n m
  • ca  paranoia, n f sin. compl.
  • es  paranoia
  • es  trastorno delirante
  • en  delusional disorder
  • en  paranoia

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn psicòtic caracteritzat per la presència d'un deliri crònic, sistematitzat, irrebatible a l'argumentació lògica, que té una durada mínima d'un mes.
trastorn depressiu trastorn depressiu

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn depressiu, n m
  • ca  depressió, n f sin. compl.
  • es  depresión
  • es  trastorno depresivo
  • en  depression
  • en  depressive disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l'individu, que es manifesta en tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Note

  • Dins del trastorn depressiu s'inclouen, entre d'altres, la depressió major i el trastorn distímic.
trastorn depressiu major trastorn depressiu major

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  depressió major, n f
  • ca  trastorn depressiu major, n m
  • es  depresión mayor
  • es  trastorno depresivo mayor
  • en  major depression
  • en  major depressive disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn depressiu caracteritzat per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes indicatius.

Note

  • La simptomatologia de la depressió major inclou canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora; falta d'energia; infravaloració o culpa; dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions, i pensaments de mort, idees suïcides o intents de suïcidi.
trastorn dissociatiu trastorn dissociatiu

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn dissociatiu, n m
  • ca  histèria dissociativa, n f sin. compl.
  • es  histeria disociativa
  • es  trastorno disociativo
  • en  dissociative disorder
  • en  dissociative hysteria

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn caracteritzat per una alteració temporal i sobtada de les funcions integradores de la identitat, la memòria o la consciència, sense causa orgànica.
trastorn distímic trastorn distímic

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn distímic, n m
  • ca  distímia, n f sin. compl.
  • es  distimia
  • es  trastorno distímico
  • en  dysthymia
  • en  dysthymic disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn depressiu de caràcter crònic caracteritzat per autoestima baixa, pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperança.
trastorn esquizoafectiu trastorn esquizoafectiu

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn esquizoafectiu, n m
  • es  trastorno esquizoafectivo
  • en  schizoaffective disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn psicòtic caracteritzat per la coexistència de símptomes psicòtics amb un episodi de depressió major, un episodi maníac o un episodi mixt.
trastorn esquizofreniforme trastorn esquizofreniforme

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn esquizofreniforme, n m
  • es  trastorno esquizofreniforme
  • en  schizophreniform disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn psicòtic caracteritzat per una simptomatologia idèntica a la de l'esquizofrènia amb una durada inferior a sis mesos.
trastorn esquizoide de la personalitat trastorn esquizoide de la personalitat

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn esquizoide de la personalitat, n m
  • es  trastorno esquizoide de la personalidad
  • en  schizoid personality disorder

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferència a les relacions socials i un marc restringit d'experiència i expressió emocional.