trastorn de la personalitat per evitació
trastorn de la personalitat per evitació
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn de la personalitat per evitació, n m
- es trastorno de la personalidad por evitación
- en avoidant personality disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada de malestar i desinterès en el context social, acompanyada d'una por persistent d'una avaluació negativa.
trastorn de La Tourette
trastorn de La Tourette
Neurologia
- ca trastorn de La Tourette, n m
- ca síndrome de La Tourette, n f sin. compl.
- es síndrome de la Tourette
- es trastorno de la Tourette
- en Tourette disorder
- en Tourette syndrome
Neurologia
Definició
Trastorn de tics, de base genètica, d'aparició en la infància caracteritzat per l'ocurrència de tics motors i vocals múltiples juntament amb un o més tics verbals.
trastorn delirant
trastorn delirant
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn delirant, n m
- ca paranoia, n f sin. compl.
- es paranoia
- es trastorno delirante
- en delusional disorder
- en paranoia
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn psicòtic caracteritzat per la presència d'un deliri crònic, sistematitzat, irrebatible a l'argumentació lògica, que té una durada mínima d'un mes.
trastorn depressiu
trastorn depressiu
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn depressiu, n m
- ca depressió, n f sin. compl.
- es depresión
- es trastorno depresivo
- en depression
- en depressive disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l'individu, que es manifesta en tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud.
Nota
- Dins del trastorn depressiu s'inclouen, entre d'altres, la depressió major i el trastorn distímic.
trastorn depressiu major
trastorn depressiu major
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca depressió major, n f
- ca trastorn depressiu major, n m
- es depresión mayor
- es trastorno depresivo mayor
- en major depression
- en major depressive disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn depressiu caracteritzat per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes indicatius.
Nota
- La simptomatologia de la depressió major inclou canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora; falta d'energia; infravaloració o culpa; dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions, i pensaments de mort, idees suïcides o intents de suïcidi.
trastorn dissociatiu
trastorn dissociatiu
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn dissociatiu, n m
- ca histèria dissociativa, n f sin. compl.
- es histeria disociativa
- es trastorno disociativo
- en dissociative disorder
- en dissociative hysteria
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració temporal i sobtada de les funcions integradores de la identitat, la memòria o la consciència, sense causa orgànica.
trastorn distímic
trastorn distímic
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn distímic, n m
- ca distímia, n f sin. compl.
- es distimia
- es trastorno distímico
- en dysthymia
- en dysthymic disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn depressiu de caràcter crònic caracteritzat per autoestima baixa, pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperança.
trastorn esquizoafectiu
trastorn esquizoafectiu
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn esquizoafectiu, n m
- es trastorno esquizoafectivo
- en schizoaffective disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn psicòtic caracteritzat per la coexistència de símptomes psicòtics amb un episodi de depressió major, un episodi maníac o un episodi mixt.
trastorn esquizofreniforme
trastorn esquizofreniforme
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn esquizofreniforme, n m
- es trastorno esquizofreniforme
- en schizophreniform disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn psicòtic caracteritzat per una simptomatologia idèntica a la de l'esquizofrènia amb una durada inferior a sis mesos.
trastorn esquizoide de la personalitat
trastorn esquizoide de la personalitat
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca trastorn esquizoide de la personalitat, n m
- es trastorno esquizoide de la personalidad
- en schizoid personality disorder
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferència a les relacions socials i un marc restringit d'experiència i expressió emocional.
