incrustació
incrustació
- ca inserció, n f
- ca incrustació, n f sin. compl.
- es incrustación
- es inserción
- fr emboîtement
- fr enchâssement
- fr insertion
- en embedding
- en insertion
Definició
En gramàtica generativa, procediment recursiu de subordinació consistent a incrustar una oració dins d'una altra oració.
Nota
- L'oració que s'incrusta s'anomena inserida o subordinada, l'oració en la qual s'incrusta, matriu o principal.
indefinit
indefinit
- ca indefinit, n m
- es indefinido
- fr indéfini
- en indefinite
Definició
Quantificador que expressa quantitat d'una manera aproximada o sense especificació numèrica o que indica inexistència.
Nota
- Dins la classe dels indefinits s'inclouen els quantificadors que expressen existència (algun, cert, uns quants, etc.) o falta d'existència (ningú, res, cap, etc.), així com els que indiquen inespecificitat (qualsevol) o afegeixen un matís additiu al valor existencial (altre). En la gramàtica tradicional, se sol considerar que també són indefinits els quantificadors amb valor universal (tot, tothom, ambdós), malgrat que aquests fan referència a una totalitat d'entitats o de matèria i poden quantificar sintagmes nominals definits (tots els meus amics). Categorialment els indefinits poden ser quantificadors nominals (o determinants) si modifiquen un nom (algunes companyes, certes coses, cap taronja) o pronoms si no admeten cap nom i poden constituir tots sols un sintagma nominal (ningú, algú, res).
independent
independent
- ca independent, adj
- es independiente
- fr indépendant
- en free
- en independent
Definició
Dit de l'element lingüístic no subordinat o no lligat a cap altre, com ara l'oració principal d'una oració composta.
índex
índex
- ca índex, n m
- es índice
- fr index
- en index
Definició
En gramàtica generativa nombre o lletra amb què es marquen dos o més elements per a indicar que tenen algun tipus de relació, com ara la d'identitat referencial o correferència.
Nota
- En l'oració Pere digué que ell hi aniria, el fet que Pere i ell tinguen el mateix índex assenyala que tots dos denoten la mateixa persona: [Perei digué que elli hi aniria]. En aquest cas s'anomena índex referencial.
índex
índex
- ca índex, n m
- es índice
- fr index
- en index
Definició
En lexicografia, llista ordenada de mots utilitzats en una obra, en un conjunt d'obres o per un autor.
Nota
- Cada mot sol anar acompanyat d'informació addicional, com ara la localització en l'obra o obres del corpus o la freqüència dins del corpus.
índex de l'enunciació
índex de l'enunciació
- ca commutador, n m
- ca índex de l'enunciació, n m sin. compl.
- es conmutador
- fr embrayeur
- en shifter
Definició
En la terminologia d'Otto Jespersen, classe de mots el sentit dels quals canvia segons la situació enunciativa.
Nota
- Es tracta de mots com ara jo, ahir, ací, etc., que sols assoleixen caràcter referencial dins d'una situació enunciativa concreta. Roman Jakobson utilitzà el terme en la seua caracterització de les categories verbals. Les categories del temps o de la persona són, així, commutadors per tal com delimiten el seu significat a partir de les coordenades enunciatives: el futur, per exemple, indica posterioritat respecte al moment de l'acte de parla, el passat anterioritat, etc.
indexació
indexació
- ca indexació, n f
- es indexación
- fr indexation
- en indexation
Definició
Formalisme utilitzat en gramàtica generativa per a indicar l'existència d'algun tipus de relació establida entre dos o més elements.
Nota
- V. índex.
indicador
indicador
- ca indicador, n m
- es indicador
- fr indicateur
- en indicator
Definició
En sociolingüística, variable lingüística mancada de variació estilística a la qual s'associa escassa o nul·la informació social o geogràfica.
Nota
- En general, es tracta de variables que sols són perceptibles per l'observador ensinistrat. Per exemple, les vocals doblement obertes típiques dels parlars valencians. S'oposa a marcador i estereotip.
indicador sintagmàtic
indicador sintagmàtic
- ca marcador sintagmàtic, n m
- ca indicador sintagmàtic, n m sin. compl.
- es indicador sintagmático
- es marcador sintagmático
- fr indicateur de phrase
- fr marqueur de phrase
- en phrase marker
Definició
Representació de l'estructura jeràrquica de constituents per mitjà de diagrames arboris o de parèntesis o claudàtors etiquetats.
indicatiu
indicatiu
- ca indicatiu, n m
- es indicativo
- fr indicatif
- en indicative
Definició
Mode verbal, característic de les oracions asseveratives (tant afirmatives com negatives) i interrogatives.
Nota
- L'indicatiu és el mode no marcat per oposició al subjuntiu i a l'imperatiu, i per això en la majoria de llengües que tenen aquest tipus d'oposicions modals l'indicatiu no presenta cap marca morfològica. L'indicatiu és prototípicament el mode declaratiu, no marcat per l'actitud subjectiva del parlant. Per aquesta raó, també rep a vegades el nom de declaratiu. En català, els temps del mode indicatiu són el present, el perfet, l'imperfet, el plusquamperfet, el passat (simple i perifràstic), el passat anterior (simple i perifràstic), el futur (simple i perfet) i el condicional (simple i perfet).
