il·locució
il·locució
- ca il·locució, n f
- es ilocución
- fr illocution
- en illocution
Definició
Component de l'acte de parla que en determina la intenció o la configuració com a pregunta, asserció, ordre, etc.
Nota
- Contrasta amb locució i perlocució.
il·locució indirecta
il·locució indirecta
- ca acte de parla indirecte, n m
- ca il·locució indirecta, n f sin. compl.
- es acto de habla indirecto
- es ilocución indirecta
- fr acte de langage indirect
- fr illocution indirecte
- en indirect illocution
- en indirect speech act
Definició
Acte de parla en el qual hi ha una dissociació entre la forma que té l'enunciat i l'efecte que es vol aconseguir.
Nota
- Per exemple enunciar l'oració Fa molta calor ací per tal d'aconseguir que l'interlocutor òbriga una finestra.
imatge
imatge
- ca imatge, n f
- es imagen
- fr face
- en face
Definició
En la terminologia del sociòleg Ervin Goffman, valoració social positiva que cada participant d'una interacció tracta de construir de si mateix i tracta d'imposar a la resta d'interlocutors.
Nota
- Durant el transcurs de la interacció, cada participant negocia amb la resta de participants el manteniment o el canvi d'imatge.
imatge
imatge
- ca imatge, n f
- es imagen
- fr image
- en image
Definició
Representació mental que tenen els mots o les oracions abans de ser actualitzats per la parla o la representació gràfica.
imatge
imatge
- ca esquema conceptual, n m
- ca imatge, n m sin. compl.
- es esquema conceptual
- es imagen
- fr image
- fr schéma-image
- en image
- en image-schema
Definició
En la terminologia de George Lakoff, concepció, manera, no necessàriament visual ni sensorial, amb què s'estructura una determinada situació o relació semàntica.
Nota
- La preposició contra, per exemple, s'interpreta a partir d'un esquema conceptual RUTA en el qual intervenen quatre elements estructurals diferents: l'origen, la destinació, la ruta que els connecta i la direcció. A partir dels esquemes conceptuals es pot explicar fàcilment la polisèmia sistemàtica d'alguns elements lèxics i l'extensió metafòrica del significat. La preposició contra, per exemple, pot utilitzar-se en una oració en què apareixen tots els elements estructurals associats a l'esquema conceptual de ruta (Llançà la pilota contra la paret) o en una oració en què s'emfatitze el valor de destinació (Arraconà l'armari contra la paret). El concepte presenta un clar paral·lelisme amb el de imatge de Ronald W. Langacker.
imbricació
imbricació
- ca imbricació, n f
- es imbricación
- fr emboîtement
- en nesting
Definició
En gramàtica generativa, procediment consistent a incloure una estructura dins d'una altra.
immanentisme
immanentisme
- ca immanentisme, n m
- es inmanentismo
- fr immanentisme
- en immanence
Definició
Caracterització dels elements lingüístics a partir de les interrelacions que estableixen amb els altres elements del sistema del qual formen part i sense fer referència a entitats exteriors al dit sistema.
Nota
- El terme immanentisme va ser introduït explícitament en lingüística per Louis Hjelmslev.
immersió
immersió
- ca immersió, n f
- es inmersión
- fr immersion
- en immersion
Definició
Programa pedagògic d'ensenyament d'una segona llengua consistent a realitzar les activitats educatives en aquesta llengua.
Nota
- La immersió s'ha utilitzat bàsicament en comunitats en què hi ha habitants que tenen una llengua diferent de la que és pròpia de la comunitat.
immotivat -ada
immotivat -ada
- ca immotivat -ada, adj
- es inmotivado -da
- fr immotivé -ée
- en unmotivated
Definició
Dit del caràcter arbitrari de la relació establida entre el significant i el significat d'un signe lingüístic.
Nota
- Així, la relació entre /káza/ i 'edifici destinat a habitació humana' és totalment immotivada. El terme immotivat va ser introduït per Ferdinand de Saussure. [V. motivació]
imperatiu
imperatiu
- ca imperatiu, n m
- es imperativo
- fr impératif
- en imperative
Definició
Mode verbal que expressa una ordre donada a un o més interlocutors, en les oracions afirmatives (Fes el llit), i una prohibició, en les oracions negatives (No obriu la finestra).
Nota
- L'imperatiu s'usa únicament en la segona persona, singular o plural, ja que s'adreça directament a un interlocutor. Per a les altres persones s'utilitza el present de subjuntiu. En les oracions negatives, les formes de l'imperatiu són substituïdes per les del subjuntiu. Alguns gramàtics parlen, de més a més, de l'existència d'una forma perifràstica d'imperatiu per a la primera persona del present d'indicatiu del tipus deixa'm cantar. El mode imperatiu no presenta distincions temporals i només té formes que assenyalen la voluntat present del parlant perquè el receptor o els receptors realitzen l'esdeveniment verbal en un futur mediat o immediat.
