Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  consonant anterior, n f
  • es  consonante anterior
  • fr  consonne antérieure
  • en  front consonant

Definició
Consonant que s'articula en la zona davantera de la cavitat bucal.

Nota

  • Acústicament, les consonants anteriors són agudes. Són anteriors les consonants dentals, alveolars i palatals. S'oposa a consonant posterior.
  • ca  consonant apical, n f
  • es  consonante apical
  • fr  consonne apicale
  • en  apical consonant

Definició
Consonant que s'articula mitjançant la intervenció activa de l'àpex de la llengua en contacte total o parcial amb un dels òrgans passius de la cavitat bucal (les dents, els alvèols o el paladar).

Nota

  • Són apicals les consonants /t, d, n, ɾ, r, l, s, z/.
  • ca  consonant alveolar, n f
  • ca  consonant apicoalveolar, n f sin. compl.
  • es  consonante alveolar
  • es  consonante apicoalveolar
  • fr  consonne alvéolaire
  • fr  consonne apico-alvéolaire
  • en  alveolar consonant
  • en  apico-alveolar consonant

Definició
Consonant que s'articula mitjançant el contacte de l'àpex de la llengua amb la cara interior dels alvèols superiors o mitjançant una constricció màxima en aquesta regió.

Nota

  • Un exemple del primer tipus són les consonants fricatives /s, z/, la lateral /l/, la bategant /ɾ/, la vibrant /r/ i la nasal /n/, i del segon tipus, la consonant /s/ del francés. Acústicament, són agudes i difuses.
  • ca  consonant dental, n f
  • ca  consonant apicodental, n f sin. compl.
  • ca  consonant linguodental, n f sin. compl.
  • es  consonante apicodental
  • es  consonante dental
  • fr  consonne apico-dentale
  • fr  consonne dentale
  • en  apico-dental consonant
  • en  dental consonant

Definició
Consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'aproximació de l'àpex de la llengua a la superfície interior de les dents incisives superiors.

Nota

  • Acústicament, les dentals són agudes i difuses. Són dentals les consonants /t, d/.
  • ca  consonant aproximant, n f
  • es  consonante aproximante
  • fr  consonne approchante
  • en  approximant consonant

Definició
Consonant que s'articula amb una aproximació central de dos articuladors, que no arriba a ser tan estreta com en el cas de les fricatives.

Nota

  • Són aproximants les graduals [w, j] i les realitzacions [β, ð, ɣ] de les consonants oclusives sonores /b, d, g/.
  • ca  consonant fricativa laringal, n f
  • ca  consonant aspirada, n f sin. compl.
  • es  consonante aspirada
  • es  consonante fricativa laringal
  • fr  consonne aspirée
  • fr  consonne fricative laryngée
  • en  aspirated consonant
  • en  laryngeal fricative consonant

Definició
Consonant que s'articula per mitjà d'una fricció entre les parets de la glotis lleugerament oberta.

Nota

  • Fonèticament es representa per [h] i pot acompanyar altres consonants.
  • ca  consonant bategant, n f
  • ca  consonant vibrant simple, n f sin. compl.
  • es  consonante percusiva
  • es  consonante vibrante simple
  • fr  consonne battue
  • en  tap consonant

Definició
Consonant que s'articula mitjançant un únic contacte lingual central molt breu, per exemple, entre l'àpex de la llengua i la zona alveolar en el cas de /ɾ/.

Nota

  • Aquest contacte és seguit d'un breu període explosiu, tènue i poc audible.
  • ca  consonant bilabial, n f
  • es  consonante bilabial
  • fr  consonne bilabiale
  • en  bilabial consonant

Definició
Consonant que s'articula mitjançant el contacte o la constricció dels llavis.

Nota

  • Acústicament, les bilabials són greus, difuses i mats. Són bilabials les consonants /p, b, m/.
  • ca  consonant contínua, n f
  • es  consonante continua
  • fr  consonne continue
  • en  continuant consonant

Definició
Consonant que s'articula amb una constricció en alguna zona de les cavitats supraglotals però sense interrupcions en l'eixida de l'aire.

Nota

  • Són contínues les consonants fricatives, les laterals i les nasals.
  • ca  consonant coronal, n f
  • es  consonante coronal
  • fr  coronale
  • en  coronal consonant

Definició
Consonant que s'articula amb un acostament de la part anterior de la llengua (el predors o l'àpex) al paladar.

Nota

  • Són coronals /l, ɾ, r, n, t, d, s, z, ʃ, ʒ/.