Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  consciència lingüística, n f
  • es  conciencia lingüística
  • fr  conscience linguistique
  • en  linguistics consciousness

Definició
En l'estructuralisme europeu, sentiment íntim que té el parlant de les regles i dels valors lingüístics.

Nota

  • Equival a la facultat del llenguatge. El concepte és pròxim al de intuïció del parlant nadiu de la gramàtica generativa.
  • ca  correlació de temps, n f
  • ca  consecutio temporum [la], n f sin. compl.
  • ca  seqüència de temps, n f sin. compl.
  • es  concordancia temporal
  • es  consecutio temporum
  • es  correlación de tiempos
  • es  secuencia de tiempos
  • fr  concordance de temps
  • fr  consecutio temporum
  • fr  séquence de temps
  • en  consecutio temporum
  • en  sequence of tenses

Definició
Concepte pres de la gramàtica llatina amb què es designa la selecció que el temps de les oracions principals exerceix sobre el de les oracions subordinades.

Nota

  • Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
  • ca  consegüent, n m
  • es  consecuente
  • fr  conséquent
  • en  consequent

Definició
Segon terme d'una correlació gramatical, el primer terme de la qual s'anomena antecedent.

Nota

  • Per exemple, les oracions principals que segueixen la subordinada. En l'oració condicional Si parles, te'n penediràs, l'oració te'n penediràs és el consegüent.
  • ca  apòdosi, n f
  • ca  consegüent, n f sin. compl.
  • es  apódosis
  • fr  apodose
  • en  apodosis

Definició
Oració principal que en el període condicional es posposa a la pròtasi o oració subordinada, i indica la conseqüència condicionada.

Nota

  • L'oració te'l regalaré és l'apòdosi de l'oració condicional Si t'agrada el disc, te'l regalaré.
  • ca  consonància, n f
  • es  consonancia
  • fr  consonance
  • en  consonance

Definició
Repetició de les vocals i les consonants en diferents mots a partir de la vocal accentuada.

Nota

  • Per exemple, la repetició de [ántik] en atlàntic, consonàntic i càntic.
  • ca  consonància, n f
  • es  consonancia
  • fr  consonance
  • en  consonance

Definició
En la tradició anglesa, repetició de consonants idèntiques o semblants en posició interna o final de mots diferents pròxims.

Nota

  • Per exemple, la repetició de la g en el sintagma big dog.
  • ca  consonant, n f
  • ca  C, n f sigla
  • es  consonante
  • es  C sigla
  • fr  consonne
  • fr  C sigla
  • en  consonant
  • en  C sigla

Definició
Segment fònic que s'articula amb una obstrucció total o parcial en un o diversos punts de les cavitats supraglotals.

Nota

  • Acústicament, la consonant es caracteritza per l'absència o per la inestabilitat freqüencial dels seus formants. Pel que fa a la constitució sil·làbica, la consonant s'identifica amb la part marginal i prescindible de la síl·laba (l'obertura i la coda). Això no obstant, hi ha també un grup intermedi de fonemes entre consonants i vocals, anomenats consonants líquides o sonants per la seua capacitat d'acomodar-se al nucli sil·làbic en moltes llengües. Atenent al mode d'articulació, les consonants es poden classificar en oclusives o interruptes, fricatives o contínues, aproximants, africades, líquides, orals, nasals, sordes i sonores; les líquides, alhora, poden ser laterals, bategants i vibrants. Segons el punt d'articulació, les consonants poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals, velars, uvulars, faríngies i glotals. S'oposa a vocal.
  • ca  consonant africada, n f
  • es  consonante africada
  • fr  consonne affriquée
  • en  affricate consonant

Definició
Consonant que s'articula, en un primer moment, amb una oclusió i es completa, en un segon moment, amb una fricació.

Nota

  • Tenint en compte el punt d'articulació, les consonants africades poden ser palatoalveolars ([ʤ] i [ʧ], com en les consonants medials de metge i metxa), alveolars ([ʣ], [ʦ], com en les consonants medials de dotze i lletsó) i labials ([pf] i [bv], com en les consonants en contacte dels sintagmes tot fet i tot venut).
  • ca  consonant alveolar, n f
  • ca  consonant apicoalveolar, n f sin. compl.
  • es  consonante alveolar
  • es  consonante apicoalveolar
  • fr  consonne alvéolaire
  • fr  consonne apico-alvéolaire
  • en  alveolar consonant
  • en  apico-alveolar consonant

Definició
Consonant que s'articula mitjançant el contacte de l'àpex de la llengua amb la cara interior dels alvèols superiors o mitjançant una constricció màxima en aquesta regió.

Nota

  • Un exemple del primer tipus són les consonants fricatives /s, z/, la lateral /l/, la bategant /ɾ/, la vibrant /r/ i la nasal /n/, i del segon tipus, la consonant /s/ del francés. Acústicament, són agudes i difuses.
  • ca  consonant palatoalveolar, n f
  • ca  consonant alveolopalatal, n f sin. compl.
  • ca  consonant postalveolar, n f sin. compl.
  • ca  consonant prepalatal, n f sin. compl.
  • es  consonante alveolopalatal
  • es  consonante palatoalveolar
  • es  consonante postalveolar
  • es  consonante prepalatal
  • fr  consonne alvéolo-palatale
  • fr  consonne palato-alvéolaire
  • fr  consonne postalvéolaire
  • fr  consonne prépalatale
  • en  alveopalatal consonant
  • en  palato-alveolar consonant
  • en  postalveolar consonant
  • en  prepalatal consonant

Definició
Consonant que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza mitjançant un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i la part del paladar posterior a la zona alveolar.

Nota

  • Són palatoalveolars la fricativa sorda [ʃ] de Xàtiva, la fricativa sonora [ʒ] de jove (en la pronúncia dels parlars orientals), l'africada sorda [ʧ] de Txèquia o l'africada sonora [ʤ] de metge.