Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  postura de la mitja torsió espinal, n f
  • ca  ardha-matsiendràssana, n m sin. compl.
  • ca  mitja postura del Senyor dels peixos, n f sin. compl.
  • es  media postura de Matsyendra, n f
  • es  media torsión espinal, n f
  • en  half Lord of the fishes, n
  • en  half spinal twist, n
  • sa  ardha-matsyendrāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+SN)**

Definició
Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb una cama doblegada tocant a terra i l'altra per sobre, elevada en angle recte, la columna vertebral i el cap girats en sentit contrari al de la cama elevada i la mà de l'altra banda alçada o al nivell de la cama.

Nota

  • La forma ardha-matsiendràssana prové del sànscrit ardha-matsyendrāsana, denominació constituïda pels formants ardha 'mig', Matsyendra 'Senyor dels peixos' i āsana 'postura'. Senyor dels peixos és el nom del mestre fundador del hatha-ioga.
  • ca  mitjà social, n m
  • es  medio social, n m
  • en  social media, n
  • en  social medium, n

Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definició
Cadascuna de les plataformes de comunicació digital que permeten als usuaris comunicar-se entre ells per mitjà de la creació, l'edició, la publicació i l'intercanvi de continguts.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • ca  mitjana de gols, n f
  • es  goal average
  • es  porcentaje de goles
  • es  promedio de tantos
  • fr  goal average
  • en  goal average

Esport > Esports de pilota

Definició
Operació matemàtica utilitzada per a desfer un empat entre dos o més equips amb els mateixos punts en la classificació d'un campionat de lliga, en què es tenen en compte el nombre de gols marcats i el nombre de gols rebuts.
  • ca  mitjana de punts, n f
  • es  promedio de puntos
  • es  promedio de tanteos
  • fr  goal average
  • fr  moyenne des points
  • en  goal average
  • en  point average

Esport > Esports de pilota > Bàsquet

Definició
Operació matemàtica utilitzada per a desfer un empat entre dos o més equips amb els mateixos punts en la classificació d'un campionat de lliga, en què es tenen en compte el nombre de punts fets i el nombre de punts rebuts.
  • ca  mitjana de sets, n f
  • es  set average
  • fr  set-average
  • en  set average

Esport > Esports de pilota > Voleibol

Definició
Operació matemàtica utilitzada per a desfer un empat entre dos o més equips amb els mateixos punts en la classificació d'un campionat de lliga, en què es tenen en compte el nombre de sets guanyats i el nombre de sets perduts.
  • ca  fer la mitjana, v prep
  • ca  mitjanar, v tr
  • es  promediar
  • fr  moyenner
  • en  average, to

Matemàtiques

Definició
Calcular la mitjana aritmètica de dues o més quantitats.

Nota

  • El verb fer la mitjana regeix habitualment la preposició de.
  • ca  mitjanat -ada, adj
  • es  promediado
  • fr  moyenné
  • en  averaged

Matemàtiques

Definició
Dit de cadascuna de les quantitats de les quals s'ha calculat la mitjana aritmètica.
  • ca  mediar, v tr
  • ca  mitjançar, v tr sin. compl.
  • es  mediar, v tr
  • fr  médier, v tr
  • fr  soumettre à la médiation, v tr
  • it  mediare, v tr
  • en  mediate, to, v tr

Dret

Definició
Buscar un acord en un conflicte entre dues o més parts per mitjà de la mediació.

Nota

  • 1. Els verbs mediar i mitjançar es poden construir amb dues estructures de complements de règims diferents, amb la particularitat que cap dels complements és imprescindible:

    a) Una estructura transitiva amb un màxim de tres complements: un complement directe referit a allò que es media, un complement preposicional referit al conflicte en què es media (s'introdueix amb la preposició en) i un complement preposicional referit a les parts entre les quals es media (s'introdueix amb les preposicions entre o amb). D'aquesta manera podem dir mediar un acord en un litigi entre l'empresa i els treballadors.

    b) Una estructura transitiva amb un màxim de dos complements: un complement directe referit al conflicte en què es media i un complement preposicional referit a les parts entre les quals es media (s'introdueix amb les preposicions entre o amb). D'aquesta manera podem dir mediar un litigi entre l'empresa i els treballadors (i, a partir d'aquí, el litigi mediat entre l'empresa i els treballadors).
  • 2. El verb mitjançar, que en llengua general es refereix de manera més àmplia a l'acció de servir de mitjancer o intermediari, en l'àmbit de la mediació és propi sobretot de contextos divulgatius.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

    S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

    Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

    ·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

    ·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

    Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

    ·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

    ·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

    ·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

    ·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

    Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

    ·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

    ·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

    ·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

    ·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

    Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

    ·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

    ·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

    ·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

    ·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

    ·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  mediador | mediadora, n m, f
  • ca  mitjancer | mitjancera, n m, f sin. compl.
  • es  mediador | mediadora, n m, f
  • fr  médiateur | médiatrice, n m, f
  • it  mediatore | mediatrice, n m, f
  • pt  mediador | mediadora, n m, f
  • en  mediator, n

Dret

Definició
Persona imparcial i neutral que, en una mediació, s'encarrega de facilitar el diàleg i l'entesa entre les parts en conflicte.

Nota

  • 1. La denominació mitjancer | mitjancera, que en llengua general es refereix de manera més àmplia a la persona que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord, en l'àmbit de la mediació és pròpia sobretot de contextos divulgatius.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

    S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

    Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

    ·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

    ·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

    Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

    ·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

    ·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

    ·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

    ·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

    Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

    ·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

    ·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

    ·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

    ·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

    Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

    ·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

    ·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

    ·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

    ·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

    ·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  mitrospíngids, n m pl
  • nc  Mitrospingidae
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.