Neoloteca

ca aiurveda, n m
ca medicina aiurvèdica, n f sin. compl.
es ayurveda, n m/f
es medicina ayurvédica, n f
fr ayurveda, n m
fr Ayurveda·, n m
fr ayurvéda, n m
fr médecine ayurvédique, n f
it ayurveda, n f
it Ayurveda·, n f
en Ayurveda, n
en Ayurvedic medicine, n

Ciències de la salut > Teràpies alternatives

Definició

Sistema de medicina natural d'origen indi que fomenta l'harmonia entre el cos, la ment i el medi i un estil de vida ètic i saludable, amb l'objectiu de prevenir i guarir les malalties i d'augmentar la durada de la vida.

Nota

1. Les tècniques de curació de l'aiurveda, d'acord amb el seu enfocament holístic, combinen l'ús de productes vegetals i minerals (i, a vegades, químics) amb el seguiment d'unes determinades pautes dietètiques, la pràctica del ioga, la meditació, el massatge o els exercicis de respiració.
2. La denominació aiurveda és una adaptació de āyurveda, forma transliterada del sànscrit segons el sistema internacional.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aiurveda (sin. compl. medicina aiurvèdica) i aiurvèdic -a:

S'aproven les denominacions d'origen sànscrit aiurveda i medicina aiurvèdica com a sinònimes, la segona com a sinònim complementari, juntament amb l'adjectiu relacionat aiurvèdic -a, pels motius següents:

Pel que fa a aiurveda,

·és l'adaptació catalana de la forma transliterada del sànscrit āyurveda, que significa, aproximadament, 'ciència de la vida' (de āyus 'vida' o 'durada de la vida' i veda 'coneixement' o 'ciència');

·és una forma ja documentada en textos catalans;

·no difereix gaire de la forma ayurveda (simplificació de la forma transliterada āyurveda), que és la més coneguda internacionalment, i s'identifica sense dificultats amb el concepte;

·vehicula un concepte relativament pròxim a la llengua general i ha creat, a més, derivats (l'adjectiu aiurvèdic), fet que justifica l'adaptació completa a l'ortografia catalana.

Quant a medicina aiurvèdica,

·és una denominació descriptiva també utilitzada per a designar el concepte, si bé és menys usual que aiurveda;

·en les altres llengües també es documenta la denominació anàloga.

Finalment, l'adjectiu aiurvèdic -a,

·és un derivat lingüísticament adequat del substantiu aiurveda, a partir del sufix -ic -ica, que significa 'relatiu a';

·és una forma ja documentada en textos catalans;

·en les altres llengües també s'utilitza l'adjectiu anàleg.

Es desestimen les formes āyurveda, transcripció estricta de la denominació sànscrita, i ayurveda (simplificació de āyurveda), malgrat que són les formes recomanades pels especialistes en sànscrit i les més internacionals (especialment ayurveda), perquè no s'adeqüen al sistema fonicogràfic del català.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca medicina basada en l'evidència, n f
ca MBE, n f sigla
es medicina basada en la evidencia
es MBE sigla
fr médecine fondée sur des donées probantes
fr médecine optimisée
fr médecine raisonée
fr recherche clinique appliquée
en evidence-based medicine
en EBM sigla

Ciències de la salut

Definició

Pràctica mèdica que combina la valoració crítica de l'evidència científica disponible amb l'expertesa del professional de la salut a l'hora de prendre decisions clíniques sobre l'atenció d'un pacient individual.

ca medicina d'urgències, n f
ca urgentologia, n f sin. compl.
es emergenciología
es emergentología
es medicina de emergencias
es medicina de urgencias
es urgenciología
es urgentología
fr médecine d'urgence
fr oxyologie
fr urgentologie
it medicina di emergenza
it medicina di urgenza
pt medicina de urgência
en emergency medicine
en emergentology
de Notfallmedizin

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició

Branca de la medicina que té per objecte l'avaluació i el tractament mèdic o quirúrgic dels pacients que requereixen una assistència immediata.

Nota

Com a especialitat acadèmica, i en el nom de les societats o les organitzacions que se n'encarreguen, la medicina d'urgències se sol designar amb la forma medicina d'urgències i emergències.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

S'aproven els termes medicina d'urgències i metge -essa d'urgències (amb els sinònims complementaris urgentologia i urgentòleg -òloga, respectivament) pels motius següents:

Pel que fa als conceptes:

·són termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urgències ja té actualment consideració oficial d'especialitat mèdica bàsica en alguns països (a Europa, entre d'altres, a Bèlgica, Eslovènia, la Gran Bretanya, Irlanda i Itàlia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'està estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.

Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

·en altres llengües també s'utilitzen les denominacions paral·leles;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

·són formes lingüísticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ciència, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec lógos, que significa 'paraula, discurs';

·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

·des del punt de vista estrictament lingüístic, són formes anàlogues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i criminòleg -òloga, sexologia i sexòleg -òloga, sociologia i sociòleg -òloga o virologia i viròleg -òloga, totes constituïdes amb un formant d'origen llatí i un altre d'origen grec;

·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles.

Es descarten les formes urgenciologia i urgenciòleg -òloga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urgència, perquè són lingüísticament poc adequades.

Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada també d'origen llatí -ista 'professional de'), si bé se'n documenta algun ús, perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de la formació amb el sufix leg loga, anàloga a altres denominacions de professionals mèdics com ara cardiòleg -òloga, odontòleg -òloga, ginecòleg -òloga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest àmbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un ús més popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar preferència a la formació amb el sufix grec.

La forma oxiologia, paral·lela al francès oxyologie, creada a partir dels formants grecs oxýs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perquè no té ús i és poc transparent (el formant oxi- és poc habitual i no remet directament a 'urgència'). Pels mateixos motius es desestima oxiòleg -òloga.

La forma emergentologia és segurament un calc de l'anglès (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc té gaire ús (tampoc en té emergentòleg -òloga). Emergenciologia (i emergenciòleg -òloga) tampoc té ús en català i és, com urgenciologia, una forma lingüísticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emergència).

D'altra banda, entre medicina d'urgències i medicina d'urgència s'opta per la primera forma perquè té més ús. El fet que designacions com ara urgències hospitalàries o servei d'urgències (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribuït a l'extensió de la forma amb el plural urgències. Des del punt de vista estrictament lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urgència probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumstància que demana una actuació urgent", mentre que medicina d'urgències s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de caràcter greu, que requereix[en] l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, més precisa).

Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

(1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències es recull el següent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad médico quirúrgica que comprende el conocimiento, diagnóstico y tratamiento de la patología urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condición que, en opinión del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la función de algún órgano" (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En línia]. [S.I.]: cop. 2011. <usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

ca mediocris, adj
es mediocris
fr mediocris
en mediocris

Física > Meteorologia

Definició

Dit de l'espècie de núvol del gènere cúmulus amb una extensió vertical moderada i protuberàncies petites al cim.

ca mefítids, n m pl
nc Mephitidae

Zoologia > Mamífers

Definició

Família de mamífers de l'ordre dels carnívors.

ca megabit, n m
es megabit
fr mégabit
en megabit
de Megabit

Informàtica

Definició

Unitat de mesura equivalent a un milió de bits.

Nota

Se sol abreujar internacionalment amb les formes Mb o bé Mbit.

ca megabit per segon, n m
es megabit por segundo
fr mégabit par seconde
en megabit per second
de Megabit pro Sekunde

Informàtica

Definició

Unitat de mesura equivalent a un milió de bits per segon.

Nota

Se sol abreujar internacionalment amb la forma Mbps. També són possibles les alternatives Mb/s i Mbit/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.

ca megabyte [en], n m
es megabyte
es megaocteto
fr mégabyte
fr mégaoctet
en megabyte
de Megabyte

Informàtica

Definició

Unitat de capacitat de memòria equivalent a 1.048.576 bytes.

Nota

Se sol abreujar internacionalment amb la forma MB.

ca megabyte per segon [megabyte: en], n m
es megabyte por segundo
fr mégaoctet par seconde
en megabyte per second
de Megabyte pro Sekunde

Informàtica

Definició

Unitat de mesura equivalent a 1.048.576 bytes per segon.

Nota

Se sol abreujar internacionalment amb la forma MBps. També és possible l'alternativa MB/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.

ca megadermàtids, n m pl
nc Megadermatidae

Zoologia > Mamífers

Definició

Família de mamífers de l'ordre dels quiròpters.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició