batuda
batuda
Arts > Circ
- ca batuda, n f
- es batida
- fr appel
- it battuta
- en punch
- en take-off
Arts > Circ
Definició
Contacte breu i amb força de les extremitats d'un acròbata o d'un cavall amb una superfície de suport per a impulsar-se.
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:
El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:
·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;
·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.
Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.
batuda americana
batuda americana
Arts > Circ
- ca batuda americana, n f
- ca gran batuda, n f
- es batuda americana
- es gran batuda
- es gran batuda americana
- fr batoude américaine
- fr grande batoude
- it battuta all'americana
- en grande batoude
Arts > Circ
Definició
Número en què diversos acròbates, l'un rere l'altre, executen un seguit d'elements acrobàtics salvant diferents obstacles.
Nota
- Tradicionalment, els obstacles que han de salvar els acròbates en la batuda americana són animals (rengleres d'elefants, cavalls, etc.). També poden ser, però, automòbils, figurants, etc.
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:
El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:
·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;
·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.
Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y. -
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes gran batuda, batuda americana, passarel·la de batuda i passadís de batuda:
La forma batuda, present a les denominacions gran batuda, batuda americana, passarel·la de batuda i passadís de batuda, prové segurament del francès batoude, que el diccionari Le nouveau petit Robert (2007) defineix genèricament com un "Tremplin très flexible, en usage dans les cirques". Segons aquesta mateixa font, el mot francès prové, al seu torn, de l'italià battuta, de battere, 'batre'. En italià, battuta designa, d'una banda, "Nel salto, momento di stacco effettuato con uno o due piedi. Nella ginnastica artistica e sim., azione che si effettua sulle pedane, sul trampolino e sim.", però també és el "Luogo dove batte qlco."
batut -uda
batut -uda
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**
- ca batut -uda, adj
- ca battu [fr], adj sin. compl.
- es batido -da, adj
- es battu, adj
- es battu -ue, adj
- fr battu -ue, adj
- en battu, adj
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**
Definició
Dit del salt que inclou un encreuament o un xoc de cames en el temps de suspensió.
Nota
- Són exemples de salts que es poden fer batuts el petit jeté, l'assemblé o el ballonné.
bàuer
bàuer
Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic
- ca ina bàuer, n m
- ca bàuer, n m sin. compl.
- es ina bauer
- fr ina bauer
- en ina bauer
Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic
Definició
Element d'enllaç en què el patinador es desplaça de costat damunt tots dos patins amb les cames obertes, la de davant flexionada i la de darrere estirada cap enrere, i amb els peus oberts, fent un gran desplaçament sobre la pista.
Nota
- Les denominacions ina bàuer i bàuer provenen del nom de la patinadora alemanya Ina Bauer.
bavaresa
bavaresa
Esport > Muntanyisme
- ca bavaresa, n f
- es bavaresa
- es Dülfer
- fr Dülfer
- fr opposition
- en layback
- en lieback
Esport > Muntanyisme
Definició
Tècnica d'escalada que s'efectua mitjançant la força oposada dels peus i de les mans contra la paret, que s'utilitza per a franquejar cornises i superar escletxes.
baza africà
baza africà
Zoologia > Ocells
- ca baza africà, n m
- es baza africano, n m
- fr baza coucou, n m
- en African cuckoo-hawk, n
- de Kuckucksweih, n m
- nc Aviceda cuculoides
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Aviceda
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre:
S'aproven les denominacions baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre pels motius següents:
·són formes avalades pels especialistes i, en la majoria de casos, anàlogues a les denominacions en altres llengües.
Pel que fa, específicament, al nucli, baza,
·correspon a la llatinització de la denominació de l'hindi baaz (procedent al seu torn, segons diverses fonts, de l'àrab), que designa en aquesta llengua, segons les fonts, la femella de l'espècie Accipiter gentilis (astor comú, en català);
·és una forma utilitzada també en altres llengües (castellà, francès, anglès) i en el nom de gènere Baza, actualment obsolet (protònim) però amb influència, segurament, en l'establiment dels noms comuns de les diferents llengües.
S'aproven com a denominacions masculines d'acord amb l'ús majoritari en les altres llengües (castellà, francès, etc.).
[Acta 626, 27 de setembre de 2017]
baza australià
baza australià
Zoologia > Ocells
- ca baza australià, n m
- es baza australiano, n m
- fr baza huppé, n m
- en Pacific baza, n
- de Papuaweih, n m
- nc Aviceda subcristata
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Aviceda
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre:
S'aproven les denominacions baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre pels motius següents:
·són formes avalades pels especialistes i, en la majoria de casos, anàlogues a les denominacions en altres llengües.
Pel que fa, específicament, al nucli, baza,
·correspon a la llatinització de la denominació de l'hindi baaz (procedent al seu torn, segons diverses fonts, de l'àrab), que designa en aquesta llengua, segons les fonts, la femella de l'espècie Accipiter gentilis (astor comú, en català);
·és una forma utilitzada també en altres llengües (castellà, francès, anglès) i en el nom de gènere Baza, actualment obsolet (protònim) però amb influència, segurament, en l'establiment dels noms comuns de les diferents llengües.
S'aproven com a denominacions masculines d'acord amb l'ús majoritari en les altres llengües (castellà, francès, etc.).
[Acta 626, 27 de setembre de 2017]
baza de Jerdon
baza de Jerdon
Zoologia > Ocells
- ca baza de Jerdon, n m
- es baza oriental, n m
- fr baza de Jerdon, n m
- en Jerdon's baza, n
- de Hinduweih, n m
- nc Aviceda jerdoni
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Aviceda
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre:
S'aproven les denominacions baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre pels motius següents:
·són formes avalades pels especialistes i, en la majoria de casos, anàlogues a les denominacions en altres llengües.
Pel que fa, específicament, al nucli, baza,
·correspon a la llatinització de la denominació de l'hindi baaz (procedent al seu torn, segons diverses fonts, de l'àrab), que designa en aquesta llengua, segons les fonts, la femella de l'espècie Accipiter gentilis (astor comú, en català);
·és una forma utilitzada també en altres llengües (castellà, francès, anglès) i en el nom de gènere Baza, actualment obsolet (protònim) però amb influència, segurament, en l'establiment dels noms comuns de les diferents llengües.
S'aproven com a denominacions masculines d'acord amb l'ús majoritari en les altres llengües (castellà, francès, etc.).
[Acta 626, 27 de setembre de 2017]
baza de Madagascar
baza de Madagascar
Zoologia > Ocells
- ca baza de Madagascar, n m
- es baza malgache, n m
- fr baza malgache, n m
- en Madagascar cuckoo-hawk, n
- de Lemurenweih, n m
- nc Aviceda madagascariensis
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Aviceda
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre:
S'aproven les denominacions baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre pels motius següents:
·són formes avalades pels especialistes i, en la majoria de casos, anàlogues a les denominacions en altres llengües.
Pel que fa, específicament, al nucli, baza,
·correspon a la llatinització de la denominació de l'hindi baaz (procedent al seu torn, segons diverses fonts, de l'àrab), que designa en aquesta llengua, segons les fonts, la femella de l'espècie Accipiter gentilis (astor comú, en català);
·és una forma utilitzada també en altres llengües (castellà, francès, anglès) i en el nom de gènere Baza, actualment obsolet (protònim) però amb influència, segurament, en l'establiment dels noms comuns de les diferents llengües.
S'aproven com a denominacions masculines d'acord amb l'ús majoritari en les altres llengües (castellà, francès, etc.).
[Acta 626, 27 de setembre de 2017]
baza negre
baza negre
Zoologia > Ocells
- ca baza negre, n m
- es baza negro, n m
- fr baza huppard, n m
- en black baza, n
- de Dreifarbenweih, n m
- nc Aviceda leuphotes
Zoologia > Ocells
Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Aviceda
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre:
S'aproven les denominacions baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre pels motius següents:
·són formes avalades pels especialistes i, en la majoria de casos, anàlogues a les denominacions en altres llengües.
Pel que fa, específicament, al nucli, baza,
·correspon a la llatinització de la denominació de l'hindi baaz (procedent al seu torn, segons diverses fonts, de l'àrab), que designa en aquesta llengua, segons les fonts, la femella de l'espècie Accipiter gentilis (astor comú, en català);
·és una forma utilitzada també en altres llengües (castellà, francès, anglès) i en el nom de gènere Baza, actualment obsolet (protònim) però amb influència, segurament, en l'establiment dels noms comuns de les diferents llengües.
S'aproven com a denominacions masculines d'acord amb l'ús majoritari en les altres llengües (castellà, francès, etc.).
[Acta 626, 27 de setembre de 2017]
