maquila o màquila?
maquila o màquila?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca maquila o màquila?
- es maquila (maquila), n f
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Tant maquila com màquila (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La maquila és un sistema de producció que consisteix a muntar en països amb mà d'obra barata, manualment o de manera unitària, les peces de productes que es comercialitzen en països més desenvolupats; per extensió, una maquila també és una empresa que s'encarrega d'una part del procés de fabricació d'un producte que comercialitza una altra marca comercial.
. Es tracta d'un manlleu del castellà d'Amèrica, d'on és originari el terme.
. L'equivalent castellà és maquila.
- Una màquila (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una unitat de mesura de capacitat pròpia de Tortosa que equival a 0,18 l, utilitzada només per a l'oli.
. Es tracta d'una adaptació de l'àrab clàssic makila, 'cosa mesurada'.
- La maquila és un sistema de producció que consisteix a muntar en països amb mà d'obra barata, manualment o de manera unitària, les peces de productes que es comercialitzen en països més desenvolupats; per extensió, una maquila també és una empresa que s'encarrega d'una part del procés de fabricació d'un producte que comercialitza una altra marca comercial.
. Es tracta d'un manlleu del castellà d'Amèrica, d'on és originari el terme.
. L'equivalent castellà és maquila.
- Una màquila (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una unitat de mesura de capacitat pròpia de Tortosa que equival a 0,18 l, utilitzada només per a l'oli.
. Es tracta d'una adaptació de l'àrab clàssic makila, 'cosa mesurada'.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de maquila al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és una maquila?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/07/03/que-es-una-maquila/).
mare de dia o pare de dia?
mare de dia o pare de dia?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca mare de dia o pare de dia?
- es madre de día (mare de dia), n f
- es padre de día (pare de dia), n m
- fr assistant maternel (pare de dia), n m
- fr assistante maternelle (mare de dia), n f
- en childminder (mare de dia, pare de dia), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Tant mare de dia (nom femení) com pare de dia (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen un abast referencial diferent:
- Una mare de dia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una dona o un home que ofereix en un ambient familiar, sovint casa seva, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a grups reduïts d'infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i madre de día; els francesos, assistante maternelle i maman de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesmutter.
En canvi, un pare de dia (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és exclusivament un home que treballa com a mare de dia.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i padre de día; els francesos, assistant maternel i papa de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesvater.
El tractament que s'hi ha donat, doncs, és invers a l'habitual en les llengües romàniques, ja que en aquest cas el valor genèric no el té la forma masculina sinó la forma femenina. D'aquesta manera, mares de dia designa tant el col·lectiu de persones que exerceixen aquesta professió com únicament les dones que ho fan, mentre que pares de dia designa només els homes.
Exemple: La majoria de mares de dia es basen en el joc i el moviment lliure i el respecte al ritme de cada infant.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La gran majoria de persones que exerceixen aquesta professió són dones, amb una presència d'homes testimonial.
(2) El fet que les bases dels sintagmes siguin diferents (pare/mare) fa més detonant encara utilitzar la forma masculina amb un valor genèric per a tot el col·lectiu.
(3) Correspon a l'ús habitual en el sector i en els mitjans de comunicació.
(4) Es documenta aquest mateix ús en altres llengües.
- Una mare de dia (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una dona o un home que ofereix en un ambient familiar, sovint casa seva, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a grups reduïts d'infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i madre de día; els francesos, assistante maternelle i maman de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesmutter.
En canvi, un pare de dia (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és exclusivament un home que treballa com a mare de dia.
. Els equivalents castellans són asistente maternal i padre de día; els francesos, assistant maternel i papa de jour; els anglesos, childminder (amb la variant gràfica child minder) i parental assistant, i l'alemany, Tagesvater.
El tractament que s'hi ha donat, doncs, és invers a l'habitual en les llengües romàniques, ja que en aquest cas el valor genèric no el té la forma masculina sinó la forma femenina. D'aquesta manera, mares de dia designa tant el col·lectiu de persones que exerceixen aquesta professió com únicament les dones que ho fan, mentre que pares de dia designa només els homes.
Exemple: La majoria de mares de dia es basen en el joc i el moviment lliure i el respecte al ritme de cada infant.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La gran majoria de persones que exerceixen aquesta professió són dones, amb una presència d'homes testimonial.
(2) El fet que les bases dels sintagmes siguin diferents (pare/mare) fa més detonant encara utilitzar la forma masculina amb un valor genèric per a tot el col·lectiu.
(3) Correspon a l'ús habitual en el sector i en els mitjans de comunicació.
(4) Es documenta aquest mateix ús en altres llengües.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats criança de dia (per fer referència al servei de cura d'infants que ofereix una mare de dia) i llar de criança (per fer referència a l'espai en què es duu a terme l'activitat).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de mare de dia i pare de dia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, De mare no només n'hi ha una: les mares de dia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mare-no-nomes-nhi-ha-una-les-mares-dia).
marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?
marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca marxa aquàtica, marxa aquàtica costanera o senderisme aquàtic?
- es marcha acuática (marxa aquàtica), n f
- fr longe-côte (marxa aquàtica), n m
- en long-cost (marxa aquàtica), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
Tant marxa aquàtica i marxa aquàtica costanera (noms femenins) com senderisme aquàtic (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:
- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.
- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.
Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).
- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.
- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.
Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de marxa aquàtica al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-la-marxa-aquatica-mateix-que-senderisme-aquatic).
Metalls de les terres rares: caracterització i explicació del nom
Metalls de les terres rares: caracterització i explicació del nom
Criteris d'especialitat > Química
- ca Metalls de les terres rares: caracterització i explicació del nom
- es metales de las tierras raras (metalls de les terres rares), n m pl
- en rare earth metals (metalls de les terres rares), n pl
Criteris d'especialitat > Química
Definició
Tant metalls de les terres rares (forma principal) com elements de les terres rares i terres rares (formes secundàries) són denominacions adequades.
A. Caracterització
Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.
Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).
B. Explicació del nom
La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:
- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.
- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.
A. Caracterització
Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.
Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).
B. Explicació del nom
La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:
- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.
- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.
Nota
- 1. Tot i ser indispensables per a desenvolupar tecnologies verdes, l'extracció i el tractament dels metalls de les terres rares són particularment contaminants: l'extracció s'ha de fer en mines obertes, cosa que té molt impacte en l'entorn, i els mètodes de separació del processament generen una gran quantitat de residus tòxics i radioactius.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de metalls de les terres rares al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/terres-rares-tresor-estrategic-i-nom-ambigu).
meteor, estel fugaç, meteoit o meteoroide?
meteor, estel fugaç, meteoit o meteoroide?
Criteris d'especialitat > Física
- ca meteor, estel fugaç, meteoit o meteoroide?
- es meteorito (meteorit), n m
- es meteoro (meteor), n m
- es meteoroide (meteoroide), n m
- fr météore (meteor), n m
- fr météorite (meteorit), n m
- fr météoroïde (meteoroide), n m
- en meteor (meteor), n
- en meteorite (meteorit), n
- en meteoroid (meteoroide), n
Criteris d'especialitat > Física
Definició
Tant meteoroide, com meteor i estel fugaç, com meteorit (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents que corresponen a fases diferents de l'observació.
- Un meteoroide és un fragment de material sòlid que orbita al voltant del Sol en l'espai interplanetari, amb una grandària d'entre trenta micròmetres i un metre.
. L'equivalent castellà és meteoroide; el francès, météoroïde, i l'anglès, meteoroid.
- Un meteor, o el sinònim complementari estel fugaç, és la llampada que es produeix quan un meteoroide incideix a velocitat hipersònica en l'atmosfera com a conseqüència del fregament amb les capes superiors de l'aire, que fa que la seva energia cinètica es converteixi en energia tèrmica i el volatilitzi totalment o parcialment.
. Els equivalents castellans són meteoro i estrella fugaz; els francesos, météore i étoile filante, i els anglesos, meteor i shooting star.
- Un meteorit és un meteoroide que ha arribat a la superfície terrestre després de passar per l'atmosfera i haver-se manifestat visualment com un meteor.
. L'equivalent castellà és meteorito; el francès, météorite, i l'anglès, meteorite.
- Un meteoroide és un fragment de material sòlid que orbita al voltant del Sol en l'espai interplanetari, amb una grandària d'entre trenta micròmetres i un metre.
. L'equivalent castellà és meteoroide; el francès, météoroïde, i l'anglès, meteoroid.
- Un meteor, o el sinònim complementari estel fugaç, és la llampada que es produeix quan un meteoroide incideix a velocitat hipersònica en l'atmosfera com a conseqüència del fregament amb les capes superiors de l'aire, que fa que la seva energia cinètica es converteixi en energia tèrmica i el volatilitzi totalment o parcialment.
. Els equivalents castellans són meteoro i estrella fugaz; els francesos, météore i étoile filante, i els anglesos, meteor i shooting star.
- Un meteorit és un meteoroide que ha arribat a la superfície terrestre després de passar per l'atmosfera i haver-se manifestat visualment com un meteor.
. L'equivalent castellà és meteorito; el francès, météorite, i l'anglès, meteorite.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de meteoroide, meteor i meteorit al Cercaterm, i també el document de criteri original, Meteorit, meteor o meteoroide?, en l'apartat "Recursos > Productes multimèdia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/meteor-meteorit-o-meteoroide).
migrant, emigrant o immigrant?
migrant, emigrant o immigrant?
Criteris d'especialitat > Dret, Criteris d'especialitat > Geografia
- ca migrant, emigrant o immigrant?
- es emigrante (emigrant), n m, f
- es inmigrante (immigrant), n m, f
- es migrante (migrant), n m, f
- fr émigrant | émigrante (emigrant), n m, f
- fr immigrant | immigrante (immigrant), n m, f
- fr migrant | migrante (migrant), n m, f
- en emigrant (emigrant), n
- en immigrant (immigrant), n
- en migrant (migrant), n
Criteris d'especialitat > Dret, Criteris d'especialitat > Geografia
Definició
Tant migrant, com emigrant, com immigrant es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un migrant o una migrant (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
. L'equivalent castellà és migrante; el francès, migrant (per al masculí) - migrante (per al femení); l'italià, migrante, i l'anglès, migrant.
En canvi, emigrant i immigrant designen els migrants vistos des de punts de vista diferents:
- Un emigrant o una emigrant (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un migrant considerat des del punt de vista del territori que ha deixat; és, per tant, algú que ha marxat del territori on estava establert.
. L'equivalent castellà és emigrante; el francès, émigrant (per al masculí) - émigrante (per al femení); l'italià, emigrante, i l'anglès, emigrant.
- Un immigrant o una immigrant (forma igualment recollida en el diccionari normatiu) és també un migrant, només que en aquest cas considerat des del punt de vista del territori on ha arribat; és, per tant, algú que s'ha establert en un altre territori.
. L'equivalent castellà és inmigrante; el francès, immigrant (per al masculí) - immigrante (per al femení); l'italià, immigrante, i l'anglès, immigrant.
- Un migrant o una migrant (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
. L'equivalent castellà és migrante; el francès, migrant (per al masculí) - migrante (per al femení); l'italià, migrante, i l'anglès, migrant.
En canvi, emigrant i immigrant designen els migrants vistos des de punts de vista diferents:
- Un emigrant o una emigrant (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un migrant considerat des del punt de vista del territori que ha deixat; és, per tant, algú que ha marxat del territori on estava establert.
. L'equivalent castellà és emigrante; el francès, émigrant (per al masculí) - émigrante (per al femení); l'italià, emigrante, i l'anglès, emigrant.
- Un immigrant o una immigrant (forma igualment recollida en el diccionari normatiu) és també un migrant, només que en aquest cas considerat des del punt de vista del territori on ha arribat; és, per tant, algú que s'ha establert en un altre territori.
. L'equivalent castellà és inmigrante; el francès, immigrant (per al masculí) - immigrante (per al femení); l'italià, immigrante, i l'anglès, immigrant.
Nota
- 1. Els verbs relacionats amb aquests noms, que fan referència a l'acció de desplaçar-se d'un territori a un altre, són migrar (que té un sentit general), emigrar (que pren com a punt de referència el territori que es deixa) i immigrar (que pren com a punt de referència el territori al qual s'arriba). Aquests tres verbs estan recollits en el diccionari normatiu.
-
2. En l'àmbit de la zoologia, es fan servir els termes sinònims migrador i migrant per a referir-se als individus de les espècies animals, sovint d'ocells, que es desplacen periòdicament d'una regió a una altra, generalment per raons de clima. Aquests termes poden tenir valor d'adjectiu o, més rarament, de nom.
Ex.: espècies migradores, ocells migrants [adjectiu]; els migradors estivals, els migrants nocturns [nom] - 3. Aquest criteri es complementa amb les fitxes refugiat, refugiat in situ o refugiat sobrevingut? i refugiats, migrants forçats o desplaçats interns?
- 4. Podeu consultar la fitxa completa de migrant a la Neoloteca i al Cercaterm i de emigrant i immigrant al Cercaterm, i també els documents de criteri original, Com se'n diu de les persones que migren? (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sen-diu-les-persones-que-migren) i Migrants i refugiats (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/migrants-i-refugiats), en el web del TERMCAT.
mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lenial o millennial?
mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lenial o millennial?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lenial o millennial?
- es milénico | milénica (mil·lennista), n m, f
- fr post-boomer (mil·lennista), n m, f
- en millennial (mil·lennista), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Es considera que la forma adequada és mil·lennista (nom masculí i femení), i no *mil·lenista, *mil·lenarista, ni *mil·lènic | mil·lènica, ni *neomil·lennista, ni l'adaptació *mil·lennial, ni tampoc el manlleu de l'anglès *millennial.
Els motius de la tria de mil·lennista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament ben formada, creada per derivació a partir de l'afegiment del sufix -ista al nom mil·lenni.
(2) El sufix -ista ja s'utilitza en les formes normatives anàlogues quatrecentista (individu del segle XV), cinccentista (individu del segle XVI), siscentista (individu del segle XVII), setcentista (individu del segle XVIII) i vuitcentista (individu del segle XIX).
(3) És coherent amb la solució generació del mil·lenni com a designació del conjunt d'individus (veg. la nota 1).
(4) És paral·lel a les solucions del castellà (milenista) i el francès (milléniste).
(5) Té l'aval dels especialistes consultats.
En canvi, les formes *mil·lenista, *mil·lenarista, *mil·lènic | mil·lènica, *mil·lennial, *neomil·lennista i *millenial presenten problemes:
- *mil·lenista és una forma creada sobre un hipotètic *mil·leni, inexistent en català perquè -enni pren aquesta doble n quan es combina amb un numeral per a fer referència a un període de temps: bienni, trienni, quadrienni, quinquenni, mil·lenni, etc.
- *mil·lenarista és una forma ben creada que suma mil·lenari ("Període de mil anys") i el sufix -ista, però té com a base una forma menys freqüent que mil·lenni i s'allunya de les solucions de les altres llengües.
- *mil·lènic | mil·lènica pressuposa una construcció *mil·leni + ic, de manera que suma una base incorrecta (*mil·leni, en comptes de mil·lenni) i un sufix no utilitzat per a fer referència als individus d'un període de temps.
- *neomil·lennista és una forma possible que aportaria més precisió, ja que indica que es refereix als individus del mil·lenni recent i no de l'anterior; tot i això, trenca el paral·lelisme de les altres llengües i de l'original anglès, que han optat per una solució més simple.
- *mil·lennial i *millennial són, respectivament, l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana i el manlleu mateix, que es consideren innecessaris per la facilitat de crear amb recursos del català una forma pròpia (mil·lennista), fàcilment comprensible, propera al manlleu i similar a les solucions d'altres llengües.
Un mil·lennista o una mil·lennista és una persona que forma part de la generació del mil·lenni (vegeu la nota 1).
Els motius de la tria de mil·lennista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament ben formada, creada per derivació a partir de l'afegiment del sufix -ista al nom mil·lenni.
(2) El sufix -ista ja s'utilitza en les formes normatives anàlogues quatrecentista (individu del segle XV), cinccentista (individu del segle XVI), siscentista (individu del segle XVII), setcentista (individu del segle XVIII) i vuitcentista (individu del segle XIX).
(3) És coherent amb la solució generació del mil·lenni com a designació del conjunt d'individus (veg. la nota 1).
(4) És paral·lel a les solucions del castellà (milenista) i el francès (milléniste).
(5) Té l'aval dels especialistes consultats.
En canvi, les formes *mil·lenista, *mil·lenarista, *mil·lènic | mil·lènica, *mil·lennial, *neomil·lennista i *millenial presenten problemes:
- *mil·lenista és una forma creada sobre un hipotètic *mil·leni, inexistent en català perquè -enni pren aquesta doble n quan es combina amb un numeral per a fer referència a un període de temps: bienni, trienni, quadrienni, quinquenni, mil·lenni, etc.
- *mil·lenarista és una forma ben creada que suma mil·lenari ("Període de mil anys") i el sufix -ista, però té com a base una forma menys freqüent que mil·lenni i s'allunya de les solucions de les altres llengües.
- *mil·lènic | mil·lènica pressuposa una construcció *mil·leni + ic, de manera que suma una base incorrecta (*mil·leni, en comptes de mil·lenni) i un sufix no utilitzat per a fer referència als individus d'un període de temps.
- *neomil·lennista és una forma possible que aportaria més precisió, ja que indica que es refereix als individus del mil·lenni recent i no de l'anterior; tot i això, trenca el paral·lelisme de les altres llengües i de l'original anglès, que han optat per una solució més simple.
- *mil·lennial i *millennial són, respectivament, l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana i el manlleu mateix, que es consideren innecessaris per la facilitat de crear amb recursos del català una forma pròpia (mil·lennista), fàcilment comprensible, propera al manlleu i similar a les solucions d'altres llengües.
Un mil·lennista o una mil·lennista és una persona que forma part de la generació del mil·lenni (vegeu la nota 1).
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat generació del mil·lenni, que fa referència al conjunt de persones nascudes en els països occidentals entre els anys 1980 i 2000, que es caracteritzen per haver estat les primeres a fer un ús assidu de les tecnologies de la informació i la comunicació des de la infantesa.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de mil·lennista i generació del mil·lenni al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què vol dir millennial? Com es diu en català? , en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-vol-dir-millennial-com-diu-catala).
mineria de dades, mineria web, prospecció de dades, exploració de dades, extracció de dades o explotació de dades?
mineria de dades, mineria web, prospecció de dades, exploració de dades, extracció de dades o explotació de dades?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca mineria de dades, mineria web, prospecció de dades, exploració de dades, extracció de dades o explotació de dades?
- es extracción de datos (mineria de dades), n f
- es minería de la web (mineria web), n f
- fr exploration de données (mineria de dades), n f
- fr fouille du web (mineria web), n f
- en data mining (mineria de dades), n
- en web mining (mineria web), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant mineria de dades com mineria web (tos dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades per a aquests significats *prospecció de dades, *exploració de dades, *extracció de dades i *explotació de dades.
- La mineria de dades és una tècnica informàtica que consisteix a analitzar un gran volum d'informació emmagatzemada en diferents bases de dades, a fi de deduir patrons de coneixement que puguin generar aplicacions pràctiques.
. Els equivalents castellans són extracción de datos i minería de datos; els francesos, exploration de données i extraction de données, i els anglesos, data harvesting i data mining.
En canvi, la mineria web designa un tipus concret de mineria de dades, concretament la que extreu informació del contingut de pàgines web, de la seva estructura de relacions i enllaços i dels registres de navegació dels usuaris.
. A mineria web, el formant web funciona com un complement en aposició que delimita l'abast d'aplicació del nucli, igual que succeeix en molts altres casos d'aquest àmbit.
Exemples: bibliografia web, lloc web, disseny web, aplicació web, càmera web, canal web, mercat web, trànsit web, analítica web
. Els equivalents castellans són minería de la web i minería web; el francès, fouille du web, i l'anglès, web mining.
Pel que fa a *prospecció de dades, *exploració de dades, *extracció de dades i *explotació de dades, tenen l'inconvenient de recollir només parcialment el concepte:
- *prospecció de dades i *exploració de dades deixen fora l'extracció i l'anàlisi de les dades;
- *extracció de dades deixa fora la recerca i l'anàlisi de les dades;
- *explotació de dades deixa fora la recerca i l'extracció de les dades.
Són, doncs, formes adequades per a referir-se a parts concretes d'aquesta tècnica informàtica, però no per a referir-se a la tècnica en conjunt.
- La mineria de dades és una tècnica informàtica que consisteix a analitzar un gran volum d'informació emmagatzemada en diferents bases de dades, a fi de deduir patrons de coneixement que puguin generar aplicacions pràctiques.
. Els equivalents castellans són extracción de datos i minería de datos; els francesos, exploration de données i extraction de données, i els anglesos, data harvesting i data mining.
En canvi, la mineria web designa un tipus concret de mineria de dades, concretament la que extreu informació del contingut de pàgines web, de la seva estructura de relacions i enllaços i dels registres de navegació dels usuaris.
. A mineria web, el formant web funciona com un complement en aposició que delimita l'abast d'aplicació del nucli, igual que succeeix en molts altres casos d'aquest àmbit.
Exemples: bibliografia web, lloc web, disseny web, aplicació web, càmera web, canal web, mercat web, trànsit web, analítica web
. Els equivalents castellans són minería de la web i minería web; el francès, fouille du web, i l'anglès, web mining.
Pel que fa a *prospecció de dades, *exploració de dades, *extracció de dades i *explotació de dades, tenen l'inconvenient de recollir només parcialment el concepte:
- *prospecció de dades i *exploració de dades deixen fora l'extracció i l'anàlisi de les dades;
- *extracció de dades deixa fora la recerca i l'anàlisi de les dades;
- *explotació de dades deixa fora la recerca i l'extracció de les dades.
Són, doncs, formes adequades per a referir-se a parts concretes d'aquesta tècnica informàtica, però no per a referir-se a la tècnica en conjunt.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mineria de dades a la Neoloteca i el Cercaterm i de mineria web al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és el web mining i com es diu en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-web-mining-i-com-diu-catala).
mínor o menció?
mínor o menció?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca mínor o menció?
- es mención (menció), n f
- es minor (mínor), n m
- fr mineure (mínor), n f
- en minor (mínor), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Tant mínor (nom masculí) com menció (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un mínor (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en diverses universitats catalanes) és una formació dels estudis de grau que és complementària perquè pertany a una àrea de coneixement diferent de l'àrea principal d'aquests estudis.
. Es tracta d'una adaptació a l'ortografia catalana d'un manlleu de l'anglès procedent del llatí minor, -oris. La presència de l'accent porta a una pronúncia propera a la pronúncia llatina en comptes de la pronúncia anglesa (que modifica el valor de la primera vocal).
. L'equivalent castellà és minor; el francès, mineure, i els anglesos, academic minor i minor.
Exemple: Un estudiant de grau d'història amb un mínor en anglès professional.
- Una menció (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en els títols oficials dels estudis de grau) és una formació dels estudis de grau especialitzada en una àrea de coneixement que és pròpia d'aquests estudis.
. L'equivalent castellà és mención.
Exemple: Un estudiant del grau d'història amb una menció en història contemporània.
- Un mínor (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en diverses universitats catalanes) és una formació dels estudis de grau que és complementària perquè pertany a una àrea de coneixement diferent de l'àrea principal d'aquests estudis.
. Es tracta d'una adaptació a l'ortografia catalana d'un manlleu de l'anglès procedent del llatí minor, -oris. La presència de l'accent porta a una pronúncia propera a la pronúncia llatina en comptes de la pronúncia anglesa (que modifica el valor de la primera vocal).
. L'equivalent castellà és minor; el francès, mineure, i els anglesos, academic minor i minor.
Exemple: Un estudiant de grau d'història amb un mínor en anglès professional.
- Una menció (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en els títols oficials dels estudis de grau) és una formació dels estudis de grau especialitzada en una àrea de coneixement que és pròpia d'aquests estudis.
. L'equivalent castellà és mención.
Exemple: Un estudiant del grau d'història amb una menció en història contemporània.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mínor i menció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Formació universitària: mínor o menció?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/formacio-universitaria-minor-o-mencio).
mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?
mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca mitjapunta o mitja punta?; mig centre o migcentre?
- es media punta (mitjapunta), n m, f
- es medio centro (mig centre), n m, f
- fr demi-centre (mig centre), n m, f
- fr demi-pointe (mitjapunta), n m, f
- en centre half (mig centre), n
- en half spearhead (mitjapunta), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
Es considera que les formes adequades són mitjapunta (escrit com una sola paraula) i mig centre (escrit com dues paraules); en canvi, no es consideren adequades les formes *mitja punta (separat) ni *migcentre (junt).
- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.
- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.
. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.
- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.
- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.
. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mitjapunta i mig centre al Cercaterm, i també el document de criteri original, En futbol, mitjapunta o mitja punta, migcentre o mig centre?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/20/en-futbol-mitjapunta-o-mitja-punta-migcentre-o-mig-centre/).
