shinyiha
shinyiha
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyiha
- ca ishinyiha sin. compl.
- ca kinyiha sin. compl.
- ca nyika sin. compl.
- ca nyixa sin. compl.
- ca shinyiha sin. compl.
- de Nyiha
- de Kinyiha sin. compl.
- de Nyika sin. compl.
- de Shinyiha sin. compl.
- en Nyiha
- en Nyika
- en Ishinyiha sin. compl.
- en Kinyiha sin. compl.
- en Nyixa sin. compl.
- en Shinyiha sin. compl.
- es nyiha
- es ishinyiha sin. compl.
- es kinyiha sin. compl.
- es nyixa sin. compl.
- es shinyiha sin. compl.
- eu nyiha
- eu ishinyiha sin. compl.
- eu kinyiha sin. compl.
- eu nyixa sin. compl.
- eu shinyiha sin. compl.
- fr nyiha
- fr ishinyiha sin. compl.
- fr kinyiha sin. compl.
- fr nyika sin. compl.
- fr shinyiha sin. compl.
- gl nyiha
- gl ishinyiha sin. compl.
- gl kinyiha sin. compl.
- gl nyixa sin. compl.
- gl shinyiha sin. compl.
- it nyiha
- it ishinyiha sin. compl.
- it kinyiha sin. compl.
- it nyixa sin. compl.
- it shinyiha sin. compl.
- nl Nyiha
- nl Ishinyiha sin. compl.
- nl Kinyiha sin. compl.
- nl Nyika sin. compl.
- nl Shinyiha sin. compl.
- pt nyiha
- pt ishinyiha sin. compl.
- pt kinyiha sin. compl.
- pt nyixa sin. compl.
- pt shinyiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El nyiha es parla principalment al sud-oest de Tanzània (el seu el territori tradicional se situa al districte de Mbozi, a la regió de Mbeya) i Zàmbia. També hi ha parlants de nyiha al nord-oest de Malawi.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
shipaja
shipaja
Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil
- ca xipaia
- ca chipaya sin. compl.
- ca shipaja sin. compl.
- ca xipaya sin. compl.
- ar شيبايا
- cy Xipaia
- cy Chipaya sin. compl.
- cy Shipaja sin. compl.
- cy Xipaya sin. compl.
- de Xipaya
- de Chipaya sin. compl.
- de Shipaja sin. compl.
- en Xipaya
- en Shipaja sin. compl.
- en Shipaya sin. compl.
- en Xipaia sin. compl.
- es chipaya
- es shipaja sin. compl.
- es xipaia sin. compl.
- es xipaya sin. compl.
- eu chipayera
- eu chipaya sin. compl.
- eu shipaja sin. compl.
- eu xipaia sin. compl.
- eu xipaya sin. compl.
- fr xipaya
- fr shipaja sin. compl.
- fr shipaya sin. compl.
- fr xipaia sin. compl.
- gl xipaia
- gl chipaya sin. compl.
- gl shipaja sin. compl.
- gl xipaya sin. compl.
- it xipaya
- it chipaya sin. compl.
- it shipaja sin. compl.
- it xipaia sin. compl.
- ja シパイア語
- nl Xipaia
- nl Chipaya sin. compl.
- nl Shipaja sin. compl.
- nl Xipaya sin. compl.
- pt xipaia
- pt chipaya sin. compl.
- pt shipaja sin. compl.
- pt xipaya sin. compl.
- ru Шипая
- ru Шипайя sin. compl.
- ru Чипайя sin. compl.
- zh 希帕亚语
- scr Alfabet llatí
Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil
Definició
Els xipaies van ser perseguits i esclavitzats pels colonitzadors des del segle XVII. Van ser instal·lats en una missió prop d'on posteriorment es va fundar la ciutat d'Altamira. Actualment viuen en aquesta ciutat i en pobles de la zona, i reivindiquen els seus drets territorials i de ciutadania. La denominació xipaia està relacionada amb un tipus de bambú que utlitzaven per fer fletxes.
Segons alguns autors, el xipaia i el juruna són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.
La major part de la comunitat parla actualment portuguès; tan sols algunes persones grans coneixen el xipaia, pràcticament extingit. Molts tenen també algun coneixement de kayapó (llengua de la família je), arran de contactes amb aquest grup veí. Els kuruaies viuen amb els xipaies.
No s'ha de confondre el xipaia amb l'uru-chipaya bolivià (família aïllada).
Segons alguns autors, el xipaia i el juruna són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.
La major part de la comunitat parla actualment portuguès; tan sols algunes persones grans coneixen el xipaia, pràcticament extingit. Molts tenen també algun coneixement de kayapó (llengua de la família je), arran de contactes amb aquest grup veí. Els kuruaies viuen amb els xipaies.
No s'ha de confondre el xipaia amb l'uru-chipaya bolivià (família aïllada).
shipibo
shipibo
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca shipibo-konibo
- ca shipibo sin. compl.
- ca shipibo-conibo sin. compl.
- ar شيبيبية كونيبية
- cy Shipibo-Konibo
- cy Shipibo sin. compl.
- cy Shipibo-conibo sin. compl.
- de Shipibo-Konibo
- de Shipibo sin. compl.
- de Shipibo-Conibo sin. compl.
- en Shipibo-Konibo
- en Shipibo sin. compl.
- en Shipibo-Conibo sin. compl.
- es shipibo-konibo
- es shipibo sin. compl.
- es shipibo-conibo sin. compl.
- eu shipibo-koniboera
- eu shipibo sin. compl.
- eu shipibo-conibo sin. compl.
- fr shipibo-konibo
- fr shipibo sin. compl.
- fr shipibo-conibo sin. compl.
- gl shipibo-konibo
- gl shipibo sin. compl.
- gl shipibo-conibo sin. compl.
- gn chipivo-konivo
- gn chipivo sin. compl.
- gn chipivo-konivo sin. compl.
- it shipibo-konibo
- ja シピボ・コニボ語
- ja シピボ語 sin. compl.
- nl Shipibo-Konibo
- nl Shipibo sin. compl.
- nl Shipibo-Conibo sin. compl.
- pt shipibo-konibo
- pt shipibo sin. compl.
- pt shipibo-conibo sin. compl.
- ru Шипибо-конибо
- ru Шипибо sin. compl.
- sw Shipibo-konibo
- sw Shipibo sin. compl.
- sw Shipibo-conibo sin. compl.
- tmh Tacipibut-takunibut
- zh 希比伯-科尼伯
- zh 希比伯 sin. compl.
- zh 希比伯-考尼伯 sin. compl.
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
El shipibo és un poble sorgit de la confluència de tres unitats ètniques emparentades però d'origen diferent: els konibos (alt Ucayali), els shipibos (Ucayali mitjà) i els xetebos (baix Ucayali). Tot i que els censos estableixen xifres més baixes, els shipibos, prop de 30.000 persones, són el tercer grup més nombrós de l'Amazònia peruana (després dels ashàninkes i els aguarunes). Hi ha unes 130 comunitats shipibos, situades al llarg del riu Ucayali i els seus afluents.
Els nens solen ser monolingües fins als sis anys, quan comencen a anar a l'escola i inicien l'aprenentatge de l'espanyol. La major part dels mestres de primària són shipibos i la llengua s'usa parcialment a les escoles que tenen programes bilingües. Els adults parlen majoritàriament espanyol, tot i que amb graus de competència desiguals.
Encara que actualment tota la comunitat parla la llengua shipibo, aquesta situació podria canviar en un futur pròxim a causa de la migració constant cap a centres urbans, entre d'altres factors.
Segons Moisés Rengifo, mestre shipibo i fundador del Programa de Formación de Maestros Bilingües de la Amazonía Peruana (FORMABIAP), la implementació de programes d'ensenyament dissenyats per membres de la pròpia comunitat i adaptats a la realitat dels infants shipibos ha començat a funcionar fa uns anys, gràcies a la pressió de les organitzacions indígenes, després de superar molts obstacles oficials. El mateix Rengifo denuncia que l'explotació del cautxú, a partir de concessions atorgades pel govern peruà, ha malmès greument part del seu territori.
Els nens solen ser monolingües fins als sis anys, quan comencen a anar a l'escola i inicien l'aprenentatge de l'espanyol. La major part dels mestres de primària són shipibos i la llengua s'usa parcialment a les escoles que tenen programes bilingües. Els adults parlen majoritàriament espanyol, tot i que amb graus de competència desiguals.
Encara que actualment tota la comunitat parla la llengua shipibo, aquesta situació podria canviar en un futur pròxim a causa de la migració constant cap a centres urbans, entre d'altres factors.
Segons Moisés Rengifo, mestre shipibo i fundador del Programa de Formación de Maestros Bilingües de la Amazonía Peruana (FORMABIAP), la implementació de programes d'ensenyament dissenyats per membres de la pròpia comunitat i adaptats a la realitat dels infants shipibos ha començat a funcionar fa uns anys, gràcies a la pressió de les organitzacions indígenes, després de superar molts obstacles oficials. El mateix Rengifo denuncia que l'explotació del cautxú, a partir de concessions atorgades pel govern peruà, ha malmès greument part del seu territori.
shipibo-conibo
shipibo-conibo
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca shipibo-konibo
- ca shipibo sin. compl.
- ca shipibo-conibo sin. compl.
- ar شيبيبية كونيبية
- cy Shipibo-Konibo
- cy Shipibo sin. compl.
- cy Shipibo-conibo sin. compl.
- de Shipibo-Konibo
- de Shipibo sin. compl.
- de Shipibo-Conibo sin. compl.
- en Shipibo-Konibo
- en Shipibo sin. compl.
- en Shipibo-Conibo sin. compl.
- es shipibo-konibo
- es shipibo sin. compl.
- es shipibo-conibo sin. compl.
- eu shipibo-koniboera
- eu shipibo sin. compl.
- eu shipibo-conibo sin. compl.
- fr shipibo-konibo
- fr shipibo sin. compl.
- fr shipibo-conibo sin. compl.
- gl shipibo-konibo
- gl shipibo sin. compl.
- gl shipibo-conibo sin. compl.
- gn chipivo-konivo
- gn chipivo sin. compl.
- gn chipivo-konivo sin. compl.
- it shipibo-konibo
- ja シピボ・コニボ語
- ja シピボ語 sin. compl.
- nl Shipibo-Konibo
- nl Shipibo sin. compl.
- nl Shipibo-Conibo sin. compl.
- pt shipibo-konibo
- pt shipibo sin. compl.
- pt shipibo-conibo sin. compl.
- ru Шипибо-конибо
- ru Шипибо sin. compl.
- sw Shipibo-konibo
- sw Shipibo sin. compl.
- sw Shipibo-conibo sin. compl.
- tmh Tacipibut-takunibut
- zh 希比伯-科尼伯
- zh 希比伯 sin. compl.
- zh 希比伯-考尼伯 sin. compl.
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
El shipibo és un poble sorgit de la confluència de tres unitats ètniques emparentades però d'origen diferent: els konibos (alt Ucayali), els shipibos (Ucayali mitjà) i els xetebos (baix Ucayali). Tot i que els censos estableixen xifres més baixes, els shipibos, prop de 30.000 persones, són el tercer grup més nombrós de l'Amazònia peruana (després dels ashàninkes i els aguarunes). Hi ha unes 130 comunitats shipibos, situades al llarg del riu Ucayali i els seus afluents.
Els nens solen ser monolingües fins als sis anys, quan comencen a anar a l'escola i inicien l'aprenentatge de l'espanyol. La major part dels mestres de primària són shipibos i la llengua s'usa parcialment a les escoles que tenen programes bilingües. Els adults parlen majoritàriament espanyol, tot i que amb graus de competència desiguals.
Encara que actualment tota la comunitat parla la llengua shipibo, aquesta situació podria canviar en un futur pròxim a causa de la migració constant cap a centres urbans, entre d'altres factors.
Segons Moisés Rengifo, mestre shipibo i fundador del Programa de Formación de Maestros Bilingües de la Amazonía Peruana (FORMABIAP), la implementació de programes d'ensenyament dissenyats per membres de la pròpia comunitat i adaptats a la realitat dels infants shipibos ha començat a funcionar fa uns anys, gràcies a la pressió de les organitzacions indígenes, després de superar molts obstacles oficials. El mateix Rengifo denuncia que l'explotació del cautxú, a partir de concessions atorgades pel govern peruà, ha malmès greument part del seu territori.
Els nens solen ser monolingües fins als sis anys, quan comencen a anar a l'escola i inicien l'aprenentatge de l'espanyol. La major part dels mestres de primària són shipibos i la llengua s'usa parcialment a les escoles que tenen programes bilingües. Els adults parlen majoritàriament espanyol, tot i que amb graus de competència desiguals.
Encara que actualment tota la comunitat parla la llengua shipibo, aquesta situació podria canviar en un futur pròxim a causa de la migració constant cap a centres urbans, entre d'altres factors.
Segons Moisés Rengifo, mestre shipibo i fundador del Programa de Formación de Maestros Bilingües de la Amazonía Peruana (FORMABIAP), la implementació de programes d'ensenyament dissenyats per membres de la pròpia comunitat i adaptats a la realitat dels infants shipibos ha començat a funcionar fa uns anys, gràcies a la pressió de les organitzacions indígenes, després de superar molts obstacles oficials. El mateix Rengifo denuncia que l'explotació del cautxú, a partir de concessions atorgades pel govern peruà, ha malmès greument part del seu territori.
shipibo-konibo
shipibo-konibo
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca shipibo-konibo
- ca shipibo sin. compl.
- ca shipibo-conibo sin. compl.
- ar شيبيبية كونيبية
- cy Shipibo-Konibo
- cy Shipibo sin. compl.
- cy Shipibo-conibo sin. compl.
- de Shipibo-Konibo
- de Shipibo sin. compl.
- de Shipibo-Conibo sin. compl.
- en Shipibo-Konibo
- en Shipibo sin. compl.
- en Shipibo-Conibo sin. compl.
- es shipibo-konibo
- es shipibo sin. compl.
- es shipibo-conibo sin. compl.
- eu shipibo-koniboera
- eu shipibo sin. compl.
- eu shipibo-conibo sin. compl.
- fr shipibo-konibo
- fr shipibo sin. compl.
- fr shipibo-conibo sin. compl.
- gl shipibo-konibo
- gl shipibo sin. compl.
- gl shipibo-conibo sin. compl.
- gn chipivo-konivo
- gn chipivo sin. compl.
- gn chipivo-konivo sin. compl.
- it shipibo-konibo
- ja シピボ・コニボ語
- ja シピボ語 sin. compl.
- nl Shipibo-Konibo
- nl Shipibo sin. compl.
- nl Shipibo-Conibo sin. compl.
- pt shipibo-konibo
- pt shipibo sin. compl.
- pt shipibo-conibo sin. compl.
- ru Шипибо-конибо
- ru Шипибо sin. compl.
- sw Shipibo-konibo
- sw Shipibo sin. compl.
- sw Shipibo-conibo sin. compl.
- tmh Tacipibut-takunibut
- zh 希比伯-科尼伯
- zh 希比伯 sin. compl.
- zh 希比伯-考尼伯 sin. compl.
Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
El shipibo és un poble sorgit de la confluència de tres unitats ètniques emparentades però d'origen diferent: els konibos (alt Ucayali), els shipibos (Ucayali mitjà) i els xetebos (baix Ucayali). Tot i que els censos estableixen xifres més baixes, els shipibos, prop de 30.000 persones, són el tercer grup més nombrós de l'Amazònia peruana (després dels ashàninkes i els aguarunes). Hi ha unes 130 comunitats shipibos, situades al llarg del riu Ucayali i els seus afluents.
Els nens solen ser monolingües fins als sis anys, quan comencen a anar a l'escola i inicien l'aprenentatge de l'espanyol. La major part dels mestres de primària són shipibos i la llengua s'usa parcialment a les escoles que tenen programes bilingües. Els adults parlen majoritàriament espanyol, tot i que amb graus de competència desiguals.
Encara que actualment tota la comunitat parla la llengua shipibo, aquesta situació podria canviar en un futur pròxim a causa de la migració constant cap a centres urbans, entre d'altres factors.
Segons Moisés Rengifo, mestre shipibo i fundador del Programa de Formación de Maestros Bilingües de la Amazonía Peruana (FORMABIAP), la implementació de programes d'ensenyament dissenyats per membres de la pròpia comunitat i adaptats a la realitat dels infants shipibos ha començat a funcionar fa uns anys, gràcies a la pressió de les organitzacions indígenes, després de superar molts obstacles oficials. El mateix Rengifo denuncia que l'explotació del cautxú, a partir de concessions atorgades pel govern peruà, ha malmès greument part del seu territori.
Els nens solen ser monolingües fins als sis anys, quan comencen a anar a l'escola i inicien l'aprenentatge de l'espanyol. La major part dels mestres de primària són shipibos i la llengua s'usa parcialment a les escoles que tenen programes bilingües. Els adults parlen majoritàriament espanyol, tot i que amb graus de competència desiguals.
Encara que actualment tota la comunitat parla la llengua shipibo, aquesta situació podria canviar en un futur pròxim a causa de la migració constant cap a centres urbans, entre d'altres factors.
Segons Moisés Rengifo, mestre shipibo i fundador del Programa de Formación de Maestros Bilingües de la Amazonía Peruana (FORMABIAP), la implementació de programes d'ensenyament dissenyats per membres de la pròpia comunitat i adaptats a la realitat dels infants shipibos ha començat a funcionar fa uns anys, gràcies a la pressió de les organitzacions indígenes, després de superar molts obstacles oficials. El mateix Rengifo denuncia que l'explotació del cautxú, a partir de concessions atorgades pel govern peruà, ha malmès greument part del seu territori.
shitsonga
shitsonga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca tsonga
- ca gwamba sin. compl.
- ca shangaan sin. compl.
- ca shangana sin. compl.
- ca shitsonga sin. compl.
- ca thonga sin. compl.
- cod xitsonga
- ar تسونغا
- cy Tsonga
- cy Gwamba sin. compl.
- cy Shangaan sin. compl.
- cy Shangana sin. compl.
- cy Shitsonga sin. compl.
- cy Thonga sin. compl.
- de Tsonga
- de Changana sin. compl.
- de Gwamba sin. compl.
- de Shangaan sin. compl.
- de Thonga sin. compl.
- de Xitsonga sin. compl.
- en Tsonga
- en Gwamba sin. compl.
- en Shangaan sin. compl.
- en Shangana sin. compl.
- en Shitsonga sin. compl.
- en Thonga sin. compl.
- en Tonga sin. compl.
- es chonga
- es gwamba sin. compl.
- es shangaan sin. compl.
- es shangana sin. compl.
- es shitsonga sin. compl.
- es thonga sin. compl.
- eu tsongera
- eu gwamba sin. compl.
- eu shangaan sin. compl.
- eu shangana sin. compl.
- eu shitsonga sin. compl.
- eu thonga sin. compl.
- eu tsonga sin. compl.
- fr tsonga
- fr gwamba sin. compl.
- fr shangaan sin. compl.
- fr shangana sin. compl.
- fr shitsonga sin. compl.
- fr thonga sin. compl.
- fr xitsonga sin. compl.
- gl tsonga
- gl gwamba sin. compl.
- gl shangaan sin. compl.
- gl shangana sin. compl.
- gl shitsonga sin. compl.
- gl thonga sin. compl.
- gn tsonga
- gn gwamba sin. compl.
- gn shangaan sin. compl.
- gn shangana sin. compl.
- gn shitsonga sin. compl.
- gn thonga sin. compl.
- it tsonga
- it gwamba sin. compl.
- it shangaan sin. compl.
- it shangana sin. compl.
- it shitsonga sin. compl.
- it thonga sin. compl.
- pt tsonga
- pt gwamba sin. compl.
- pt shangaan sin. compl.
- pt shangana sin. compl.
- pt shitsonga sin. compl.
- pt thonga sin. compl.
- tmh Tatsungat
- tmh Gwamba sin. compl.
- tmh shangaan sin. compl.
- tmh shangana sin. compl.
- tmh shitsonga sin. compl.
- tmh thonga sin. compl.
- zh 特松加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definició
El grup etnolingüístic tsonga constitueix l'11,4 % de la població total de Moçambic, el 4,4% de la població de la República de Sud-àfrica i l'1,7% de Swazilàndia.
A Sud-àfrica el tsonga es parla principalment a la província de Limpopo, on és una de les llengües majoritàries (22,5 % de la població local), juntament amb el sepedi (52%), el venda (12%) i l'anglès (9,6%). El tsonga és lingüísticament proper al ronga i al tswa i en podem distingir diversos dialectes, entre els quals trobem el xinkuna i el xihlanganu.
El tsonga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica el tsonga es parla principalment a la província de Limpopo, on és una de les llengües majoritàries (22,5 % de la població local), juntament amb el sepedi (52%), el venda (12%) i l'anglès (9,6%). El tsonga és lingüísticament proper al ronga i al tswa i en podem distingir diversos dialectes, entre els quals trobem el xinkuna i el xihlanganu.
El tsonga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
shiwi
shiwi
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca zuni
- ca shiwi sin. compl.
- ca zuñi sin. compl.
- cod ashiwi
- cy Zuni
- cy Shiwi sin. compl.
- cy Zuñi sin. compl.
- de Zuñi
- de Shiwi sin. compl.
- de Zuni sin. compl.
- en Zuni
- en Shiwi sin. compl.
- en Zuñi sin. compl.
- es zuñí
- eu zuniera
- eu shiwi sin. compl.
- eu zuni sin. compl.
- eu zuniera sin. compl.
- eu zuñi sin. compl.
- fr zuni
- fr shiwi sin. compl.
- fr zuñi sin. compl.
- gl zuni
- gl shiwi sin. compl.
- gl zuñi sin. compl.
- gn suni
- gn shiwi sin. compl.
- gn suñi sin. compl.
- it zuni
- it shiwi sin. compl.
- it zuñi sin. compl.
- pt zuni
- pt shiwi sin. compl.
- pt zuñi sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La llengua zuni, que parla a Nou Mèxic una comunitat d'entre 8.000 i 10.000 persones pertanyents al grup pueblo, es considera aïllada.
Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keresa, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
Zuñi és el nom que els van donar els espanyols, adaptat posteriorment a l'anglès com a zuni. El grup s'autodenomina ashiwi.
Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keresa, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.
Zuñi és el nom que els van donar els espanyols, adaptat posteriorment a l'anglès com a zuni. El grup s'autodenomina ashiwi.
shiwiar
shiwiar
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca achuar
- ca achual sin. compl.
- ca achuar shiwiar sin. compl.
- ca ashuar sin. compl.
- ca jívaro sin. compl.
- ca maina sin. compl.
- ca shiwiar sin. compl.
- ca shuar sin. compl.
- cod achuar chicham (tacawart cicam)
- cod aents (tayents)
- ar أتشاوار ية
- cy Achuar
- cy Achual sin. compl.
- cy Achuar shiwiar sin. compl.
- cy Ashuar sin. compl.
- cy Jívaro sin. compl.
- cy Maina sin. compl.
- cy Shiwiar sin. compl.
- cy Shuar sin. compl.
- de Achuar
- de Achual sin. compl.
- de Achuale sin. compl.
- de Achuar Shiwiar sin. compl.
- de Achuara sin. compl.
- de Ashuar sin. compl.
- en Achuar
- en Achual sin. compl.
- en Achuar Shiwiar sin. compl.
- en Jivaro sin. compl.
- en Maina sin. compl.
- en Shiwiar sin. compl.
- en Shuar sin. compl.
- es achuar
- es achual sin. compl.
- es achuar shiwiar sin. compl.
- es ashuar sin. compl.
- es jívaro sin. compl.
- es maina sin. compl.
- es shiwiar sin. compl.
- es shuar sin. compl.
- eu achuarera
- eu achual sin. compl.
- eu achuar shiwiar sin. compl.
- eu ashuar sin. compl.
- eu jívaro sin. compl.
- eu maina sin. compl.
- eu shiwiar sin. compl.
- eu shuar sin. compl.
- fr achuar
- fr achual sin. compl.
- fr achuale sin. compl.
- fr achuar-shiwiar sin. compl.
- fr ashuar sin. compl.
- fr jivaro sin. compl.
- fr maina sin. compl.
- fr shiwiar sin. compl.
- fr shuar sin. compl.
- gl achuar
- gl achual sin. compl.
- gl achuar shiwiar sin. compl.
- gl ashuar sin. compl.
- gl maina sin. compl.
- gl shiwiar sin. compl.
- gl shuar sin. compl.
- gl xíbaro sin. compl.
- gn achuar
- gn achual sin. compl.
- gn achuar shiwiar sin. compl.
- gn ashuar sin. compl.
- gn jívaro sin. compl.
- gn maina sin. compl.
- gn shiwiar sin. compl.
- gn shuar sin. compl.
- it achuar
- it achual sin. compl.
- it achuar shiwiar sin. compl.
- it ashuar sin. compl.
- it jívaro sin. compl.
- it maina sin. compl.
- it shiwiar sin. compl.
- it shuar sin. compl.
- ja アチュアル語
- ja マイナ語、 sin. compl.
- ja ヒバロ語、 sin. compl.
- ja アチュアル・ sin. compl.
- ja シウィアル語 sin. compl.
- ja シュワル語、 sin. compl.
- ja アシュアル語、 sin. compl.
- ja アチュアル語、 sin. compl.
- ja シウィアル語、 sin. compl.
- ja シウィアル語、 sin. compl.
- nl Achuar
- nl Achual sin. compl.
- nl Achuar Shiwiar sin. compl.
- nl Jívaro sin. compl.
- nl Maina sin. compl.
- nl Shiwiar sin. compl.
- nl Shuar sin. compl.
- pt achuar
- pt achual sin. compl.
- pt achuar shiwiar sin. compl.
- pt ashuar sin. compl.
- pt jívaro sin. compl.
- pt maina sin. compl.
- pt shiwiar sin. compl.
- pt shuar sin. compl.
- ru Ачуар
- ru Шуар sin. compl.
- ru Ашуар sin. compl.
- ru Ачуал sin. compl.
- ru Майна sin. compl.
- ru Хибаро sin. compl.
- ru Хиваро sin. compl.
- ru Шивиар sin. compl.
- ru Шивьяр sin. compl.
- ru Ачуар-шивиар sin. compl.
- ru Ачуар-шивьяр sin. compl.
- sw Achuar
- sw Achual sin. compl.
- sw Achuar shiwiar sin. compl.
- sw Ashuar sin. compl.
- sw Jívaro sin. compl.
- sw Maina sin. compl.
- sw Shiwiar sin. compl.
- sw Shuar sin. compl.
- tmh Tacwart
- zh 阿楚尔
- zh 舒尔 sin. compl.
- zh 什唯尔 sin. compl.
- zh 阿楚尔 sin. compl.
- zh 金瓦罗 sin. compl.
- zh 玛依纳 sin. compl.
- zh 阿楚阿尔 sin. compl.
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definició
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.
Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.
Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.
Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
shiwiro
shiwiro
Cahuapana, Amèrica > Perú
- ca jebero
- ca chebero sin. compl.
- ca shiwiro sin. compl.
- ca síwila sin. compl.
- ca xebero sin. compl.
- cod shiwilu
- ar خيبيرية
- cy Jebero
- cy Chebero sin. compl.
- cy Shiwiro sin. compl.
- cy Síwila sin. compl.
- cy Xebero sin. compl.
- de Jebero
- de Chebero sin. compl.
- de Xebero sin. compl.
- de Xihuila sin. compl.
- en Jebero
- en Chebero sin. compl.
- en Xebero sin. compl.
- en Xihuila sin. compl.
- es jebero
- es chebero sin. compl.
- es shiwiro sin. compl.
- es síwila sin. compl.
- es xebero sin. compl.
- eu jeberoera
- eu chebero sin. compl.
- eu shiwiro sin. compl.
- eu síwila sin. compl.
- eu xebero sin. compl.
- fr jebero
- fr chebero sin. compl.
- fr shiwiro sin. compl.
- fr síwila sin. compl.
- fr xebero sin. compl.
- fr xihuila sin. compl.
- gl jebero
- gl chebero sin. compl.
- gl shiwiro sin. compl.
- gl síwila sin. compl.
- gl xebero sin. compl.
- gn jevero
- gn chevero sin. compl.
- gn shiwiro sin. compl.
- gn síwila sin. compl.
- gn xevero sin. compl.
- it jebero
- it chebero sin. compl.
- it shiwiro sin. compl.
- it síwila sin. compl.
- it xebero sin. compl.
- ja ヘベロ語
- ja シェベロ語、チェベロ語、シウィロ語、シウィラ語 sin. compl.
- nl Jebero
- nl Chebero sin. compl.
- nl Shiwiro sin. compl.
- nl Síwila sin. compl.
- nl Xebero sin. compl.
- pt jebero
- pt chebero sin. compl.
- pt shiwiro sin. compl.
- pt síwila sin. compl.
- pt xebero sin. compl.
- ru Хеберо
- ru Хеверо sin. compl.
- ru Сиуила sin. compl.
- ru Чеберо sin. compl.
- ru Шеберо sin. compl.
- sw Jebero
- sw Chebero sin. compl.
- sw Shiwiro sin. compl.
- sw Síwila sin. compl.
- sw Xebero sin. compl.
- zh 荷波罗
- zh 车波罗 sin. compl.
- zh 西波罗 sin. compl.
- zh 西胡尔拉 sin. compl.
Cahuapana, Amèrica > Perú
Definició
Algunes fonts de mitjan segle XX esmenten un petit grup de jebero en territori colombià. No s'han tornat a aportar dades sobre aquest grup, possiblement desaparegut.
shoro
shoro
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca zoró
- ca cabeça seca sin. compl.
- ca majur sin. compl.
- ca monshoro sin. compl.
- ca munxar sin. compl.
- ca shoro sin. compl.
- cod pangeyen
- cod pangyjej
- ar زورو
- cy Zoró
- cy Cabeça seca sin. compl.
- cy Majur sin. compl.
- cy Monshoro sin. compl.
- cy Munxar sin. compl.
- cy Shoro sin. compl.
- de Zoró
- de Cabeça Seca sin. compl.
- de Majur sin. compl.
- de Monshoro sin. compl.
- de Munxar sin. compl.
- de Shoro sin. compl.
- de Zoro sin. compl.
- en Zoró
- en Cabeça Seca sin. compl.
- en Majur sin. compl.
- en Monshoro sin. compl.
- en Munxar sin. compl.
- en Panginey sin. compl.
- es zoró
- es cabeça seca sin. compl.
- es majur sin. compl.
- es monshoro sin. compl.
- es munxar sin. compl.
- es shoro sin. compl.
- eu zoroera
- eu cabeça seca sin. compl.
- eu majur sin. compl.
- eu monshoro sin. compl.
- eu munxar sin. compl.
- eu shoro sin. compl.
- eu zoró sin. compl.
- fr zoró
- fr cabeça seca sin. compl.
- fr majur sin. compl.
- fr monshoro sin. compl.
- fr munxar sin. compl.
- fr shoro sin. compl.
- fr zoro sin. compl.
- gl zoró
- gl cabeça seca sin. compl.
- gl majur sin. compl.
- gl monshoro sin. compl.
- gl munxar sin. compl.
- gl shoro sin. compl.
- it zoró
- it cabeça seca sin. compl.
- it majur sin. compl.
- it monshoro sin. compl.
- it munxar sin. compl.
- it shoro sin. compl.
- it zoró sin. compl.
- ja ゾロ語
- nl Zoró
- nl Cabeça Seca sin. compl.
- nl Majur sin. compl.
- nl Monshoro sin. compl.
- nl Munxar sin. compl.
- nl Shoro sin. compl.
- nl Zoró sin. compl.
- pt zoró
- pt cabeça seca sin. compl.
- pt majur sin. compl.
- pt monshoro sin. compl.
- pt munxar sin. compl.
- pt shoro sin. compl.
- pt zoró sin. compl.
- ru Соро
- ru Зоро sin. compl.
- ru Кабеса сека sin. compl.
- ru Шоро sin. compl.
- ru Мажур sin. compl.
- ru Муншар sin. compl.
- ru Моншоро sin. compl.
- zh 索路语
- zh 索路、蒙梭罗、索罗、马祖尔、蒙查尔、卡贝萨赛卡 sin. compl.
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua però des d'un punt de vista ètnic es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
Segons la pròpia tradició oral, els zorós van arribar, provinents del nord, a la zona de confluència dels rius Roosevelt i Branco (prop del límit entre els estats de Mato Grosso, Rondònia i Amazones) a principi del segle XX. Aleshores van topar amb grups suruís i cinta-largues, que els van fer retrocedir.
Abans dels primers contactes estables amb la societat nacional la comunitat zoró es dividia en grups locals (nzabe-ap wey, njoiki wey, njey-wey, pama kangim wey, antchin wey, ii-andarey, pewey, angoeiy, pangeyen tere i kirey). Quan van ser contactats el 1977, la comunitat zoró estava formada per unes 600 persones. Aquesta xifra es va reduir dràsticament els anys següents, fins a només 178 persones, a causa de les malalties portades pels colonitzadors.
Els homes zorós d'entre 16 i 45 anys són bilingües zoró-portuguès, mentre que entre les dones la taxa de bilingüisme no supera el 5%. Tots els adults parlen també gavião i cinta-larga. El 97% dels nens menors de 8 anys i els ancians són monolingües en zoró.
