serer
serer
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca serer
- ca sereer sin. compl.
- ca serer-sin sin. compl.
- ar سريرية
- cy Serer
- cy Sereer sin. compl.
- cy Serer-sin sin. compl.
- de Serer
- de Sereer sin. compl.
- de Serer-Sin sin. compl.
- de Serer-Sine sin. compl.
- en Serer
- en Sereer sin. compl.
- en Serer-Sin sin. compl.
- en Serer-Sine sin. compl.
- es serer
- es sereer sin. compl.
- es serer-sin sin. compl.
- eu sererera
- eu sereer sin. compl.
- eu serer-sin sin. compl.
- fr sérère
- fr seereer sin. compl.
- fr seex sin. compl.
- fr sereer sin. compl.
- fr serer sin. compl.
- fr serer-sin sin. compl.
- fr serer-sine sin. compl.
- fr sérère-sine sin. compl.
- fr serrer sin. compl.
- fr sine-saloum sin. compl.
- fr sine-sine sin. compl.
- gl serere
- gl sereer sin. compl.
- gl serer-sin sin. compl.
- gn serer
- gn sereer sin. compl.
- gn serer-sin sin. compl.
- it serer
- it sereer sin. compl.
- it serer-sin sin. compl.
- ja セレール語
- nl Serer
- nl Sereer sin. compl.
- nl Serer-Sin sin. compl.
- pt serer
- pt sereer sin. compl.
- pt serer-sin sin. compl.
- ru Серер
- ru Серер-син sin. compl.
- zh 塞雷尔
- zh 塞雷尔-辛、塞雷儿 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definició
El serer és la tercera llengua en nombre de parlants al Senegal (15% de la població), rere el wòlof (43%) i el ful (24%).
Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps, o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.
Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque i Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.
Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit del Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.
Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps, o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.
Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque i Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.
Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit del Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.
serer-sin
serer-sin
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca serer
- ca sereer sin. compl.
- ca serer-sin sin. compl.
- ar سريرية
- cy Serer
- cy Sereer sin. compl.
- cy Serer-sin sin. compl.
- de Serer
- de Sereer sin. compl.
- de Serer-Sin sin. compl.
- de Serer-Sine sin. compl.
- en Serer
- en Sereer sin. compl.
- en Serer-Sin sin. compl.
- en Serer-Sine sin. compl.
- es serer
- es sereer sin. compl.
- es serer-sin sin. compl.
- eu sererera
- eu sereer sin. compl.
- eu serer-sin sin. compl.
- fr sérère
- fr seereer sin. compl.
- fr seex sin. compl.
- fr sereer sin. compl.
- fr serer sin. compl.
- fr serer-sin sin. compl.
- fr serer-sine sin. compl.
- fr sérère-sine sin. compl.
- fr serrer sin. compl.
- fr sine-saloum sin. compl.
- fr sine-sine sin. compl.
- gl serere
- gl sereer sin. compl.
- gl serer-sin sin. compl.
- gn serer
- gn sereer sin. compl.
- gn serer-sin sin. compl.
- it serer
- it sereer sin. compl.
- it serer-sin sin. compl.
- ja セレール語
- nl Serer
- nl Sereer sin. compl.
- nl Serer-Sin sin. compl.
- pt serer
- pt sereer sin. compl.
- pt serer-sin sin. compl.
- ru Серер
- ru Серер-син sin. compl.
- zh 塞雷尔
- zh 塞雷尔-辛、塞雷儿 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definició
El serer és la tercera llengua en nombre de parlants al Senegal (15% de la població), rere el wòlof (43%) i el ful (24%).
Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps, o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.
Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque i Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.
Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit del Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.
Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps, o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.
Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque i Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.
Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit del Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.
serrano
serrano
Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca serrano
- de Serrano
- en Serrano
- es serrano
- eu serrano
- fr serrano
- gl serrano
- it serrano
- nl Serrano
- pt serrano
Utoasteca > Utoasteca del nord > Takic, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
El serrano mantenia moltes semblances amb el kitanemuk, una llengua del mateix grup extingida a mitjan segle XX.
Es calcula que en època precolombina la comunitat serrano devia estar integrada per 1.500 individus. La darrera dada demogràfica és de 1994, quan restava només un parlant de serrano com a primera llengua.
Els serranos van ser enviats a les reserves de San Manuel a mitjan segle XIX. Fa diverses generacions que la llengua no es transmet als infants i, malgrat que la reserva disposa d'una escola pròpia, no s'hi ensenya serrano.
Els esforços de preservació del serrano són molt preliminars: amb els materials recollits dels darrers parlants, s'intenta formar professors que siguin capaços d'ensenyar la llengua a les escoles.
La designació serrano és d'origen espanyol i fa referència al fet que la comunitat vivia a la muntanya. Del grup ètnic s'ha fet extensiva a la llengua. Els serranos s'autodenominen yuhaviatam, 'poble dels pins'.
El serrano mantenia moltes semblances amb el kitanemuk, una llengua del mateix grup extingida a mitjan segle XX.
Es calcula que en època precolombina la comunitat serrano devia estar integrada per 1.500 individus. La darrera dada demogràfica és de 1994, quan restava només un parlant de serrano com a primera llengua.
Els serranos van ser enviats a les reserves de San Manuel a mitjan segle XIX. Fa diverses generacions que la llengua no es transmet als infants i, malgrat que la reserva disposa d'una escola pròpia, no s'hi ensenya serrano.
Els esforços de preservació del serrano són molt preliminars: amb els materials recollits dels darrers parlants, s'intenta formar professors que siguin capaços d'ensenyar la llengua a les escoles.
La designació serrano és d'origen espanyol i fa referència al fet que la comunitat vivia a la muntanya. Del grup ètnic s'ha fet extensiva a la llengua. Els serranos s'autodenominen yuhaviatam, 'poble dels pins'.
serrano
serrano
Chon, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca gününa-kena
- ca guennaken sin. compl.
- ca pampa sin. compl.
- ca payniken sin. compl.
- ca puelche sin. compl.
- ca serrano sin. compl.
- cod gününa jàxëc (Tagununt yacek)
- ar غونونية-كينا
- cy Gününa-kena
- cy Guennaken sin. compl.
- cy Pampa sin. compl.
- cy Payniken sin. compl.
- cy Puelche sin. compl.
- cy Serrano sin. compl.
- de Gününa-Küne
- de Gennaken sin. compl.
- de Günaken sin. compl.
- de Pampa sin. compl.
- de Payniquen sin. compl.
- de Puelche sin. compl.
- de Serrano sin. compl.
- en Gununa-Kena
- en Guennaken sin. compl.
- en Pampa sin. compl.
- en Payniken sin. compl.
- en Puelche sin. compl.
- en Serrano sin. compl.
- es gününa-kena
- es guennaken sin. compl.
- es pampa sin. compl.
- es payniken sin. compl.
- es puelche sin. compl.
- es serrano sin. compl.
- eu gununa-kena
- eu guennaken sin. compl.
- eu pampa sin. compl.
- eu payniken sin. compl.
- eu puelche sin. compl.
- eu serrano sin. compl.
- fr gününa këna
- fr aonnikén sin. compl.
- fr gennaken sin. compl.
- fr gunua-kena sin. compl.
- fr pampa sin. compl.
- fr payniken sin. compl.
- fr puelche sin. compl.
- fr tehuelche sin. compl.
- gl gününa-kena
- gl guennaken sin. compl.
- gl pampa sin. compl.
- gl payniken sin. compl.
- gl puelche sin. compl.
- gl serrano sin. compl.
- gn gununa-kena
- gn guennaken sin. compl.
- gn pampa sin. compl.
- gn payniken sin. compl.
- gn puelche sin. compl.
- gn serrano sin. compl.
- it gününa-kena
- it guennaken sin. compl.
- it pampa sin. compl.
- it payniken sin. compl.
- it puelche sin. compl.
- it serrano sin. compl.
- ja ゲンナケン語
- ja パンパ語 sin. compl.
- ja セラーノ語 sin. compl.
- ja ゲンナケン語 sin. compl.
- ja パイニケン語 sin. compl.
- ja プエルチェ語 sin. compl.
- nl Gününa-Kena
- nl Guennaken sin. compl.
- nl Pampa sin. compl.
- nl Payniken sin. compl.
- nl Puelche sin. compl.
- nl Serrano sin. compl.
- pt gününa-kena
- pt guennaken sin. compl.
- pt pampa sin. compl.
- pt payniken sin. compl.
- pt puelche sin. compl.
- pt serrano sin. compl.
- ru Геннакен
- ru Пайникен
- ru Пампа sin. compl.
- ru Инакен sin. compl.
- ru Пуэльче sin. compl.
- ru Серрано sin. compl.
- ru Яхыч-геннакен sin. compl.
- sw Gününa-kena
- sw Guennaken sin. compl.
- sw Pampa sin. compl.
- sw Payniken sin. compl.
- sw Puelche sin. compl.
- sw Serrano sin. compl.
- tmh Tagununt-takunt
- zh 古诺纳-肯纳
- zh 帕姆玛 sin. compl.
- zh 普埃车 sin. compl.
- zh 森拉诺 sin. compl.
- zh 配尼肯 sin. compl.
- zh 古恩纳肯 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena, teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.
El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.
Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.
El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.
Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.
seshelt
seshelt
Salish > Central, Amèrica > Canadà
- ca sechelt
- ca seshelt sin. compl.
- ca shashishalhem sin. compl.
- cod shashishalhem
- de Sechelt
- de Shishalh sin. compl.
- en Sechelt
- en Seshelt sin. compl.
- en Shashishalhem sin. compl.
- es sechelt
- es seshelt sin. compl.
- es shashishalhem sin. compl.
- eu sechelt
- eu seshelt sin. compl.
- eu shashishalhem sin. compl.
- fr sechelt
- fr seshelt sin. compl.
- fr sháshíshálh sin. compl.
- fr shashishalhem sin. compl.
- fr shishalh sin. compl.
- gl sechelt
- gl seshelt sin. compl.
- gl shashishalhem sin. compl.
- it sechelt
- it seshelt sin. compl.
- it shashishalhem sin. compl.
- nl Sháshíshálh
- nl Seshelt sin. compl.
- nl Sháshíshálh sin. compl.
- nl Shashishalhem sin. compl.
- nl Shishalh sin. compl.
- pt sechelt
- pt seshelt sin. compl.
- pt shashishalhem sin. compl.
Salish > Central, Amèrica > Canadà
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La comunitat sechelt era veïna de l'squamish i la pentlatch, ja extingida. Al segle XIX, els pentlatchos i els sechelts van patir un descens demogràfic arran d'algunes lluites intertribals.
Tots els parlants de sechelt són adults grans, és a dir, que la llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
El terme sechelt és la forma com els comoxs designen la regió de la península on habiten els sechelts.
La comunitat sechelt era veïna de l'squamish i la pentlatch, ja extingida. Al segle XIX, els pentlatchos i els sechelts van patir un descens demogràfic arran d'algunes lluites intertribals.
Tots els parlants de sechelt són adults grans, és a dir, que la llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
El terme sechelt és la forma com els comoxs designen la regió de la península on habiten els sechelts.
sesotho
sesotho
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho meridional
- ca sesotho sin. compl.
- ca sisutho sin. compl.
- ca sotho sin. compl.
- ca souto sin. compl.
- ca suthu sin. compl.
- ca suto sin. compl.
- ar سوثو الجنوبية
- cy Sotho Deheuol
- cy Sesotho sin. compl.
- cy Sisutho sin. compl.
- cy Sotho sin. compl.
- cy Souto sin. compl.
- cy Suthu sin. compl.
- cy Suto sin. compl.
- de Südsotho
- de Sesotho sin. compl.
- de Sisutho sin. compl.
- de Sotho sin. compl.
- de Souto sin. compl.
- de Suthu sin. compl.
- de Suto sin. compl.
- en Southern Sotho
- en Sesotho sin. compl.
- en Sesutu sin. compl.
- en Sisutho sin. compl.
- en Sotho sin. compl.
- en Souto sin. compl.
- en Suthu sin. compl.
- en Suto sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es soto meridional
- es sesoto sin. compl.
- es sisutho sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es souto sin. compl.
- es suthu sin. compl.
- es suto sin. compl.
- eu sothoera
- eu hegoaldeko sothoera sin. compl.
- eu sesotho sin. compl.
- eu sisutho sin. compl.
- eu sotho sin. compl.
- eu souto sin. compl.
- eu suthu sin. compl.
- eu suto sin. compl.
- fr sotho du Sud
- fr sesotho sin. compl.
- fr sisutho sin. compl.
- fr sotho méridional sin. compl.
- fr souto sin. compl.
- fr suthu sin. compl.
- fr suto sin. compl.
- gl sotho meridional
- gl sesotho sin. compl.
- gl sisutho sin. compl.
- gl sotho sin. compl.
- gl souto sin. compl.
- gl suthu sin. compl.
- gl suto sin. compl.
- gn soto ñembygua
- gn sesoto sin. compl.
- gn sisuto sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn souto sin. compl.
- gn suto sin. compl.
- gn sutu sin. compl.
- it sotho meridionale
- it sesotho sin. compl.
- it sisutho sin. compl.
- it sotho sin. compl.
- it souto sin. compl.
- it suthu sin. compl.
- it suto sin. compl.
- pt sotho meridional
- pt sesotho sin. compl.
- pt sisutho sin. compl.
- pt sotho sin. compl.
- pt souto sin. compl.
- pt suthu sin. compl.
- pt suto sin. compl.
- tmh Tasuthut tanzulant
- tmh sesotho sin. compl.
- tmh sisutho sin. compl.
- tmh Sotho sin. compl.
- tmh souto sin. compl.
- tmh suthu sin. compl.
- tmh suto sin. compl.
- zh 南方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sotho septentrional i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sesotho sa leboa
sesotho sa leboa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho septentrional
- ca pedi sin. compl.
- ca sepedi sin. compl.
- ca sesotho sa leboa sin. compl.
- ca sotho de transvaal sin. compl.
- ar سوثو الشمالية
- cy Sotho Gogleddol
- cy Pedi sin. compl.
- cy Sepedi sin. compl.
- cy Sesotho sa leboa sin. compl.
- cy Sotho transvaal sin. compl.
- de Nordsotho
- de Pedi sin. compl.
- de Sepedi sin. compl.
- de Sesotho sin. compl.
- de Transvaal-Sotho sin. compl.
- en Northern Sotho
- en Pedi sin. compl.
- en Sepedi sin. compl.
- en Sesotho Sa Leboa sin. compl.
- en Transvaal Sotho sin. compl.
- es soto septentrional
- es pedi sin. compl.
- es sepedi sin. compl.
- es sesoto sa leboa sin. compl.
- es soto de transvaal sin. compl.
- eu pediera
- eu iparraldeko sothoera sin. compl.
- eu pedi sin. compl.
- eu pediera sin. compl.
- eu sepedi sin. compl.
- eu sesotho sa leboa sin. compl.
- eu transvaalgo sothoera sin. compl.
- fr sotho du Nord
- fr pedi sin. compl.
- fr sepedi sin. compl.
- fr sesotho sa leboa sin. compl.
- fr sotho de transvaal sin. compl.
- fr sotho septentrional sin. compl.
- gl sotho setentrional
- gl pedi sin. compl.
- gl sepedi sin. compl.
- gl sesotho sa leboa sin. compl.
- gl sotho de transvaal sin. compl.
- gn soto yvateogua
- gn pedi sin. compl.
- gn sepedi sin. compl.
- gn sesotho sa levoa sin. compl.
- gn sotho transvaal-gua sin. compl.
- it sotho settentrionale
- it pedi sin. compl.
- it sepedi sin. compl.
- it sesotho sa leboa sin. compl.
- it sotho del nord sin. compl.
- it sotho del transvaal sin. compl.
- pt sotho setentrional
- pt pedi sin. compl.
- pt sepedi sin. compl.
- pt sesotho sa leboa sin. compl.
- pt sotho do transvaal sin. compl.
- tmh Tasuthut tagafant
- tmh Pedi sin. compl.
- tmh sepedi sin. compl.
- tmh sesotho sa leboa sin. compl.
- tmh sotho n transvaal sin. compl.
- zh 北方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho septentrional (pedi) és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (9,4 % de la població total), juntament amb el zulú (23%) i el sotho meridional (7,7%). El sotho septentrional és la llengua majoritària de la província de Limpopo (52% de la població), seguida pel songa (22 %) i el venda (16 %). El sotho septentrional és lingüísticament proper al sesotho (sotho meridional) i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
seto-gbe
seto-gbe
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo
- ca gun
- ca alada sin. compl.
- ca alada-gbe sin. compl.
- ca egun sin. compl.
- ca ge sin. compl.
- ca gu sin. compl.
- ca gugbe sin. compl.
- ca gun-alada sin. compl.
- ca gun-gbe sin. compl.
- ca mina sin. compl.
- ca seto-gbe sin. compl.
- ca toli-gbe sin. compl.
- ar غونية
- cy Gun
- cy Alada sin. compl.
- cy Alada-gbe sin. compl.
- cy Egun sin. compl.
- cy Ge sin. compl.
- cy Gu sin. compl.
- cy Gugbe sin. compl.
- cy Gun-alada sin. compl.
- cy Gun-gbe sin. compl.
- cy Mina sin. compl.
- cy Seto-gbe sin. compl.
- cy Toli-gbe sin. compl.
- de Gun
- de Alada sin. compl.
- de Alada-Gbe sin. compl.
- de Egun sin. compl.
- de Ge sin. compl.
- de Gu sin. compl.
- de Gugbe sin. compl.
- de Gun-Alada sin. compl.
- de Gun-Gbe sin. compl.
- de Mina sin. compl.
- de Seto-Gbe sin. compl.
- de Toli-Gbe sin. compl.
- en Gun
- en Alada sin. compl.
- en Alada-Gbe sin. compl.
- en Egun sin. compl.
- en Goun sin. compl.
- en Gu sin. compl.
- en Gugbe sin. compl.
- en Gun-Alada sin. compl.
- en Gun-Gbe sin. compl.
- en Seto-Gbe sin. compl.
- en Toli-Gbe sin. compl.
- es gun
- es alada sin. compl.
- es alada-gbe sin. compl.
- es egun sin. compl.
- es ge sin. compl.
- es gu sin. compl.
- es gugbe sin. compl.
- es gun-alada sin. compl.
- es gun-gbe sin. compl.
- es mina sin. compl.
- es seto-gbe sin. compl.
- es toli-gbe sin. compl.
- eu gun
- eu alada sin. compl.
- eu alada-gbe sin. compl.
- eu egun sin. compl.
- eu ge sin. compl.
- eu gu sin. compl.
- eu gugbe sin. compl.
- eu gun-alada sin. compl.
- eu gun-gbe sin. compl.
- eu mina sin. compl.
- eu seto-gbe sin. compl.
- eu toli-gbe sin. compl.
- fr gun
- fr alada sin. compl.
- fr alada-gbe sin. compl.
- fr egun sin. compl.
- fr ge sin. compl.
- fr gu sin. compl.
- fr gugbe sin. compl.
- fr gun-alada sin. compl.
- fr gun-gbe sin. compl.
- fr mina sin. compl.
- fr seto-gbe sin. compl.
- fr toli-gbe sin. compl.
- gl gun
- gl alada sin. compl.
- gl alada-gbe sin. compl.
- gl egun sin. compl.
- gl ge sin. compl.
- gl gu sin. compl.
- gl gugbe sin. compl.
- gl gun-alada sin. compl.
- gl gun-gbe sin. compl.
- gl mina sin. compl.
- gl seto-gbe sin. compl.
- gl toli-gbe sin. compl.
- gn gun
- gn alada sin. compl.
- gn alada-gbe sin. compl.
- gn egun sin. compl.
- gn ge sin. compl.
- gn gu sin. compl.
- gn gugbe sin. compl.
- gn gun-alada sin. compl.
- gn gun-gbe sin. compl.
- gn mina sin. compl.
- gn seto-gbe sin. compl.
- gn toli-gbe sin. compl.
- it gun
- it alada sin. compl.
- it alada-gbe sin. compl.
- it egun sin. compl.
- it ge sin. compl.
- it gu sin. compl.
- it gugbe sin. compl.
- it gun-alada sin. compl.
- it gun-gbe sin. compl.
- it mina sin. compl.
- it seto-gbe sin. compl.
- it toli-gbe sin. compl.
- ja グン語
- nl Gun
- nl Alada sin. compl.
- nl Alada-Gbe sin. compl.
- nl Egun sin. compl.
- nl Ge sin. compl.
- nl Gu sin. compl.
- nl Gugbe sin. compl.
- nl Gun-Alada sin. compl.
- nl Gun-Gbe sin. compl.
- nl Mina sin. compl.
- nl Seto-Gbe sin. compl.
- nl Toli-Gbe sin. compl.
- pt gun
- pt alada sin. compl.
- pt alada-gbe sin. compl.
- pt egun sin. compl.
- pt ge sin. compl.
- pt gu sin. compl.
- pt gugbe sin. compl.
- pt gun-alada sin. compl.
- pt gun-gbe sin. compl.
- pt mina sin. compl.
- pt seto-gbe sin. compl.
- pt toli-gbe sin. compl.
- ru Гун
- ru Ге sin. compl.
- ru Гу sin. compl.
- ru Мина sin. compl.
- ru Эгун sin. compl.
- ru Алада sin. compl.
- ru Гугбе sin. compl.
- ru Гун-гбе sin. compl.
- ru Сето-гбе sin. compl.
- ru Толи-гбе sin. compl.
- ru Алада-гбе sin. compl.
- ru Гун-алада sin. compl.
- zh 衮语
- zh 戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达－戈贝语、衮－阿拉达语、衮－戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托－戈贝语、托里－戈贝语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe, Àfrica > Benín, Àfrica > Togo
Definició
El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un contínuum lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.
Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.
setsotsi
setsotsi
Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca flaaitaal
- ca fly taal sin. compl.
- ca himli sin. compl.
- ca himlu sin. compl.
- ca hova sin. compl.
- ca iscamtho sin. compl.
- ca isikhumsha sin. compl.
- ca ligam sin. compl.
- ca lingo sin. compl.
- ca sepantsula sin. compl.
- ca setsotsi sin. compl.
- ca shalambombo sin. compl.
- ca taal sin. compl.
- ca tsotsitaal sin. compl.
- ca withi sin. compl.
- cod fly taal
- ar فلايتال
- cy Flaaitaal
- cy Fly taal sin. compl.
- cy Himli sin. compl.
- cy Himlu sin. compl.
- cy Hova sin. compl.
- cy Iscamtho sin. compl.
- cy Isikhumsha sin. compl.
- cy Ligam sin. compl.
- cy Lingo sin. compl.
- cy Sepantsula sin. compl.
- cy Setsotsi sin. compl.
- cy Shalambombo sin. compl.
- cy Taal sin. compl.
- cy Tsotsitaal sin. compl.
- cy Withi sin. compl.
- de Flaaitaal
- de Camtho sin. compl.
- de Fly taal sin. compl.
- de Himli sin. compl.
- de Himlu sin. compl.
- de Hova sin. compl.
- de Isikhumsha sin. compl.
- de Ligam sin. compl.
- de Lingo sin. compl.
- de Sepantsula sin. compl.
- de Setsotsi sin. compl.
- de Shalambombo sin. compl.
- de Taal sin. compl.
- de Tsotsitaal sin. compl.
- de Withi sin. compl.
- en Flaaitaal
- en Flaai Taal sin. compl.
- en Fly Taal sin. compl.
- en Hova sin. compl.
- en Iscamtho sin. compl.
- en Isikumsha sin. compl.
- en Lingam sin. compl.
- en Lingo sin. compl.
- en Sepantsula sin. compl.
- en Setsotsi sin. compl.
- en Shalambombo sin. compl.
- en Taal sin. compl.
- en Tsotsitaal sin. compl.
- en Withi sin. compl.
- es flaaitaal
- es fly taal sin. compl.
- es himli sin. compl.
- es himlu sin. compl.
- es hova sin. compl.
- es iscamtho sin. compl.
- es isikhumsha sin. compl.
- es ligam sin. compl.
- es lingo sin. compl.
- es sepantsula sin. compl.
- es setsotsi sin. compl.
- es shalambombo sin. compl.
- es taal sin. compl.
- es tsotsitaal sin. compl.
- es withi sin. compl.
- eu flaaitaal
- eu fly taal sin. compl.
- eu himli sin. compl.
- eu himlu sin. compl.
- eu hova sin. compl.
- eu iscamtho sin. compl.
- eu isikhumsha sin. compl.
- eu ligam sin. compl.
- eu lingo sin. compl.
- eu sepantsula sin. compl.
- eu setsotsi sin. compl.
- eu shalambombo sin. compl.
- eu taal sin. compl.
- eu tsotsitaal sin. compl.
- eu withi sin. compl.
- fr flaaitaal
- fr flaaitaal fly taal sin. compl.
- fr himli sin. compl.
- fr himlu sin. compl.
- fr hova sin. compl.
- fr iscamtho sin. compl.
- fr isicamtho sin. compl.
- fr isikhumsha sin. compl.
- fr ligam sin. compl.
- fr lingo sin. compl.
- fr scamto sin. compl.
- fr sepantsula sin. compl.
- fr setsotsi sin. compl.
- fr shalambombo sin. compl.
- fr taal sin. compl.
- fr tsotsitaal sin. compl.
- fr withi sin. compl.
- gl flaaitaal
- gl fly taal sin. compl.
- gl himli sin. compl.
- gl himlu sin. compl.
- gl hova sin. compl.
- gl iscamtho sin. compl.
- gl isikhumsha sin. compl.
- gl ligam sin. compl.
- gl lingo sin. compl.
- gl sepantsula sin. compl.
- gl setsotsi sin. compl.
- gl shalambombo sin. compl.
- gl taal sin. compl.
- gl tsotsitaal sin. compl.
- gl withi sin. compl.
- gn flaaitaal
- gn fly taal sin. compl.
- gn himli sin. compl.
- gn himlu sin. compl.
- gn hova sin. compl.
- gn isikhumsha sin. compl.
- gn iskamtho sin. compl.
- gn ligam sin. compl.
- gn lingo sin. compl.
- gn sepantsula sin. compl.
- gn setsotsi sin. compl.
- gn shalambombo sin. compl.
- gn taal sin. compl.
- gn tsotsitaal sin. compl.
- gn withi sin. compl.
- it flaaitaal
- it fly taal sin. compl.
- it himli sin. compl.
- it himlu sin. compl.
- it hova sin. compl.
- it iscamtho sin. compl.
- it isikhumsha sin. compl.
- it ligam sin. compl.
- it lingo sin. compl.
- it sepantsula sin. compl.
- it setsotsi sin. compl.
- it shalambombo sin. compl.
- it taal sin. compl.
- it tsotsitaal sin. compl.
- it withi sin. compl.
- pt flaaitaal
- pt fly taal sin. compl.
- pt himli sin. compl.
- pt himlu sin. compl.
- pt hova sin. compl.
- pt iscamtho sin. compl.
- pt isikhumsha sin. compl.
- pt ligam sin. compl.
- pt lingo sin. compl.
- pt sepantsula sin. compl.
- pt setsotsi sin. compl.
- pt shalambombo sin. compl.
- pt taal sin. compl.
- pt tsotsitaal sin. compl.
- pt withi sin. compl.
- tmh Taflaaitaalt
- tmh fly taal sin. compl.
- tmh himli sin. compl.
- tmh himlu sin. compl.
- tmh hova sin. compl.
- tmh iscamtho sin. compl.
- tmh isikhumsha sin. compl.
- tmh ligam sin. compl.
- tmh lingo sin. compl.
- tmh sepantsula sin. compl.
- tmh setsotsi sin. compl.
- tmh shalambombo sin. compl.
- tmh taal sin. compl.
- tmh Tsotsitaal sin. compl.
- tmh withi sin. compl.
- zh 弗莱塔尔语
Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.
El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.
Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.
Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.
De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.
Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.
Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.
De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
setswana
setswana
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
- ca setswana
- ca tswana sin. compl.
- cod setswana
- ar سيتسوانا
- cy Setswana
- de Setswana
- de Tswana sin. compl.
- en Setswana
- en Tswana sin. compl.
- es chuana
- es tswana sin. compl.
- eu tswanera
- eu setswana sin. compl.
- eu setswanera sin. compl.
- eu tswana sin. compl.
- fr tswana
- fr setswana sin. compl.
- gl setswana
- gl tswana sin. compl.
- gn chuána
- gn tswana sin. compl.
- it tswana
- ja ツワナ語
- nl Setswana
- nl Tswana sin. compl.
- pt setswana
- pt tsuana sin. compl.
- pt tswana sin. compl.
- ru Сетсвана
- ru Чвана sin. compl.
- ru Тсвана sin. compl.
- zh 塞茨瓦纳
- zh 茨瓦纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
Definició
El setswana és la llengua majoritària de Botswana, amb un 78% del total de població, seguida de l'ikalanga (8%) i el sekgalagadi (3%). A més dels parlants nadius, moltes altres persones a Botswana (unes 150.000) empren el setswana com a llengua franca.
A Sud-àfrica, el setswana és la cinquena llengua en nombre de parlants (8%), rere el zulú (24%), el xhosa (18%), l'afrikaans (13%) i el sotho septentrional (9%). A més, hi ha minories tswanes a Zimbàbue i a Namíbia.
Dintre de les llengües bantús, el setswana és especialment proper al sotho (parlat entre Botswana, Sud-àfrica i Lesotho), amb el qual el grau de intel·ligibilitat mútua és força alt. Entre els dialectes del setswana hi ha el tlahaping, el rolong, el kwena, el kgatla, el ngwatu, el tawana, el lete, el ngwaketse i el tlokwa. L'estàndard setswana està basat en el diacte kgatla.
El setswana té una presència normal en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació tant a Botswana com a Sud-àfrica, per bé que per escrit preval l'ús de l'anglès.
A Sud-àfrica, el setswana és la cinquena llengua en nombre de parlants (8%), rere el zulú (24%), el xhosa (18%), l'afrikaans (13%) i el sotho septentrional (9%). A més, hi ha minories tswanes a Zimbàbue i a Namíbia.
Dintre de les llengües bantús, el setswana és especialment proper al sotho (parlat entre Botswana, Sud-àfrica i Lesotho), amb el qual el grau de intel·ligibilitat mútua és força alt. Entre els dialectes del setswana hi ha el tlahaping, el rolong, el kwena, el kgatla, el ngwatu, el tawana, el lete, el ngwaketse i el tlokwa. L'estàndard setswana està basat en el diacte kgatla.
El setswana té una presència normal en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació tant a Botswana com a Sud-àfrica, per bé que per escrit preval l'ús de l'anglès.
