shawni
shawni
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca shawni
- ca shawano sin. compl.
- ca shawnee sin. compl.
- cy Shonî
- cy Shawano sin. compl.
- cy Shawnee sin. compl.
- de Shawnee
- de Shawano sin. compl.
- de Shawanoe sin. compl.
- en Shawnee
- en Shawano sin. compl.
- en Shawni sin. compl.
- es chavanés
- es shawano sin. compl.
- es shawnee sin. compl.
- eu shawneera
- eu shawano sin. compl.
- eu shawnee sin. compl.
- eu shawneera sin. compl.
- eu shawni sin. compl.
- fr shawnee
- fr shawano sin. compl.
- fr shawni sin. compl.
- gl shawni
- gl shawano sin. compl.
- gl shawnee sin. compl.
- gn shawni
- gn shawano sin. compl.
- gn shawnee sin. compl.
- it shawnee
- it shawano sin. compl.
- pt shawni
- pt shawano sin. compl.
- pt shawnee sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Els shawnis són originaris de la regió d'Ohio i de Pennsilvània. Fins al segle XIX hi va haver comunitats de shawnis que van marxar d'Illinois per anar a l'estat de Nova York, ja que era un poble amb tradició migratòria. El govern dels Estats Units els va perseguir fins a confinar-los a la ubicació actual a Oklahoma.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
Tots els parlants de shawni són adults. La llengua ja no s'ensenya a les noves generacions, de manera que el nombre de parlants va decreixent i la llengua està en perill d'extinció.
La gramàtica del shawni és força propera a la del fox-sauk-kickapoo.
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
Tots els parlants de shawni són adults. La llengua ja no s'ensenya a les noves generacions, de manera que el nombre de parlants va decreixent i la llengua està en perill d'extinció.
La gramàtica del shawni és força propera a la del fox-sauk-kickapoo.
shede
shede
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gude
- ca cheke sin. compl.
- ca goude sin. compl.
- ca mapodi sin. compl.
- ca mapuda sin. compl.
- ca mocigin sin. compl.
- ca motchekin sin. compl.
- ca mudaye sin. compl.
- ca shede sin. compl.
- ca tchade sin. compl.
- de Gude
- de Cheke sin. compl.
- de Mapodi sin. compl.
- de Tchade sin. compl.
- en Gude
- en Cheke sin. compl.
- en Goude sin. compl.
- en Mapodi sin. compl.
- en Mocigin/Mochekin sin. compl.
- en Mudaye sin. compl.
- en Shede/Chade sin. compl.
- es gude
- es cheke sin. compl.
- es goude sin. compl.
- es mapodi sin. compl.
- es mocigin/Mochekin sin. compl.
- es mudaye sin. compl.
- es shede/Chade sin. compl.
- eu gude
- eu cheke sin. compl.
- eu goude sin. compl.
- eu mapodi sin. compl.
- eu mocigin/Mochekin sin. compl.
- eu mudaye sin. compl.
- eu shede/Chade sin. compl.
- fr goudé
- fr cheke sin. compl.
- fr gude sin. compl.
- fr mapodi sin. compl.
- fr tchade sin. compl.
- gl gude
- gl cheke sin. compl.
- gl goude sin. compl.
- gl mapodi sin. compl.
- gl mocigin/Mochekin sin. compl.
- gl mudaye sin. compl.
- gl shede/Chade sin. compl.
- it gude
- it cheke sin. compl.
- it goude sin. compl.
- it mapodi sin. compl.
- it mocigin/Mochekin sin. compl.
- it mudaye sin. compl.
- it shede/Chade sin. compl.
- nl Gude
- nl Cheke sin. compl.
- nl Mapodi sin. compl.
- nl Tchade sin. compl.
- pt gude
- pt cheke sin. compl.
- pt goude sin. compl.
- pt mapodi sin. compl.
- pt mocigin/Mochekin sin. compl.
- pt mudaye sin. compl.
- pt shede/Chade sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
sheke
sheke
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca seki
- ca beseki sin. compl.
- ca bulu sin. compl.
- ca seke sin. compl.
- ca sekiana sin. compl.
- ca sekiani sin. compl.
- ca sekiyani sin. compl.
- ca sheke sin. compl.
- ar سيكي
- cy Seki
- cy Beseki sin. compl.
- cy Bulu sin. compl.
- cy Seke sin. compl.
- cy Sekiana sin. compl.
- cy Sekiani sin. compl.
- cy Sekiyani sin. compl.
- cy Sheke sin. compl.
- de Seki
- de Beseki sin. compl.
- de Bulu sin. compl.
- de Seke sin. compl.
- de Sekiana sin. compl.
- de Sekiani sin. compl.
- de Sekiyani sin. compl.
- de Sheke sin. compl.
- en Seki
- en Basek sin. compl.
- en Beseki sin. compl.
- en Bulu sin. compl.
- en Seke sin. compl.
- en Sekiana sin. compl.
- en Sekiani sin. compl.
- en Sekiyani sin. compl.
- en Sekyani sin. compl.
- en Sheke sin. compl.
- en Shekiyana sin. compl.
- es seki
- es beseki sin. compl.
- es bulu sin. compl.
- es seke sin. compl.
- es sekiana sin. compl.
- es sekiani sin. compl.
- es sekiyani sin. compl.
- es sheke sin. compl.
- eu besekiera
- eu beseki sin. compl.
- eu besekiera sin. compl.
- eu bulu sin. compl.
- eu seke sin. compl.
- eu seki sin. compl.
- eu sekiana sin. compl.
- eu sekiani sin. compl.
- eu sekiyani sin. compl.
- eu sheke sin. compl.
- fr seki
- fr beseki sin. compl.
- fr bulu sin. compl.
- fr seke sin. compl.
- fr sekiana sin. compl.
- fr sekiani sin. compl.
- fr sekiyani sin. compl.
- fr sheke sin. compl.
- gl seki
- gl beseki sin. compl.
- gl bulu sin. compl.
- gl seke sin. compl.
- gl sekiana sin. compl.
- gl sekiani sin. compl.
- gl sekiyani sin. compl.
- gl sheke sin. compl.
- gn seki
- gn seke sin. compl.
- gn sekiana sin. compl.
- gn sekiani sin. compl.
- gn sekiyani sin. compl.
- gn sheke sin. compl.
- gn veseki sin. compl.
- gn vulu sin. compl.
- it seki
- it beseki sin. compl.
- it bulu sin. compl.
- it seke sin. compl.
- it sekiana sin. compl.
- it sekiani sin. compl.
- it sekiyani sin. compl.
- it sheke sin. compl.
- pt seki
- pt beseki sin. compl.
- pt bulu sin. compl.
- pt seke sin. compl.
- pt sekiana sin. compl.
- pt sekiani sin. compl.
- pt sekiyani sin. compl.
- pt sheke sin. compl.
- tmh Tasekit
- tmh beseki sin. compl.
- tmh bulu sin. compl.
- tmh Seke sin. compl.
- tmh sekiana sin. compl.
- tmh sekiani sin. compl.
- tmh sekiyani sin. compl.
- tmh sheke sin. compl.
- zh 塞奇语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El grup etnolingüístic beseki s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a semiplayeros, juntament amb els balengues i els bissios. Alguns autors consideren, però, que aquests grups formen part dels pobles ndowes o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres), amb els quals han mantingut sempre una estreta relació.
La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sherente
sherente
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
- ca akwe-xerente
- ca a'uwen sin. compl.
- ca akwen sin. compl.
- ca awen sin. compl.
- ca sherente sin. compl.
- ca xerente sin. compl.
- ca xerenti sin. compl.
- cod akwe
- ar أكوي شيرينتي
- cy Akwe-xerente
- cy A'uwen sin. compl.
- cy Akwen sin. compl.
- cy Awen sin. compl.
- cy Sherente sin. compl.
- cy Xerente sin. compl.
- cy Xerenti sin. compl.
- de Akwe-Sherente
- de A'uwen sin. compl.
- de Akwen sin. compl.
- de Awen sin. compl.
- de Sherente sin. compl.
- de Xerente sin. compl.
- de Xerenti sin. compl.
- en Akwe-Xerénte
- en A'uwe sin. compl.
- en A'we sin. compl.
- en Akwen sin. compl.
- en Sherente sin. compl.
- en Sherenté sin. compl.
- en Xerente sin. compl.
- en Xerenti sin. compl.
- es akwe-xerente
- es a'uwen sin. compl.
- es akwen sin. compl.
- es awen sin. compl.
- es sherente sin. compl.
- es xerente sin. compl.
- es xerenti sin. compl.
- eu akwe-xerenteera
- eu a'uwen sin. compl.
- eu akwen sin. compl.
- eu awen sin. compl.
- eu sherente sin. compl.
- eu xerente sin. compl.
- eu xerenti sin. compl.
- fr akwe-Xerente
- fr a'uwen sin. compl.
- fr akwen sin. compl.
- fr awen sin. compl.
- fr sherente sin. compl.
- fr xerente sin. compl.
- fr xerenti sin. compl.
- gn akwe-xerente
- gn a'uwen sin. compl.
- gn akwen sin. compl.
- gn awen sin. compl.
- gn sherente sin. compl.
- gn xerente sin. compl.
- gn xerenti sin. compl.
- it akwe-xerente
- it a'uwen sin. compl.
- it akwen sin. compl.
- it awen sin. compl.
- it sherente sin. compl.
- it xerente sin. compl.
- it xerenti sin. compl.
- ja シェレンテ語
- ja アウェン語 sin. compl.
- ja アクウェン語 sin. compl.
- ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
- nl Akwe-Xerente
- nl A'uwen sin. compl.
- nl Akwen sin. compl.
- nl Awen sin. compl.
- nl Sherente sin. compl.
- nl Xerente sin. compl.
- nl Xerenti sin. compl.
- pt akwe-xerente
- pt a'uwen sin. compl.
- pt akwen sin. compl.
- pt awen sin. compl.
- pt sherente sin. compl.
- pt xerente sin. compl.
- pt xerenti sin. compl.
- ru Акве-шеренте
- ru Ауэ sin. compl.
- ru Акуэн sin. compl.
- ru Шеренте sin. compl.
- ru Шеренти sin. compl.
- zh 阿克维－切伦特语
- zh 亚温 sin. compl.
- zh 阿温 sin. compl.
- zh 切伦提 sin. compl.
- zh 切伦特 sin. compl.
- zh 阿克维 sin. compl.
- zh 舍伦特 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca central o akwen, Amèrica > Brasil
Definició
Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.
Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.
La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.
La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.
L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.
Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.
La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.
La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.
L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.
sherwin
sherwin
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca sharwa
- ca sarwaye sin. compl.
- ca sherwin sin. compl.
- ca tchevi sin. compl.
- cod sarwaye
- de Sharwa
- de Sharwaye sin. compl.
- de Sherwin sin. compl.
- de Tchevi sin. compl.
- en Sharwa
- en Chevi sin. compl.
- en Sarwaye sin. compl.
- en Sherwin sin. compl.
- es sharwa
- es chevi sin. compl.
- es sarwaye sin. compl.
- es sherwin sin. compl.
- eu sharwa
- eu chevi sin. compl.
- eu sarwaye sin. compl.
- eu sherwin sin. compl.
- fr sharwa
- fr sharwaye sin. compl.
- fr sherwin sin. compl.
- fr tchévi sin. compl.
- gl sharwa
- gl chevi sin. compl.
- gl sarwaye sin. compl.
- gl sherwin sin. compl.
- it sharwa
- it chevi sin. compl.
- it sarwaye sin. compl.
- it sherwin sin. compl.
- nl Sharwa
- nl Sharwaye sin. compl.
- nl Sherwin sin. compl.
- nl Tchevi sin. compl.
- pt sharwa
- pt chevi sin. compl.
- pt sarwaye sin. compl.
- pt sherwin sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El sharwa és molt proper lingüísticament al jimi, el gude i el tsuvan.
El gruix més important de parlants de sharwa es localitza a la província Extrem-nord. A la província Nord hi ha uns 600 parlants.
La llengua sharwa és força homogènia. De les diverses localitats on es parla, a les de Djeki, Duva', Movoy i Tchevi no s'observa variació. A Guijiguiji la llengua mostra influències del daba i, a Sedifi, del gude, en tots dos casos a causa del contacte.
Tots els membres de la comunitat sharwa saben el ful i l'utilitzen per a comunicar-se amb altres grups de la regió. A més, a les escoles s'ensenya francès als infants, si bé l'índex d'escolarització és globalment baix.
La llengua sharwa gaudeix de bona vitalitat. S'utilitza en tots els àmbits de la vida quotidiana de les comunitats. Només a Djeki, població amb la taxa d'alfabetització més alta, s'observa entre els joves la tendència a alternar la llengua pròpia i el francès.
No s'ha de confondre amb el sarua o sarwa, llengua del Txad.
El gruix més important de parlants de sharwa es localitza a la província Extrem-nord. A la província Nord hi ha uns 600 parlants.
La llengua sharwa és força homogènia. De les diverses localitats on es parla, a les de Djeki, Duva', Movoy i Tchevi no s'observa variació. A Guijiguiji la llengua mostra influències del daba i, a Sedifi, del gude, en tots dos casos a causa del contacte.
Tots els membres de la comunitat sharwa saben el ful i l'utilitzen per a comunicar-se amb altres grups de la regió. A més, a les escoles s'ensenya francès als infants, si bé l'índex d'escolarització és globalment baix.
La llengua sharwa gaudeix de bona vitalitat. S'utilitza en tots els àmbits de la vida quotidiana de les comunitats. Només a Djeki, població amb la taxa d'alfabetització més alta, s'observa entre els joves la tendència a alternar la llengua pròpia i el francès.
No s'ha de confondre amb el sarua o sarwa, llengua del Txad.
shikana
shikana
Aïllada, Amèrica > Veneçuela
- ca jodi
- ca chicano sin. compl.
- ca montero sin. compl.
- ca orechicano sin. compl.
- ca shikana sin. compl.
- ca waruwaru sin. compl.
- ca yuana sin. compl.
- cod ho (hu)
- cod hoti (tahutit)
- cod jo (ju)
- cod joti (tajutit)
- ar هوتية
- cy Jodi
- cy Chicano sin. compl.
- cy Montero sin. compl.
- cy Orechicano sin. compl.
- cy Shikana sin. compl.
- cy Waruwaru sin. compl.
- cy Yuana sin. compl.
- de Joti
- de Chicano sin. compl.
- de Hoti sin. compl.
- de Waruwaru sin. compl.
- de Yoana sin. compl.
- de Yuwana sin. compl.
- en Jodi
- en Chicano sin. compl.
- en Montero sin. compl.
- en Orechicano sin. compl.
- en Shikana sin. compl.
- en Waruwaru sin. compl.
- en Yuana sin. compl.
- es jodi
- es chicano sin. compl.
- es montero sin. compl.
- es orechicano sin. compl.
- es shikana sin. compl.
- es waruwaru sin. compl.
- es yuana sin. compl.
- eu hotiera
- eu chicano sin. compl.
- eu jodi sin. compl.
- eu montero sin. compl.
- eu orechicano sin. compl.
- eu shikana sin. compl.
- eu waruwaru sin. compl.
- eu yuana sin. compl.
- fr hoti
- fr chicano sin. compl.
- fr orechicano sin. compl.
- fr shikana sin. compl.
- fr waruwaru sin. compl.
- fr yuana sin. compl.
- fr yuwana sin. compl.
- gl jodi
- gl chicano sin. compl.
- gl montero sin. compl.
- gl orechicano sin. compl.
- gl shikana sin. compl.
- gl waruwaru sin. compl.
- gl yuana sin. compl.
- gn jodi
- gn chikano sin. compl.
- gn montero sin. compl.
- gn orechikano sin. compl.
- gn shikana sin. compl.
- gn waruwaru sin. compl.
- gn yuana sin. compl.
- it jodi
- it chicano sin. compl.
- it montero sin. compl.
- it orechicano sin. compl.
- it shikana sin. compl.
- it waruwaru sin. compl.
- it yuana sin. compl.
- ja ホティ語
- ja オレチカノ語、チカノ語、シカナ語、モンテロ語、ワルワル語、ユアナ語 sin. compl.
- nl Jodi
- nl Chicano sin. compl.
- nl Montero sin. compl.
- nl Orechicano sin. compl.
- nl Shikana sin. compl.
- nl Waruwaru sin. compl.
- nl Yuana sin. compl.
- pt jodi
- pt chicano sin. compl.
- pt montero sin. compl.
- pt orechicano sin. compl.
- pt shikana sin. compl.
- pt waruwaru sin. compl.
- pt yuana sin. compl.
- ru Ходи
- ru Оти sin. compl.
- ru Хоты sin. compl.
- ru Хоти sin. compl.
- ru Юана sin. compl.
- ru Чикано sin. compl.
- ru Шикана sin. compl.
- ru Монтеро sin. compl.
- ru Варувару sin. compl.
- ru Оречикано sin. compl.
- sw Jodi
- sw Chicano sin. compl.
- sw Montero sin. compl.
- sw Orechicano sin. compl.
- sw Shikana sin. compl.
- sw Waruwaru sin. compl.
- sw Yuana sin. compl.
- tmh Tajudit
- zh 卓迪
- zh 什卡纳 sin. compl.
- zh 其卡诺 sin. compl.
- zh 尤阿纳 sin. compl.
- zh 蒙特罗 sin. compl.
- zh 瓦鲁瓦鲁 sin. compl.
- zh 欧来其卡诺 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Veneçuela
Definició
Tot i que s'hi havia fet alguna referència anteriorment, els jodi van ser contactats el 1961. Actualment continuen força aïllats del món occidental. Els jodi del nord mantenen relacions amb els panare del riu Kaima; els del sud viuen a la zona del riu Iguana.
S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
shimacu
shimacu
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca urarina
- ca cimarrón sin. compl.
- ca itucali sin. compl.
- ca shimacu sin. compl.
- ca simacu sin. compl.
- cod cachá
- ar أورارينية
- cy Urarina
- de Urarina
- de Cimarrón sin. compl.
- de Itucali sin. compl.
- de Shimacu sin. compl.
- de Simacu sin. compl.
- en Urarina
- en Cimarrón sin. compl.
- en Itucali sin. compl.
- en Kacha sin. compl.
- en Shimacu sin. compl.
- en Simacu sin. compl.
- es urarina
- es cimarrón sin. compl.
- es itucali sin. compl.
- es shimacu sin. compl.
- es simacu sin. compl.
- eu urarinera
- eu cimarrón sin. compl.
- eu itucali sin. compl.
- eu shimacu sin. compl.
- eu simacu sin. compl.
- fr urarina
- fr cimarrón sin. compl.
- fr itucali sin. compl.
- fr shimacu sin. compl.
- fr simacu sin. compl.
- gn urarina
- gn cimarrón sin. compl.
- gn itucali sin. compl.
- gn shimacu sin. compl.
- gn simacu sin. compl.
- it urarina
- it cimarrón sin. compl.
- it itucali sin. compl.
- it shimacu sin. compl.
- it simacu sin. compl.
- ja ウラリナ語
- ja シマク語 sin. compl.
- ja シマロン語 sin. compl.
- ja イトゥカリ語 sin. compl.
- nl Urarina
- nl Cimarrón sin. compl.
- nl Itucali sin. compl.
- nl Shimacu sin. compl.
- nl Simacu sin. compl.
- pt urarina
- pt cimarrón sin. compl.
- pt itucali sin. compl.
- pt shimacu sin. compl.
- pt simacu sin. compl.
- ru Урарина
- ru Кача sin. compl.
- ru Симаку sin. compl.
- ru Шимаку sin. compl.
- ru Итукале sin. compl.
- ru Симаррон sin. compl.
- zh 乌拉利纳语
- zh 希马古、斯马库、伊图卡里、希马隆 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
La llengua urarina és veïna geogràfica del cocama-cocamilla (al sud-est), l'achuar (al nord) i el candoshi (a l'oest). No s'ha trobat cap parentiu lingüístic de l'urarina amb cap altra llengua.
Tot i que el sistema educatiu hauria de ser bilingüe, a la pràctica els mestres no són indígenes i imparteixen les classes exclusivament en castellà. Els infants adquireixen l'urarina com a llengua materna.
A l'acabament del segle XX restava monolingüe una part de la població, especialment dones i homes d'edat avançada.
La llengua s'empra en les comunicacions dins de la comunitat. El castellà es fa servir en relacions comercials fora de la comunitat.
Tot i que el sistema educatiu hauria de ser bilingüe, a la pràctica els mestres no són indígenes i imparteixen les classes exclusivament en castellà. Els infants adquireixen l'urarina com a llengua materna.
A l'acabament del segle XX restava monolingüe una part de la població, especialment dones i homes d'edat avançada.
La llengua s'empra en les comunicacions dins de la comunitat. El castellà es fa servir en relacions comercials fora de la comunitat.
shimalilia
shimalilia
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca malila
- ca ishimalilia sin. compl.
- ca kimalila sin. compl.
- ca malilia sin. compl.
- ca shimalilia sin. compl.
- ar ماليلا
- cy Malila
- cy Ishimalilia sin. compl.
- cy Kimalila sin. compl.
- cy Malilia sin. compl.
- cy Shimalilia sin. compl.
- de Malila
- de Ishimalilia sin. compl.
- de Kimalila sin. compl.
- de Malilia sin. compl.
- de Shimalilia sin. compl.
- en Malila
- en Ishimalilia sin. compl.
- en Kimalila sin. compl.
- en Malilia sin. compl.
- en Shimalilia sin. compl.
- es malila
- es ishimalilia sin. compl.
- es kimalila sin. compl.
- es malilia sin. compl.
- es shimalilia sin. compl.
- eu malila
- eu ishimalilia sin. compl.
- eu kimalila sin. compl.
- eu malilia sin. compl.
- eu shimalilia sin. compl.
- fr malila
- fr ishimalilia sin. compl.
- fr kimalila sin. compl.
- fr malilia sin. compl.
- fr shimalilia sin. compl.
- gl malila
- gl ishimalilia sin. compl.
- gl kimalila sin. compl.
- gl malilia sin. compl.
- gl shimalilia sin. compl.
- gn malila
- gn ishimalilia sin. compl.
- gn kimalila sin. compl.
- gn malilia sin. compl.
- gn shimalilia sin. compl.
- it malila
- it ishimalilia sin. compl.
- it kimalila sin. compl.
- it malilia sin. compl.
- it shimalilia sin. compl.
- pt malila
- pt ishimalilia sin. compl.
- pt kimalila sin. compl.
- pt malilia sin. compl.
- pt shimalilia sin. compl.
- tmh Tamalilat
- tmh Ishimalilia sin. compl.
- tmh kimalila sin. compl.
- tmh malilia sin. compl.
- tmh shimalilia sin. compl.
- zh 马里拉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic malila se situa al sud-oest de Tanzània. El seu territori tradicional es troba a la regió muntanyosa amb el mateix nom (Malila o Umalila), situada al sud-oest de la ciutat de Mbeya. Entre els grups veïns dels maliles trobem els safwes (songwes i porotos) al nord i al nord-est; els nyihes a l'oest; els lambyes i els ndalis, al sud i al sud-est, i els nyakyuses a l'est.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
shimigae
shimigae
Zaparoana, Amèrica > Perú
- ca andoa
- ca gae sin. compl.
- ca gaye sin. compl.
- ca semigae sin. compl.
- ca shimigae sin. compl.
- ca siaviri sin. compl.
- ar أندوية
- cy Andoa
- cy Gae sin. compl.
- cy Gaye sin. compl.
- cy Semigae sin. compl.
- cy Shimigae sin. compl.
- cy Siaviri sin. compl.
- de Andoa
- de Gae sin. compl.
- de Gaye sin. compl.
- de Shimigae sin. compl.
- en Andoa
- en Gae sin. compl.
- en Gaye sin. compl.
- en Semigae sin. compl.
- en Shimigae sin. compl.
- en Siaviri sin. compl.
- es andoa
- es gae sin. compl.
- es gaye sin. compl.
- es semigae sin. compl.
- es shimigae sin. compl.
- es siaviri sin. compl.
- eu andoa
- eu gae sin. compl.
- eu gaye sin. compl.
- eu semigae sin. compl.
- eu shimigae sin. compl.
- eu siaviri sin. compl.
- fr andoa
- fr gae sin. compl.
- fr gaye sin. compl.
- fr semigae sin. compl.
- fr shimigae sin. compl.
- fr siaviri sin. compl.
- gl andoa
- gn andoa
- gn gae sin. compl.
- gn gaye sin. compl.
- gn semigae sin. compl.
- gn shimigae sin. compl.
- gn siaviri sin. compl.
- it andoa
- it gae sin. compl.
- it gaye sin. compl.
- it semigae sin. compl.
- it shimigae sin. compl.
- it siaviri sin. compl.
- ja アンドア語
- ja シミガエ語、セミガエ語、ガエ語、ガイェ語、シアビリ語 sin. compl.
- nl Andoa
- nl Gae sin. compl.
- nl Gaye sin. compl.
- nl Semigae sin. compl.
- nl Shimigae sin. compl.
- nl Siaviri sin. compl.
- pt andoa
- pt gae sin. compl.
- pt gaye sin. compl.
- pt semigae sin. compl.
- pt shimigae sin. compl.
- pt siaviri sin. compl.
- ru Андоа
- ru Гаэ sin. compl.
- ru Гайе sin. compl.
- ru Шимигаэ sin. compl.
- ru Сиавири sin. compl.
- ru Симигаэ sin. compl.
- sw Andoa
- sw Gae sin. compl.
- sw Gaye sin. compl.
- sw Semigae sin. compl.
- sw Shimigae sin. compl.
- sw Siaviri sin. compl.
- tmh Tandiwat
- zh 安多阿
- zh 加恩 sin. compl.
- zh 加耶 sin. compl.
- zh 赛米嘎恩 sin. compl.
- zh 西哈维利 sin. compl.
- zh 舍米嘎恩 sin. compl.
Zaparoana, Amèrica > Perú
Definició
L'andoa, el shimigae i el gae eren tres grups amb poques diferències culturals i lingüístiques.
Actualment el grup ètnic està format per 150-200 persones, que parlen una varietat de quítxua o bé espanyol.
La llengua andoa es considera extingida des de 1993.
Actualment el grup ètnic està format per 150-200 persones, que parlen una varietat de quítxua o bé espanyol.
La llengua andoa es considera extingida des de 1993.
shimizya
shimizya
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
- ca chimila
- ca cacahueros sin. compl.
- ca chamila sin. compl.
- ca chimíle sin. compl.
- ca san jorge sin. compl.
- ca shimizya sin. compl.
- ca simiza sin. compl.
- ca simza sin. compl.
- cod ette taara
- ar الشيميلية
- cy Chimila
- cy Cacahueros sin. compl.
- cy Chamila sin. compl.
- cy Chimíle sin. compl.
- cy San jorge sin. compl.
- cy Shimizya sin. compl.
- cy Simiza sin. compl.
- cy Simza sin. compl.
- de Chimila
- de Cacahueros sin. compl.
- de Chamila sin. compl.
- de Chimíle sin. compl.
- de San Jorge sin. compl.
- de Shimizya sin. compl.
- de Simiza sin. compl.
- de Simza sin. compl.
- en Chimila
- en Caca Weranos sin. compl.
- en Cacahueros sin. compl.
- en Chimíle sin. compl.
- en San Jorge sin. compl.
- en Shimizya sin. compl.
- en Simiza sin. compl.
- es chimila
- es cacahueros sin. compl.
- es chamila sin. compl.
- es chimíle sin. compl.
- es san jorge sin. compl.
- es shimizya sin. compl.
- es simiza sin. compl.
- es simza sin. compl.
- eu chimilera
- eu cacahueros sin. compl.
- eu chamila sin. compl.
- eu chimile sin. compl.
- eu san jorge sin. compl.
- eu shimizya sin. compl.
- eu simiza sin. compl.
- eu simza sin. compl.
- fr chimila
- fr cacahueros sin. compl.
- fr chamila sin. compl.
- fr chimíle sin. compl.
- fr san jorge sin. compl.
- fr shimizya sin. compl.
- fr simiza sin. compl.
- fr simza sin. compl.
- gn chimila
- gn cacahueros sin. compl.
- gn chamila sin. compl.
- gn chimíle sin. compl.
- gn san jorge sin. compl.
- gn shimizya sin. compl.
- gn simiza sin. compl.
- gn simza sin. compl.
- it chimila
- it cacahueros sin. compl.
- it chamila sin. compl.
- it chimíle sin. compl.
- it san jorge sin. compl.
- it shimizya sin. compl.
- it simiza sin. compl.
- it simza sin. compl.
- ja チミラ語
- ja シミサ語 sin. compl.
- ja シムサ語 sin. compl.
- ja チミレ語 sin. compl.
- ja チャミラ語 sin. compl.
- ja カカウエロス語 sin. compl.
- ja サン・ホルへ語 sin. compl.
- nl Chimila
- nl Cacahueros sin. compl.
- nl Chamila sin. compl.
- nl Chimíle sin. compl.
- nl San Jorge sin. compl.
- nl Shimizya sin. compl.
- nl Simiza sin. compl.
- nl Simza sin. compl.
- pt chimila
- pt cacahueros sin. compl.
- pt chamila sin. compl.
- pt chimíle sin. compl.
- pt san jorge sin. compl.
- pt shimizya sin. compl.
- pt simiza sin. compl.
- pt simza sin. compl.
- ru Чимила
- ru Симза sin. compl.
- ru Чамила sin. compl.
- ru Симиза sin. compl.
- ru Чимиле sin. compl.
- ru Шимизья sin. compl.
- ru Какауэрос sin. compl.
- ru Сан-хорхе sin. compl.
- zh 奇米拉语
- zh 查米拉、斯米萨、斯穆萨、奇米勒、什米兹亚、卡卡乌埃罗、圣豪尔赫语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
Definició
A l'època de la conquesta els chimila eren un grup nombrós i temut, que no només es defensava dels espanyols, sinó que també els atacava. Atès que vivien a la riba del riu Magdalena, en l'única ruta cap a l'indret on es creia que hi havia el llegendari El Dorado, els chimila representaven una gran molèstia per als espanyols. Al començament del segle XX aquesta ètnia ja només tenia uns pocs centenars d'individus que havien de treballar a les finques dels colons instal·lades en el que havia estat el seu territori. Van amagar la seva llengua i la seva cultura, fins al punt que el 1920 ja es parlava dels darrers chimila.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
