simiza
simiza
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
- ca chimila
- ca cacahueros sin. compl.
- ca chamila sin. compl.
- ca chimíle sin. compl.
- ca san jorge sin. compl.
- ca shimizya sin. compl.
- ca simiza sin. compl.
- ca simza sin. compl.
- cod ette taara
- ar الشيميلية
- cy Chimila
- cy Cacahueros sin. compl.
- cy Chamila sin. compl.
- cy Chimíle sin. compl.
- cy San jorge sin. compl.
- cy Shimizya sin. compl.
- cy Simiza sin. compl.
- cy Simza sin. compl.
- de Chimila
- de Cacahueros sin. compl.
- de Chamila sin. compl.
- de Chimíle sin. compl.
- de San Jorge sin. compl.
- de Shimizya sin. compl.
- de Simiza sin. compl.
- de Simza sin. compl.
- en Chimila
- en Caca Weranos sin. compl.
- en Cacahueros sin. compl.
- en Chimíle sin. compl.
- en San Jorge sin. compl.
- en Shimizya sin. compl.
- en Simiza sin. compl.
- es chimila
- es cacahueros sin. compl.
- es chamila sin. compl.
- es chimíle sin. compl.
- es san jorge sin. compl.
- es shimizya sin. compl.
- es simiza sin. compl.
- es simza sin. compl.
- eu chimilera
- eu cacahueros sin. compl.
- eu chamila sin. compl.
- eu chimile sin. compl.
- eu san jorge sin. compl.
- eu shimizya sin. compl.
- eu simiza sin. compl.
- eu simza sin. compl.
- fr chimila
- fr cacahueros sin. compl.
- fr chamila sin. compl.
- fr chimíle sin. compl.
- fr san jorge sin. compl.
- fr shimizya sin. compl.
- fr simiza sin. compl.
- fr simza sin. compl.
- gn chimila
- gn cacahueros sin. compl.
- gn chamila sin. compl.
- gn chimíle sin. compl.
- gn san jorge sin. compl.
- gn shimizya sin. compl.
- gn simiza sin. compl.
- gn simza sin. compl.
- it chimila
- it cacahueros sin. compl.
- it chamila sin. compl.
- it chimíle sin. compl.
- it san jorge sin. compl.
- it shimizya sin. compl.
- it simiza sin. compl.
- it simza sin. compl.
- ja チミラ語
- ja シミサ語 sin. compl.
- ja シムサ語 sin. compl.
- ja チミレ語 sin. compl.
- ja チャミラ語 sin. compl.
- ja カカウエロス語 sin. compl.
- ja サン・ホルへ語 sin. compl.
- nl Chimila
- nl Cacahueros sin. compl.
- nl Chamila sin. compl.
- nl Chimíle sin. compl.
- nl San Jorge sin. compl.
- nl Shimizya sin. compl.
- nl Simiza sin. compl.
- nl Simza sin. compl.
- pt chimila
- pt cacahueros sin. compl.
- pt chamila sin. compl.
- pt chimíle sin. compl.
- pt san jorge sin. compl.
- pt shimizya sin. compl.
- pt simiza sin. compl.
- pt simza sin. compl.
- ru Чимила
- ru Симза sin. compl.
- ru Чамила sin. compl.
- ru Симиза sin. compl.
- ru Чимиле sin. compl.
- ru Шимизья sin. compl.
- ru Какауэрос sin. compl.
- ru Сан-хорхе sin. compl.
- zh 奇米拉语
- zh 查米拉、斯米萨、斯穆萨、奇米勒、什米兹亚、卡卡乌埃罗、圣豪尔赫语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
Definició
A l'època de la conquesta els chimila eren un grup nombrós i temut, que no només es defensava dels espanyols, sinó que també els atacava. Atès que vivien a la riba del riu Magdalena, en l'única ruta cap a l'indret on es creia que hi havia el llegendari El Dorado, els chimila representaven una gran molèstia per als espanyols. Al començament del segle XX aquesta ètnia ja només tenia uns pocs centenars d'individus que havien de treballar a les finques dels colons instal·lades en el que havia estat el seu territori. Van amagar la seva llengua i la seva cultura, fins al punt que el 1920 ja es parlava dels darrers chimila.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
simza
simza
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
- ca chimila
- ca cacahueros sin. compl.
- ca chamila sin. compl.
- ca chimíle sin. compl.
- ca san jorge sin. compl.
- ca shimizya sin. compl.
- ca simiza sin. compl.
- ca simza sin. compl.
- cod ette taara
- ar الشيميلية
- cy Chimila
- cy Cacahueros sin. compl.
- cy Chamila sin. compl.
- cy Chimíle sin. compl.
- cy San jorge sin. compl.
- cy Shimizya sin. compl.
- cy Simiza sin. compl.
- cy Simza sin. compl.
- de Chimila
- de Cacahueros sin. compl.
- de Chamila sin. compl.
- de Chimíle sin. compl.
- de San Jorge sin. compl.
- de Shimizya sin. compl.
- de Simiza sin. compl.
- de Simza sin. compl.
- en Chimila
- en Caca Weranos sin. compl.
- en Cacahueros sin. compl.
- en Chimíle sin. compl.
- en San Jorge sin. compl.
- en Shimizya sin. compl.
- en Simiza sin. compl.
- es chimila
- es cacahueros sin. compl.
- es chamila sin. compl.
- es chimíle sin. compl.
- es san jorge sin. compl.
- es shimizya sin. compl.
- es simiza sin. compl.
- es simza sin. compl.
- eu chimilera
- eu cacahueros sin. compl.
- eu chamila sin. compl.
- eu chimile sin. compl.
- eu san jorge sin. compl.
- eu shimizya sin. compl.
- eu simiza sin. compl.
- eu simza sin. compl.
- fr chimila
- fr cacahueros sin. compl.
- fr chamila sin. compl.
- fr chimíle sin. compl.
- fr san jorge sin. compl.
- fr shimizya sin. compl.
- fr simiza sin. compl.
- fr simza sin. compl.
- gn chimila
- gn cacahueros sin. compl.
- gn chamila sin. compl.
- gn chimíle sin. compl.
- gn san jorge sin. compl.
- gn shimizya sin. compl.
- gn simiza sin. compl.
- gn simza sin. compl.
- it chimila
- it cacahueros sin. compl.
- it chamila sin. compl.
- it chimíle sin. compl.
- it san jorge sin. compl.
- it shimizya sin. compl.
- it simiza sin. compl.
- it simza sin. compl.
- ja チミラ語
- ja シミサ語 sin. compl.
- ja シムサ語 sin. compl.
- ja チミレ語 sin. compl.
- ja チャミラ語 sin. compl.
- ja カカウエロス語 sin. compl.
- ja サン・ホルへ語 sin. compl.
- nl Chimila
- nl Cacahueros sin. compl.
- nl Chamila sin. compl.
- nl Chimíle sin. compl.
- nl San Jorge sin. compl.
- nl Shimizya sin. compl.
- nl Simiza sin. compl.
- nl Simza sin. compl.
- pt chimila
- pt cacahueros sin. compl.
- pt chamila sin. compl.
- pt chimíle sin. compl.
- pt san jorge sin. compl.
- pt shimizya sin. compl.
- pt simiza sin. compl.
- pt simza sin. compl.
- ru Чимила
- ru Симза sin. compl.
- ru Чамила sin. compl.
- ru Симиза sin. compl.
- ru Чимиле sin. compl.
- ru Шимизья sin. compl.
- ru Какауэрос sin. compl.
- ru Сан-хорхе sin. compl.
- zh 奇米拉语
- zh 查米拉、斯米萨、斯穆萨、奇米勒、什米兹亚、卡卡乌埃罗、圣豪尔赫语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord, Amèrica > Colòmbia
Definició
A l'època de la conquesta els chimila eren un grup nombrós i temut, que no només es defensava dels espanyols, sinó que també els atacava. Atès que vivien a la riba del riu Magdalena, en l'única ruta cap a l'indret on es creia que hi havia el llegendari El Dorado, els chimila representaven una gran molèstia per als espanyols. Al començament del segle XX aquesta ètnia ja només tenia uns pocs centenars d'individus que havien de treballar a les finques dels colons instal·lades en el que havia estat el seu territori. Van amagar la seva llengua i la seva cultura, fins al punt que el 1920 ja es parlava dels darrers chimila.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
El 1991 es va concedir als chimila una reserva, on el Govern colombià i la UNESCO duen a terme un programa de reforestació. A l'interior d'aquesta reserva es troben més o menys a recer dels atacs dels paramilitars. Tot i que els caldria una ampliació del territori, actualment aquesta ètnia pot viure la seva cultura i parlar la seva llengua públicament, després de molts anys d'ocultació. De fet, s'ha descobert que la llengua i la cultura chimila s'ha anat transmetent a través dels segles en major mesura que no es pensava. L'orde de monges Lauritas duu una escola dins la reserva on s'ha iniciat un programa d'educació bilingüe.
Els anys noranta s'han dut a terme alguns estudis lingüístics sobre el chimila, la major part dels quals són encara inèdits. Aquesta llengua havia estat inclosa erròniament dins la família arawak.
sinama
sinama
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines, Àsia > Malàisia
- ca sama (meridional)
- ca sama sibutu' sin. compl.
- ca sama tawi-tawi sin. compl.
- ca sinama sin. compl.
- ca tawi-tawi sin. compl.
- ar ساما (الجنوبية)
- cy Sama (Deheuol)
- cy Sama sibutu' sin. compl.
- cy Sama tawi-tawi sin. compl.
- cy Sinama sin. compl.
- cy Tawi-tawi sin. compl.
- de Süd-Sama
- de Sama Sibutu' sin. compl.
- de Sama Tawi-Tawi sin. compl.
- de Sinama sin. compl.
- de Tawi-Tawi sin. compl.
- en Southern Sama
- en Sama Sibutu sin. compl.
- en Sama Sibutu' sin. compl.
- en Sama Tawi-Tawi sin. compl.
- en Southern Sinama sin. compl.
- es sama (meridional)
- es sama sibutu sin. compl.
- es sama tawi-tawi sin. compl.
- es sinama sin. compl.
- es tawi-tawi sin. compl.
- eu hegoaldeko samera
- eu sama sin. compl.
- eu sama sibutu' sin. compl.
- eu sama tawi-tawi sin. compl.
- eu sinama sin. compl.
- eu tawi-tawi sin. compl.
- fr sama (méridional)
- fr sama sibutu' sin. compl.
- fr sama tawi-tawi sin. compl.
- fr sinama sin. compl.
- fr tawi-tawi sin. compl.
- gl sama (meridional)
- gl sama sibutu' sin. compl.
- gl sama tawi-tawi sin. compl.
- gl sinama sin. compl.
- gl tawi-tawi sin. compl.
- gn sama (meridional)
- gn sama sibutu' sin. compl.
- gn sama tawi-tawi sin. compl.
- gn sinama sin. compl.
- gn tawi-tawi sin. compl.
- it sama (meridionale)
- it ama sibutu' sin. compl.
- it sama tawi-tawi sin. compl.
- it sinama sin. compl.
- it tawi-tawi sin. compl.
- pt sama (meridional)
- pt sama sibutu' sin. compl.
- pt sama tawi-tawi sin. compl.
- pt sinama sin. compl.
- pt tawi-tawi sin. compl.
- zh 萨马语（南部）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines, Àsia > Malàisia
Definició
El sama (meridional) s'inclou dins les llengües anomenades sama. El terme sama (o samal) fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
El sama té una gran variació dialectal. De fet, bona part de les illes i pobles tenen la seva varietat. Moltes d'aquestes varietats tenen un elevat grau d'intercomprensió i poden formar un contínuum dialectal. Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els sama s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
El sama té una gran variació dialectal. De fet, bona part de les illes i pobles tenen la seva varietat. Moltes d'aquestes varietats tenen un elevat grau d'intercomprensió i poden formar un contínuum dialectal. Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els sama s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
sinama
sinama
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca sama (central)
- ca sama siasi sin. compl.
- ca samal sin. compl.
- ca sinama sin. compl.
- ca sinama central sin. compl.
- ar ساما (الوسطى)
- cy Sama (Canolog)
- cy Sama siasi sin. compl.
- cy Samal sin. compl.
- cy Sinama sin. compl.
- cy Sinama canolog sin. compl.
- de Zentral-Sama
- de Samal sin. compl.
- de Siasi Sama sin. compl.
- de Sinama sin. compl.
- de Zentral-Sinama sin. compl.
- en Central Sama
- en Central Sinama sin. compl.
- en Samal sin. compl.
- en Siasi Sama sin. compl.
- en Sinama sin. compl.
- es sama (central)
- es sama siasi sin. compl.
- es samal sin. compl.
- es sinama sin. compl.
- es sinama central sin. compl.
- eu erdialdeko samera
- eu erdialdeko sinama sin. compl.
- eu sama sama siasi sin. compl.
- eu samal sin. compl.
- eu sinama sin. compl.
- fr sama (central)
- fr sama siasi sin. compl.
- fr samal sin. compl.
- fr sinama sin. compl.
- fr sinama central sin. compl.
- gl sama (central)
- gl sama siasi sin. compl.
- gl samal sin. compl.
- gl sinama sin. compl.
- gl sinama central sin. compl.
- gn sama (central)
- gn sama siasi sin. compl.
- gn samal sin. compl.
- gn sinama sin. compl.
- gn sinama central sin. compl.
- it sama (centrale)
- it sama siasi sin. compl.
- it samal sin. compl.
- it sinama sin. compl.
- it sinama centrale sin. compl.
- pt sama (central)
- pt sama siasi sin. compl.
- pt samal sin. compl.
- pt sinama sin. compl.
- pt sinama central sin. compl.
- zh 萨马语（中部）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definició
El sama (central) s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
El sama té una gran variació dialectal. De fet, bona part de les illes i pobles tenen la seva varietat. Moltes d'aquestes varietats tenen un elevat grau d'intercomprensió i poden formar un contínuum dialectal. Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
El sama (dilaut) o badjao és un dialecte del sama (central).
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els sama s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
El sama té una gran variació dialectal. De fet, bona part de les illes i pobles tenen la seva varietat. Moltes d'aquestes varietats tenen un elevat grau d'intercomprensió i poden formar un contínuum dialectal. Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
El sama (dilaut) o badjao és un dialecte del sama (central).
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els sama s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
sinama central
sinama central
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca sama (central)
- ca sama siasi sin. compl.
- ca samal sin. compl.
- ca sinama sin. compl.
- ca sinama central sin. compl.
- ar ساما (الوسطى)
- cy Sama (Canolog)
- cy Sama siasi sin. compl.
- cy Samal sin. compl.
- cy Sinama sin. compl.
- cy Sinama canolog sin. compl.
- de Zentral-Sama
- de Samal sin. compl.
- de Siasi Sama sin. compl.
- de Sinama sin. compl.
- de Zentral-Sinama sin. compl.
- en Central Sama
- en Central Sinama sin. compl.
- en Samal sin. compl.
- en Siasi Sama sin. compl.
- en Sinama sin. compl.
- es sama (central)
- es sama siasi sin. compl.
- es samal sin. compl.
- es sinama sin. compl.
- es sinama central sin. compl.
- eu erdialdeko samera
- eu erdialdeko sinama sin. compl.
- eu sama sama siasi sin. compl.
- eu samal sin. compl.
- eu sinama sin. compl.
- fr sama (central)
- fr sama siasi sin. compl.
- fr samal sin. compl.
- fr sinama sin. compl.
- fr sinama central sin. compl.
- gl sama (central)
- gl sama siasi sin. compl.
- gl samal sin. compl.
- gl sinama sin. compl.
- gl sinama central sin. compl.
- gn sama (central)
- gn sama siasi sin. compl.
- gn samal sin. compl.
- gn sinama sin. compl.
- gn sinama central sin. compl.
- it sama (centrale)
- it sama siasi sin. compl.
- it samal sin. compl.
- it sinama sin. compl.
- it sinama centrale sin. compl.
- pt sama (central)
- pt sama siasi sin. compl.
- pt samal sin. compl.
- pt sinama sin. compl.
- pt sinama central sin. compl.
- zh 萨马语（中部）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definició
El sama (central) s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
El sama té una gran variació dialectal. De fet, bona part de les illes i pobles tenen la seva varietat. Moltes d'aquestes varietats tenen un elevat grau d'intercomprensió i poden formar un contínuum dialectal. Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
El sama (dilaut) o badjao és un dialecte del sama (central).
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els sama s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
El sama té una gran variació dialectal. De fet, bona part de les illes i pobles tenen la seva varietat. Moltes d'aquestes varietats tenen un elevat grau d'intercomprensió i poden formar un contínuum dialectal. Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
El sama (dilaut) o badjao és un dialecte del sama (central).
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els sama s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
sinauna
sinauna
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca sinauna
- ca agta remontado sin. compl.
- ca sinauna tagal sin. compl.
- ca sinaunang tagal sin. compl.
- cod sinauna
- ar سيناونا
- cy Sinauna
- cy Agta remontado sin. compl.
- cy Sinauna tagal sin. compl.
- cy Sinaunang tagal sin. compl.
- de Sinauna
- de Remontado Agta sin. compl.
- en Sinauna
- en Remontado Agta sin. compl.
- en Sinauna Tagalog sin. compl.
- en Sinaunang Tagalog sin. compl.
- es sinauna
- es agta remontado sin. compl.
- es sinauna tagal sin. compl.
- es sinaunang tagal sin. compl.
- eu sinaunera
- eu agta remontado sin. compl.
- eu sinauna sin. compl.
- eu sinauna tagal sin. compl.
- eu sinaunang tagal sin. compl.
- fr sinauna
- fr agta remontado sin. compl.
- fr hatang kayey sin. compl.
- fr sinauna tagal sin. compl.
- fr sinaunang tagal sin. compl.
- gl sinauna
- gl agta remontado sin. compl.
- gl sinauna tagalo sin. compl.
- gl sinaunang tagalo sin. compl.
- gn sinauna
- gn agta remontado sin. compl.
- gn sinauna tágalo sin. compl.
- gn sinaunang tágalo sin. compl.
- it sinauna
- it agta remontado sin. compl.
- it sinauna tagal sin. compl.
- it sinaunang tagal sin. compl.
- pt sinauna
- pt agta remontado sin. compl.
- pt sinauna tagal sin. compl.
- pt sinaunang tagal sin. compl.
- zh 西纳乌纳语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüístic sinauna forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom (ita, aeta, ata, atta, agta, etc.), que probablement prové de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom (ita, aeta, ata, atta, agta, etc.), que probablement prové de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
sinauna tagal
sinauna tagal
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca sinauna
- ca agta remontado sin. compl.
- ca sinauna tagal sin. compl.
- ca sinaunang tagal sin. compl.
- cod sinauna
- ar سيناونا
- cy Sinauna
- cy Agta remontado sin. compl.
- cy Sinauna tagal sin. compl.
- cy Sinaunang tagal sin. compl.
- de Sinauna
- de Remontado Agta sin. compl.
- en Sinauna
- en Remontado Agta sin. compl.
- en Sinauna Tagalog sin. compl.
- en Sinaunang Tagalog sin. compl.
- es sinauna
- es agta remontado sin. compl.
- es sinauna tagal sin. compl.
- es sinaunang tagal sin. compl.
- eu sinaunera
- eu agta remontado sin. compl.
- eu sinauna sin. compl.
- eu sinauna tagal sin. compl.
- eu sinaunang tagal sin. compl.
- fr sinauna
- fr agta remontado sin. compl.
- fr hatang kayey sin. compl.
- fr sinauna tagal sin. compl.
- fr sinaunang tagal sin. compl.
- gl sinauna
- gl agta remontado sin. compl.
- gl sinauna tagalo sin. compl.
- gl sinaunang tagalo sin. compl.
- gn sinauna
- gn agta remontado sin. compl.
- gn sinauna tágalo sin. compl.
- gn sinaunang tágalo sin. compl.
- it sinauna
- it agta remontado sin. compl.
- it sinauna tagal sin. compl.
- it sinaunang tagal sin. compl.
- pt sinauna
- pt agta remontado sin. compl.
- pt sinauna tagal sin. compl.
- pt sinaunang tagal sin. compl.
- zh 西纳乌纳语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüístic sinauna forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom (ita, aeta, ata, atta, agta, etc.), que probablement prové de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom (ita, aeta, ata, atta, agta, etc.), que probablement prové de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
sinaunang tagal
sinaunang tagal
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca sinauna
- ca agta remontado sin. compl.
- ca sinauna tagal sin. compl.
- ca sinaunang tagal sin. compl.
- cod sinauna
- ar سيناونا
- cy Sinauna
- cy Agta remontado sin. compl.
- cy Sinauna tagal sin. compl.
- cy Sinaunang tagal sin. compl.
- de Sinauna
- de Remontado Agta sin. compl.
- en Sinauna
- en Remontado Agta sin. compl.
- en Sinauna Tagalog sin. compl.
- en Sinaunang Tagalog sin. compl.
- es sinauna
- es agta remontado sin. compl.
- es sinauna tagal sin. compl.
- es sinaunang tagal sin. compl.
- eu sinaunera
- eu agta remontado sin. compl.
- eu sinauna sin. compl.
- eu sinauna tagal sin. compl.
- eu sinaunang tagal sin. compl.
- fr sinauna
- fr agta remontado sin. compl.
- fr hatang kayey sin. compl.
- fr sinauna tagal sin. compl.
- fr sinaunang tagal sin. compl.
- gl sinauna
- gl agta remontado sin. compl.
- gl sinauna tagalo sin. compl.
- gl sinaunang tagalo sin. compl.
- gn sinauna
- gn agta remontado sin. compl.
- gn sinauna tágalo sin. compl.
- gn sinaunang tágalo sin. compl.
- it sinauna
- it agta remontado sin. compl.
- it sinauna tagal sin. compl.
- it sinaunang tagal sin. compl.
- pt sinauna
- pt agta remontado sin. compl.
- pt sinauna tagal sin. compl.
- pt sinaunang tagal sin. compl.
- zh 西纳乌纳语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüístic sinauna forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom (ita, aeta, ata, atta, agta, etc.), que probablement prové de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom (ita, aeta, ata, atta, agta, etc.), que probablement prové de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
sindebele
sindebele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
- ca ndebele del nord
- ca ebele sin. compl.
- ca ndebele septentrional sin. compl.
- ca sindebele sin. compl.
- ca tabele sin. compl.
- ar نديبلي الشمالية
- cy Ndebele Gogleddol
- cy Ndebele gogleddol sin. compl.
- cy Sindebele sin. compl.
- cy Tabele sin. compl.
- cy Tebele sin. compl.
- de Nord-Ndebele
- de Nördliches Ndebele sin. compl.
- de Sindebele sin. compl.
- de Tabele sin. compl.
- de Tebele sin. compl.
- en Northern Ndebele
- en Ndebele sin. compl.
- en Sindebele sin. compl.
- en Tabele sin. compl.
- en Tebele sin. compl.
- es endebele del norte
- es endebele septentrional sin. compl.
- es sindebele sin. compl.
- es tabele sin. compl.
- es tebele sin. compl.
- eu iparraldeko ndebeleera
- eu iparraldeko ndebeleera sin. compl.
- eu sindebele sin. compl.
- eu tabele sin. compl.
- eu tebele sin. compl.
- fr ndébélé du Nord
- fr ndébélé septentrional sin. compl.
- fr sindébélé sin. compl.
- fr tabele sin. compl.
- fr tebele sin. compl.
- gl ndebele do norte
- gl ndebele setentrional sin. compl.
- gl sindebele sin. compl.
- gl tabele sin. compl.
- gl tebele sin. compl.
- gn ndevele yvateogua
- gn ndevele yvateogua sin. compl.
- gn sindevele sin. compl.
- gn tavele sin. compl.
- it ndebele del nord
- it ndebele settentrionale sin. compl.
- it sindebele sin. compl.
- it tabele sin. compl.
- it tebele sin. compl.
- pt ndebele do norte
- pt ndebele setentrional sin. compl.
- pt sindebele sin. compl.
- pt tabele sin. compl.
- pt tebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n ugafa
- tmh ndebele agafan sin. compl.
- tmh Sindebele sin. compl.
- tmh tabele sin. compl.
- tmh tebele sin. compl.
- zh 北部恩德贝勒语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
Definició
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament el 12% de la població de Zimbàbue. Generalment, els parlants de ndebele tenen el shona com a segona llengua. El shona és parlat per més del 50% de la població de Zimbàbue.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sindhi
sindhi
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar, Àsia > Nepal, Àsia > Pakistan
- ca sindi
- ca sindhi sin. compl.
- cod sindhī
- ar سندية
- cy Sindi
- cy Sindhi sin. compl.
- de Sindhi
- de Sindi sin. compl.
- en Sindhi
- es sindi
- es sindhi sin. compl.
- eu sindhi
- eu sindi sin. compl.
- fr sindhi
- gl sindi
- gl sindhi sin. compl.
- gn sindi
- gn sindhi sin. compl.
- it sindhi
- it sind sin. compl.
- ja シンディー語
- nl Sindi
- nl Sindhi sin. compl.
- pt sindhi
- pt sindi sin. compl.
- ru Синдхи
- zh 信德语
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet devanagari
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar, Àsia > Nepal, Àsia > Pakistan
Definició
El sindi és la tercera llengua en nombre de parlants al Pakistan, amb un 14% de la població total, rere el panjabi (44%) i el paixtu (15%). Aquesta llengua forma un contínuum lingüístic amb altres llengües índiques nord-occidentals, com el saraiki, el panjabi i l'hindko.
La llengua sindi es va disseminar quan un milió de sindis hindús van abandonar la regió de Sindh com a conseqüència de la partició de l'Índia britànica el 1947 i es van establir en grans ciutats índies, com ara Delhi, Bombay i Poona, i també a Hong Kong, Oman, Filipines, Singapur, Emirats Àrabs Units, Regne Unit i Estats Units.
Els dialectes del sindi són el kachchi, el lari, el lasi, el thareli, el vicoli (o dialecte central) i el macharia. L'estàndard sindi està basat en el dialecte vicoli. Abans el sindi s'escrivia en escriptura devanagari; actualment, també s'usa l'alfabet àrab adaptat, especialment al Pakistan.
La llengua sindi es va disseminar quan un milió de sindis hindús van abandonar la regió de Sindh com a conseqüència de la partició de l'Índia britànica el 1947 i es van establir en grans ciutats índies, com ara Delhi, Bombay i Poona, i també a Hong Kong, Oman, Filipines, Singapur, Emirats Àrabs Units, Regne Unit i Estats Units.
Els dialectes del sindi són el kachchi, el lari, el lasi, el thareli, el vicoli (o dialecte central) i el macharia. L'estàndard sindi està basat en el dialecte vicoli. Abans el sindi s'escrivia en escriptura devanagari; actualment, també s'usa l'alfabet àrab adaptat, especialment al Pakistan.
