serer
serer
- ca serer
- ca sereer sin. compl.
- ca serer-sin sin. compl.
- ar سريرية
- cy Serer
- cy Sereer sin. compl.
- cy Serer-sin sin. compl.
- de Serer
- de Sereer sin. compl.
- de Serer-Sin sin. compl.
- de Serer-Sine sin. compl.
- en Serer
- en Sereer sin. compl.
- en Serer-Sin sin. compl.
- en Serer-Sine sin. compl.
- es serer
- es sereer sin. compl.
- es serer-sin sin. compl.
- eu sererera
- eu sereer sin. compl.
- eu serer-sin sin. compl.
- fr sérère
- fr seereer sin. compl.
- fr seex sin. compl.
- fr sereer sin. compl.
- fr serer sin. compl.
- fr serer-sin sin. compl.
- fr serer-sine sin. compl.
- fr sérère-sine sin. compl.
- fr serrer sin. compl.
- fr sine-saloum sin. compl.
- fr sine-sine sin. compl.
- gl serere
- gl sereer sin. compl.
- gl serer-sin sin. compl.
- gn serer
- gn sereer sin. compl.
- gn serer-sin sin. compl.
- it serer
- it sereer sin. compl.
- it serer-sin sin. compl.
- ja セレール語
- nl Serer
- nl Sereer sin. compl.
- nl Serer-Sin sin. compl.
- pt serer
- pt sereer sin. compl.
- pt serer-sin sin. compl.
- ru Серер
- ru Серер-син sin. compl.
- zh 塞雷尔
- zh 塞雷尔-辛、塞雷儿 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definició
El serer és la tercera llengua en nombre de parlants al Senegal (15% de la població), rere el wòlof (43%) i el ful (24%).
Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps, o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.
Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque i Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.
Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit del Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.
Igual que el wòlof i el ful, el serer pertany al grup septentrional de la branca atlàntica. A diferència dels wòlofs i dels fuls (generalment musulmans), els serers han preservat millor la seva religió tradicional basada en un déu universal anomenat Roog i en la cerca de vincles entre diverses dimensions, com la vida i la mort, l'espai i el temps, o la comunicació amb els esperits dels avantpassats. Actualment, la major part dels catòlics de Senegal són serers.
Els dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al voltant de Thies), el palor (parlat en una petita àrea entre Rufisque i Thies) i el lehar (parlat en una petita àrea al nord de Thies). El dialecte sine és el que gaudeix de major comprensió pels parlants d'altres dialectes.
Des del punt de vista social, els serers constitueixen l'elit del Senegal, tant en els càrrecs oficials (el primer president del Senegal, Léopold Sédar Senghor, era serer) com en les grans empreses. Malgrat això, només el francès és emprat en situacions formals i en tot l'itinerari curricular de l'ensenyament. Quan va començar l'ensenyament de llengües "nacionals" en els dos primers cursos de primària en quinze escoles, vers el 1980, només en una escola s'ensenyava el serer; a les altres catorze s'ensenyava el wòlof.
