Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de dret processal

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fonament de dret, n m
  • ca  fonament jurídic, n m sin. compl.
  • ca  raonament jurídic, n m sin. compl.
  • es  fundamento de derecho, n m
  • es  fundamento jurídico, n m
  • es  razonamiento jurídico, n m

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Argument jurídic, explicitat a la sentència o a la interlocutòria, que sustenta la part dispositiva.
  • ca  fonaments de dret, n m pl
  • ca  fonaments jurídics, n m pl sin. compl.
  • ca  raonaments jurídics, n m pl sin. compl.
  • es  fundamentos de derecho, n m pl
  • es  fundamentos jurídicos, n m pl
  • es  razonamientos jurídicos, n m pl

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Part de la sentència i de la interlocutòria que segueix els fets provats o, si hi manquen, la relació de fets, on es consignen les qüestions de dret adduïdes per les parts i les que el jutge o el tribunal consideren que són aplicables al cas.

Nota

  • Els decrets del lletrat de l'Administració de justícia també contenen fonaments de dret.
  • ca  ratificació, n f
  • es  ratificación, n f

Conceptes generals

Definición
Confirmació feta per una persona d'un determinat acte que ha estat conclòs en nom seu i per al qual no ha conferit cap poder de representació.
  • ca  rebel, n m, f
  • es  rebelde, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Persona que no compareix davant l'òrgan jurisdiccional que l'ha citat.
  • ca  objectar, v tr
  • ca  rebutjar, v tr
  • es  tachar, v tr

Conceptes generals

Definición
Al·legar, una de les parts litigants, algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés.
  • ca  recaure sentència, v intr
  • es  recaer sentencia, v intr

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Tenir efecte, una sentència, sobre alguna persona o algun fet.
  • ca  reciprocitat, n f
  • es  reciprocidad, n f

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Principi regulador de la convivència entre estats consistent en el reconeixement mutu de disposicions, sentències i facultats en la mesura que les reconeix també l'altre estat.
  • ca  roda de reconeixement, n f
  • ca  reconeixement en roda, n m sin. compl.
  • es  reconocimiento en rueda, n m
  • es  rueda de reconocimiento, n f

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Diligència d'instrucció en què un reu és col·locat entre diverses persones de característiques similars per veure si un testimoni l'identifica com la persona que ha comès un delicte.
  • ca  reconeixement fotogràfic, n m
  • ca  identificació fotogràfica, n f sin. compl.
  • es  identificación fotográfica, n f
  • es  reconocimiento fotográfico, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Determinació de la identitat d'una persona que ha comès un delicte realitzada per un testimoni a partir de diverses fotografies de possibles sospitosos.
  • ca  reconeixement mèdic, n m
  • ca  reconeixement medicoforense, n m sin. compl.
  • es  reconocimiento médico forense, n m

Instrucció del procés penal > Diligències de la instrucció

Definición
Examen mèdic, general o local, de l'estat de salut d'una víctima o un reu, que un metge forense duu a terme en el context d'un procediment judicial.

Nota

  • 1. Per a dur a terme un reconeixement mèdic cal el consentiment de la persona que s'hi sotmet.
  • 2. Generalment, un reconeixement mèdic es fa per a acreditar, des d'un punt de vista mèdic i legal, les conseqüències que un fet lesiu (per exemple, una agressió) ha comportat a nivell físic i mental per a la persona perjudicada, i per a determinar si li ha deixat seqüeles.