Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de dret processal

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mesura cautelar en prevenció, n f
  • es  medida cautelar en prevención, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definición
Mesura cautelar sol·licitada abans d'iniciar un procediment per raons d'urgència o necessitat a un òrgan jurisdiccional territorialment incompetent, el qual l'adopta per raons d'urgència.

Nota

  • L'òrgan jurisdiccional que adopta mesures cautelars en prevenció té jurisdicció i competència objectiva, però no té competència territorial. Un cop adoptades les mesures cautelars que són urgents, ha de remetre l'assumpte a l'òrgan jurisdiccional territorialment competent.
  • ca  mesura cautelaríssima, n f
  • ca  mesura cautelar inaudita parte, n f sin. compl.
  • es  medida cautelar inaudita parte, n f
  • es  medida cautelarísima, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definición
Mesura cautelar provisional presa per raons d'especial urgència mitjançant un procediment extraordinari i sumari sense escoltar prèviament la part contrària o un tercer que en pugui resultar afectat.

Nota

  • 1. Després d'adoptar una mesura cautelaríssima, l'òrgan jurisdiccional ha d'escoltar la part contrària o un tercer que en pot resultar afectat i decidir si manté la mesura, la modifica o la deixa sense efectes.
  • 2. Inaudita parte, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'sense haver oït la part'.
  • ca  mesura cautelar personal, n f
  • es  medida cautelar personal, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definición
Mesura cautelar pròpia del dret processal penal que té com a finalitat assegurar la presència d'un reu en el judici oral.

Nota

  • Les mesures cautelars personals principals són la detenció, la incomunicació, la llibertat provisional, l'ordre de detenció i la presó provisional.
  • ca  mesura cautelar real, n f
  • es  medida cautelar real, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definición
Mesura cautelar pròpia del dret processal penal, la qual recau sobre elements patrimonials, que té com a finalitat assegurar-los per permetre l'execució de la sentència que es dicti.

Nota

  • Les mesures cautelars reals principals són la fiança i la fiança carcerària.
  • ca  mesura cautelaríssima, n f
  • ca  mesura cautelar inaudita parte, n f sin. compl.
  • es  medida cautelar inaudita parte, n f
  • es  medida cautelarísima, n f

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definición
Mesura cautelar provisional presa per raons d'especial urgència mitjançant un procediment extraordinari i sumari sense escoltar prèviament la part contrària o un tercer que en pugui resultar afectat.

Nota

  • 1. Després d'adoptar una mesura cautelaríssima, l'òrgan jurisdiccional ha d'escoltar la part contrària o un tercer que en pot resultar afectat i decidir si manté la mesura, la modifica o la deixa sense efectes.
  • 2. Inaudita parte, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'sense haver oït la part'.
  • ca  metge forense | metge forense, metgessa forense, n m, f
  • ca  forense, n m, f sin. compl.
  • es  forense, n m, f
  • es  médico forense | médica forense, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Metge que presta assistència tècnica a un òrgan jurisdiccional en matèries que formen part de la seva disciplina professional.

Nota

  • Un metge forense s'encarrega, per exemple, de la investigació medicolegal en casos de mort violenta o sospitosa de ser resultat d'un delicte; de realitzar peritatges medicolegals en determinats casos de danys corporals; de proporcionar assistència facultativa a detinguts; de dur a terme anàlisis biològiques, clíniques i de toxicologia, quan correspongui, i també de fer la valoració de les víctimes i proporcionar-los assistència.
  • ca  ministeri fiscal, n m
  • ca  acusació pública, n f sin. compl.
  • ca  ministeri públic, n m sin. compl.
  • es  acusación pública, n f
  • es  ministerio fiscal, n m
  • es  ministerio público, n m

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Òrgan de l'Estat, derivat del poder executiu, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia funcional, que té com a missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei.

Nota

  • Els membres del ministeri fiscal són els fiscals.
  • ca  ministeri fiscal, n m
  • ca  acusació pública, n f sin. compl.
  • ca  ministeri públic, n m sin. compl.
  • es  acusación pública, n f
  • es  ministerio fiscal, n m
  • es  ministerio público, n m

Conceptes generals > Subjectes processals

Definición
Òrgan de l'Estat, derivat del poder executiu, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia funcional, que té com a missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei.

Nota

  • Els membres del ministeri fiscal són els fiscals.
  • ca  mitjà adequat de solució de controvèrsies, n m
  • ca  MASC, n m sigla
  • es  medio adecuado de solución de controversias, n m
  • es  MASC, n m sigla

Conceptes generals > Activitats preliminars i mesures cautelars

Definición
Activitat negociadora reconeguda per l'ordenament jurídic mitjançant la qual les parts busquen resoldre una controvèrsia extrajudicialment i actuant de bona fe, tant sigui per elles mateixes com amb la intervenció d'una tercera persona neutral.

Nota

  • 1. Els principis dels mitjans adequats de solució de controvèrsies són la voluntarietat, la gratuïtat i la confidencialitat.
  • 2. Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, amb caràcter general els mitjans adequats de solució de controvèrsies són un requisit de procedibilitat en determinats tipus de controvèrsies civils i mercantils establerts per la llei.
  • 3. Els mitjans adequats de solució de controvèrsies són la conciliació, la mediació, l'oferta vinculant confidencial, l'opinió neutral de persona experta independent i el procés de dret col·laboratiu.
  • ca  motivació, n f
  • es  motivación, n f

Conceptes generals > Resolucions judicials

Definición
Exposició clara i detallada de les raons o els fonaments jurídics i fàctics que han portat un òrgan jurisdiccional a adoptar una decisió determinada.

Nota

  • La motivació de les resolucions judicials és una exigència per a evitar decisions arbitràries. D'una banda, permet que les parts puguin recórrer eventualment la decisió i, de l'altra, que la ciutadania pugui analitzar-les críticament, la qual cosa és una qüestió essencial per a la legitimitat de la funció jurisdiccional.