teoria de prototips
teoria de prototips
- ca teoria de prototips, n f
- ca semàntica de prototips, n f sin. compl.
- es semántica de prototipos
- es teoría de prototipos
- fr sémantique des prototypes
- fr théorie des prototypes
- en prototype semantics
- en prototype theory
Definición
Model d'anàlisi semàntica que, a diferència del model aristotèlic clàssic (segons el qual totes les categories són discretes, tenen membres igualment representatius i es poden definir per mitjà de condicions necessàries i suficients), parteix de la idea que hi ha categories amb límits difusos, que tenen membres més representatius (o prototípics) que d'altres i que s'han de delimitar a partir de relacions de semblança i no de condicions necessàries i suficients.
Nota
- La teoria de prototips juga un paper important en la lògica difusa i en la lingüística cognitiva. Va ser desenvolupada originàriament per la psicòloga nord-americana Eleanor Rosch en la dècada dels setanta del segle XX.
teoria del control
teoria del control
- ca teoria del control, n f
- es teoría del control
- fr théorie du contrôle
- en control theory
Definición
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que s'ocupa de les relacions de correferència que s'estableixen entre el subjecte de les oracions no finites (anomenat PRO) i un sintagma nominal de l'oració principal.
Nota
- En l'oració Joana volia PRO veure'ns, el subjecte de l'oració d'infinitiu és correferencial amb el sintagma nominal subjecte de l'oració principal. Segons la funció del sintagma controlador, es diferencien els verbs amb control de subjecte (voler), de complement directe (obligar) i de complement indirecte (agradar). La teoria del control ha sigut una de les menys desenvolupades.
teoria del lligam
teoria del lligam
- ca teoria del lligam, n f
- es teoría del ligamiento
- fr théorie du liage
- en binding theory
Definición
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que s'ocupa de les relacions de referència dels sintagmes nominals, tant dels que estan realitzats fonèticament com dels que no.
Nota
- En la teoria del lligam es diferencien tres tipus de sintagmes: els pronominals (com el pronom fort ell, el pronom feble el o el subjecte buit de l'oració finita), les anàfores (com el pronom feble es, l'expressió si mateix o les traces d'un sintagma nominal) i les expressions referencials o expressions R (com els noms propis o les variables). Aquests sintagmes, d'altra banda, són caracteritzats a partir de tres principis: el principi A, segons el qual una anàfora ha de ser lligada en la seua categoria rectora; el principi B, segons el qual un pronominal ha de ser lliure en la seua categoria rectora, i el principi C, segons el qual una expressió referencial és lliure pertot.
teoria del marcatge
teoria del marcatge
- ca teoria del marcatge, n f
- es teoría del marcaje
- fr théorie de la marque
- en markedness theory
Definición
Teoria vinculada a l'estructuralisme europeu i a la gramàtica natural segons la qual els fenòmens no marcats s'identifiquen amb les tendències generals constatables en la majoria de llengües naturals (amb els universals relatius) mentre que els marcats solen tenir un caràcter més excepcional.
Nota
- La teoria del marcatge ha sigut utilitzada sobretot en fonologia i morfologia, però també en sintaxi.
teoria del règim
teoria del règim
- ca teoria del règim, n f
- es teoría del régimen
- fr théorie du gouvernement
- en government theory
Definición
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que s'ocupa de les relacions de dependència estructural que s'estableixen entre el nucli d'un sintagma i el complement que selecciona.
Nota
- V. recció.
teoria del règim i del lligam
teoria del règim i del lligam
- ca teoria del règim i del lligam, n f
- es teoría del régimen y el ligamiento
- fr théorie du gouvernement et liage
- en government and binding theory
Definición
Model de gramàtica generativotransformacional que presenta una estructura modular de la gramàtica, segons la qual la formació d'oracions gramaticals depén de la interacció d'una sèrie de teories o mòduls que inclouen conjunts de principis que permeten simplificar al màxim les regles de la gramàtica.
Nota
- Aquestes teories se centren en les dependències entre els constituents de l'oració (teoria de la X amb barra, teoria temàtica, teoria del cas, teoria de la recció) o estableixen els principis de localitat a què estan sotmesos els fenòmens de correferència (teoria del lligam, teoria de la fitació, teoria del control). En aquest model, es diferencien tres nivells de representació estructural: l'estructura P, l'estructura S i la forma lògica. L'estructura S es deriva de l'estructura P, i la forma lògica, de l'estructura S per mitjà de l'aplicació d'una única regla transformacional: la regla de trasllat. Aquest model és el resultat de l'evolució de la teoria estàndard revisada i ampliada i va ser presentat globalment en l'obra de Noam Chomsky Lectures on Government and Binding (1981).
teoria del substrat
teoria del substrat
- ca teoria del substrat, n f
- es teoría del sustrato
- fr théorie du substrat
- en substrate theory
Definición
Teoria segons la qual determinades marques lingüístiques d'una llengua parlada prèviament en un territori es mantenen en la llengua que l'ha substituïda.
Nota
- La pèrdua del fonema /f/ inicial en castellà i l'aspiració en gascó, per exemple, han sigut atribuïdes a la influència de substrat basc, ja que el basc no tenia aquest fonema en el moment en què es produí el canvi.
teoria del trasllat
teoria del trasllat
- ca teoria del trasllat, n f
- es teoría del movimiento
- fr théorie du mouvement
- en movement theory
Definición
En la teoria del règim i del lligam, subteoria que s'ocupa de les condicions i principis que regulen l'aplicació de la regla transformacional de trasllat.
Nota
- V. regla de trasllat.
teoria dels camps
teoria dels camps
- ca teoria dels camps, n f
- es teoría de los campos
- fr théorie des champs
- en field theory
Definición
Teoria del lèxic i del significat derivada dels treballs de Jost Trier i de Johann Weisgerber que parteix de la idea que les unitats lèxiques no són elements aïllats i independents sinó elements que s'estructuren en camps a partir de les relacions sintagmàtiques i paradigmàtiques que estableixen.
Nota
- V. camp.
teoria dels trets distintius
teoria dels trets distintius
- ca teoria dels trets distintius, n f
- es teoría de los rasgos distintivos
- fr théorie des traits distinctifs
- en distinctive feature theory
Definición
Teoria fonològica desenvolupada per Roman Jakobson i Morris Halle segons la qual els trets, unitats mínimes constitutives dels fonemes, tenen un caràcter binari i són delimitats bàsicament a partir de propietats acústiques però amb alguna referència a aspectes articulatoris.
Nota
- La fonologia generativa clàssica desenvolupada per Noam Chomsky i Morris Halle assumí una perspectiva binarista semblant, però emfatitzà els aspectes articulatoris. [V. tret distintiu]
