terme
terme
- ca terme, n m
- es término
- fr terme
- en term
Definición
En lexicologia, unitat lèxica usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d'evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i la seua expressió.
Nota
- A vegades és usat com a sinònim de mot i de tecnicisme.
terme
terme
- ca terme, n m
- es término
- fr terme
- en term
Definición
En lògica de predicats, element que ocupa una posició argumental i té com a valor una entitat de l'univers.
Nota
- Els termes poden ser variables o constants. Contrasta amb predicat o funció.
terme de la comparació
terme de la comparació
- ca terme de la comparació, n m
- es término de la comparación
- fr terme de la comparaison
- en term of comparison
Definición
Cadascun dels dos constituents que es posen en relació en una construcció comparativa.
Nota
- Per exemple, ara i abans en l'oració Ara fa molt més exercici que abans, o la mare i el pare en La mare està tan preocupada com el pare. El terme que introdueix l'element que es compara amb un altre s'anomena primer terme de la comparació (ara i la mare en els exemples anteriors), i el terme amb què es compara, segon terme de la comparació (abans i el pare, en els exemples anteriors).
terme de polaritat
terme de polaritat
- ca terme de polaritat, n m
- es término de polaridad
- fr terme de polarité
- en polarity item
Definición
Element lingüístic que requereix un context o bé positiu o bé negatiu per a poder ser utilitzat en una oració.
terme de polaritat negativa
terme de polaritat negativa
- ca terme de polaritat negativa, n m
- es término de polaridad negativa
- fr terme de polarité négative
- en negative polarity item
Definición
Terme de polaritat que requereix un context negatiu per a poder ser utilitzat en una oració.
Nota
- La classe dels termes de polaritat negativa està integrada per elements com ara ningú, mai, enlloc, fins que…, etc. Així, No ha vingut ningú però *Ha vingut ningú. L'element que crea el context negatiu rep el nom de activador negatiu.
terme de polaritat positiva
terme de polaritat positiva
- ca terme de polaritat positiva, n m
- es término de polaridad positiva
- fr terme de polarité positive
- en positive polarity item
Definición
Terme de polaritat que requereix un context positiu per a poder ser utilitzat en una oració.
Nota
- Per exemple, l'adverbi ja. Així, Han vingut ja però *No han vingut ja.
terme de relació
terme de relació
- ca terme de relació, n m
- es término de relación
- fr terme de relation
- en object of the preposition
Definición
En gramàtica tradicional, categoria sintàctica, normalment nominal, que segueix una preposició i que es relaciona amb una altra categoria per mitjà d'aquesta preposició.
Nota
- Així, fusta és el terme de la preposició de en la casa de fusta.
terme marcat
terme marcat
- ca terme marcat, n m
- es término marcado
- fr terme marqué
- en marked item
Definición
Unitat que, en una relació d'oposició paradigmàtica establida amb una altra unitat, apareix definida per la presència d'un tret lingüístic.
Nota
- Els termes marcats es caracteritzen, en general, perquè tenen un valor més restrictiu que els no marcats, posseeixen una major regularitat formal i una menor freqüència d'ús. El futur, per exemple, és un temps marcat respecte al present: presenta el tret [+posterioritat], que és absent en el present, pot ser reemplaçat pel present en alguns contextos (Demà me'n vaig/me n'aniré a Saragossa) i té una menor freqüència d'ús i una major regularitat formal.
terme no marcat
terme no marcat
- ca terme no marcat, n m
- es término no marcado
- fr terme non-marqué
- en unmarked item
Definición
Unitat que, en una relació d'oposició paradigmàtica establida amb una altra unitat, apareix definida per l'absència d'un tret.
Nota
- Els termes no marcats es caracteritzen, sovint, perquè tenen un valor més general que els marcats, posseeixen una menor regularitat formal i una major freqüència d'ús. El present, per exemple, és un temps no marcat respecte al futur (és un no futur), pot substituir el futur en alguns contextos (Demà me'n vaig/me n'aniré a Saragossa) i té una major freqüència d'ús i una menor regularitat formal.
terminologia
terminologia
- ca terminologia, n f
- es terminología
- fr terminologie
- en terminology
Definición
Disciplina lingüística que s'ocupa de l'estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d'especialitat i de les seues denominacions.
