tematització
tematització
- ca tematització, n f
- ca topicalització, n f sin. compl.
- es tematización
- es topicalización
- fr thématisation
- fr topicalisation
- en thematization
- en topicalization
Definición
Procés pel qual un constituent de l'oració s'identifica amb el tema o tòpic i ocupa típicament la primera posició oracional.
Nota
- En l'oració, La carta, l'escrigué Marius, el sintagma nominal complement directe apareix tematitzat. El constituent tematitzat ocupa una posició oracional perifèrica, cosa que explica que presente un canvi entonacional respecte a la resta de l'oració i, si és un complement verbal, exigisca el doblament de clític.
temps
temps
- ca temps, n m
- es tiempo
- fr temps
- en tense
Definición
Categoria gramatical del verb que localitza la situació expressada per l'oració per referència al moment de l'acte de parla o per referència a un altre moment que es localitza respecte al de l'acte de parla.
Nota
- A diferència de l'aspecte, el temps és una categoria díctica i de localització, que indica anterioritat, posterioritat o simultaneïtat per relació directa o indirecta amb el moment de l'acte de parla. Des d'un punt de vista teòric, existeixen divergències sobre el caràcter oracional o exclusivament verbal del temps: és una categoria verbal per tal com morfològicament apareix associada als verbs en un gran nombre de llengües; és també una categoria oracional per tal com situa temporalment tota l'oració i no únicament el verb. [V. temps verbal]
temps absolut
temps absolut
- ca temps absolut, n m
- ca temps actual, n m sin. compl.
- ca temps díctic, n m sin. compl.
- es tiempo absoluto
- fr temps absolu
- en absolute tense
Definición
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a l'acte de parla.
Nota
- Són absoluts el present, el passat, el perfet i el futur simple. S'oposa a temps relatiu.
temps actual
temps actual
- ca temps absolut, n m
- ca temps actual, n m sin. compl.
- ca temps díctic, n m sin. compl.
- es tiempo absoluto
- fr temps absolu
- en absolute tense
Definición
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a l'acte de parla.
Nota
- Són absoluts el present, el passat, el perfet i el futur simple. S'oposa a temps relatiu.
temps anafòric
temps anafòric
- ca temps relatiu, n m
- ca temps anafòric, n m sin. compl.
- ca temps inactual, n m sin. compl.
- es tiempo relativo
- fr temps relatif
- en relative tense
Definición
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a un altre esdeveniment del discurs.
Nota
- Són relatius l'imperfet, el passat anterior, el plusquamperfet, el condicional simple, el condicional perfet i el futur perfet. S'oposa a temps absolut.
temps compost
temps compost
- ca temps compost, n m
- es tiempo compuesto
- fr temps composé
- en compound tense
Definición
Temps verbal format mitjançant l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat.
Nota
- Pel seu valor aspectual, els temps compostos també es denominen temps de perfet. Per exemple, el futur perfet o el condicional perfet. En sentit estricte, també són compostos els verbs formats per l'auxiliar va i l'infinitiu del verb conjugat, però, per diferenciar-los dels anteriors, en aquest cas se sol parlar de temps perifràstics. S'oposa a temps simple.
temps de perfet
temps de perfet
- ca forma verbal composta, n f
- ca forma composta, n f sin. compl.
- ca forma de perfet, n f sin. compl.
- ca temps de perfet, n f sin. compl.
- es forma compuesta
- es forma verbal compuesta
- fr forme composée
- fr forme verbale composée
- en compound form
- en compound verbal form
Definición
Forma verbal integrada per l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat.
Nota
- Per exemple, el condicional perfet o l'infinitiu compost. Les formes verbals compostes són formes de perfet i, per això, també reben el nom de formes o temps de perfet.
temps díctic
temps díctic
- ca temps absolut, n m
- ca temps actual, n m sin. compl.
- ca temps díctic, n m sin. compl.
- es tiempo absoluto
- fr temps absolu
- en absolute tense
Definición
Temps que assenyala que l'esdeveniment oracional és anterior, simultani o posterior a l'acte de parla.
Nota
- Són absoluts el present, el passat, el perfet i el futur simple. S'oposa a temps relatiu.
temps in esse
temps in esse
- ca temps in esse, n m
- es tiempo in esse
- fr temps in esse
- en tense in esse
Definición
En psicomecànica, estadi inicial de la cronogènesi, que presenta una imatge-temps totalment virtual.
temps in fieri [in fieri: la]
temps in fieri [in fieri: la]
- ca temps in fieri [in fieri: la], n m
- es tiempo in fieri
- fr temps in fieri
- en tense in fieri
Definición
En psicomecànica, estadi intermedi de la cronogènesi, que presenta una imatge-temps en formació en què ja comencen a delimitar-se les divisions temporals.
