Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  relació, n f
  • es  relación
  • fr  rapport
  • fr  relation
  • en  relation

Definición
En glossemàtica, connexió existent entre dues unitats o functius.

Nota

  • Aquesta relació pot ser d'interdependència, si les unitats són constants; de determinació, si una unitat és variable i l'altra constant, i de constel·lació, si les dues unitats són variables. Tenint en compte criteris categorials, les relacions poden ser heterocategòriques o homocategòriques, heteroelementals o homoelementals, heteronexuals o homonexuals, heterosintagmàtiques o homosintagmàtiques.
  • ca  relació, n f
  • es  relación
  • fr  rapport
  • fr  relation
  • en  relation

Definición
En lògica, connexió que un predicat o una funció estableix entre dos o més arguments.

Nota

  • Els predicats, des d'aquesta perspectiva, es caracteritzen bé per assenyalar propietats, si sols exigeixen un argument, bé per establir relacions, si exigeixen dos o més arguments. Els predicats menjar, ser més vell que, ser el marit de, per exemple, estableixen relacions.
relació arbòria relació arbòria

  • ca  relació arbòria, n f
  • es  relación arbórea
  • fr  relation structurale
  • en  structural relation

Definición
En una representació arbòria, lligam establit entre dos nodes.

Nota

  • Segons el tipus de relació existent, es diu que un node és filla, mare o germana d'un altre node, o que un node domina o comanda un altre node.
relació associativa relació associativa

  • ca  relació paradigmàtica, n f
  • ca  associació paradigmàtica, n f sin. compl.
  • ca  relació associativa, n f sin. compl.
  • es  asociación paradigmática
  • es  relación asociativa
  • es  relación paradigmática
  • fr  association paradigmatique
  • fr  rapport paradigmatique
  • fr  relation associative
  • en  associative relation
  • en  paradigmatic association
  • en  paradigmatic relation

Definición
Relació que s'estableix entre elements lingüístics que es caracteritzen pel fet de poder ocupar una mateixa posició en un determinat context.

Nota

  • Per exemple, la relació existent entre de pressa, ràpid, de bòlit, etc., que poden aparéixer en lloc de ràpidament en un oració com ara Joan anava ràpidament. Les relacions paradigmàtiques són relacions in absentia que permeten delimitar classes distribucionals (o paradigmes) d'elements en qualsevol nivell d'anàlisi. S'oposa a relació sintagmàtica.
relació d'accessibilitat relació d'accessibilitat

  • ca  relació d'accessibilitat, n f
  • ca  accessibilitat, n f sin. compl.
  • ca  alternativitat, n f sin. compl.
  • es  accesibilidad
  • es  alternatividad
  • es  relación de accesibilidad
  • fr  accessibilité
  • fr  alternativité
  • fr  relation d'accessibilité
  • en  accessibility
  • en  accessibility relation
  • en  alternativity

Definición
En lògica, lligam que un món possible estableix amb tots els altres mons en els quals són concebibles les proposicions que són vertaderes en el primer.
  • ca  relació fòrica, n f
  • es  relación fórica
  • fr  relation phorique
  • en  phoric relation

Definición
Procediment per mitjà del qual un element és interpretat en remetre a un altre element del discurs o del context situacional.

Nota

  • En el primer cas, es parla d'endòfora, i en el segon, d'exòfora. L'endòfora, alhora, es divideix en anàfora, quan es remet al discurs previ, i catàfora, quan es remet al discurs posterior.
relació heterocategòrica relació heterocategòrica

  • ca  relació heterocategòrica, n f
  • es  relación heterocategórica
  • fr  relation hétérocatégorique
  • en  heterocategorial relation

Definición
Relació que s'estableix entre dos morfemes que pertanyen a categories diferents.

Nota

  • Per exemple, la relació entre una preposició i el cas que regeix en les llengües flexives. S'oposa a relació homocategòrica.
relació heteroelemental relació heteroelemental

  • ca  relació heteroelemental, n f
  • es  relación heteroelemental
  • fr  relation hétéroélementaire
  • en  heteroelemental relation

Definición
Relació que s'estableix entre dos morfemes diferents que pertanyen a la mateixa categoria, com ara els morfemes de nombre i persona en el verb.

Nota

  • S'oposa a relació homoelemental.
relació heteronexual relació heteronexual

  • ca  relació heteronexual, n f
  • es  relación heteronexual
  • fr  relation hétéronexuelle
  • en  heteronexual relation

Definición
Relació que s'estableix entre dos elements que pertanyen a oracions diferents.

Nota

  • Per exemple, la relació entre un pronom relatiu i el seu antecedent. S'oposa a relació homonexual.
relació heterosintagmàtica relació heterosintagmàtica

  • ca  relació heterosintagmàtica, n f
  • es  relación heterosintagmática
  • fr  relation hétérosyntagmatique
  • en  heterosyntagmatic relation

Definición
Relació que s'estableix entre dos elements que pertanyen a sintagmes diferents.

Nota

  • Per exemple, la relació entre el substantiu nucli del subjecte i el verb. S'oposa a relació homosintagmàtica.