restricció semàntica
restricció semàntica
- ca reducció semàntica, n f
- ca restricció semàntica, n f sin. compl.
- es reducción semántica
- es restricción semàntica
- fr réduction sémantique
- fr restriction sémantique
- en narrowing of meaning
Definición
Procés de pèrdua de significació d'una unitat lèxica.
Nota
- La reducció semàntica acompanya tots els processos de gramaticalització. Per exemple, l'evolució semàntica del verb haver, que ha passat de tenir un significat lèxic de possessió a tenir un significat purament gramatical.
resultatiu
resultatiu
- ca resultatiu, n m
- es resultativo ‑va
- fr résultatif ‑ive
- en resultative
Definición
Paper semàntic que designa l'entitat que no existia amb anterioritat a l'acció verbal i que s'ha produït com a conseqüència d'aquesta acció.
Nota
- El complement directe de l'oració Vaig fer una taula té el paper de resultatiu. El terme és equivalent al de objecte efectuat de la gramàtica tradicional.
retroacció
retroacció
- ca retroalimentació, n f
- ca feedback [en], n m sin. compl.
- ca retroacció, n f sin. compl.
- es feedback
- es retroacción
- es retroalimentación
- fr feedback
- fr rétroaction
- en feedback
Definición
En fonètica, sensació que té un parlant de la seua pròpia producció de sons.
retroalimentació
retroalimentació
- ca retroalimentació, n f
- ca feedback [en], n m sin. compl.
- ca retroacció, n f sin. compl.
- es feedback
- es retroacción
- es retroalimentación
- fr feedback
- fr rétroaction
- en feedback
Definición
En fonètica, sensació que té un parlant de la seua pròpia producció de sons.
retroalimentació
retroalimentació
- ca retroalimentació, n f
- es retroalimentación
- fr rétroaction
- en feedback
Definición
En la teoria de la comunicació, capacitat que té el parlant de controlar l'emissió del missatge per tal de corregir qualsevol deficiència o adaptar-se a noves situacions (sobretot a les respostes i reaccions dels receptors) i aconseguir, així, una major eficàcia comunicativa.
Nota
- Generalment, es considera que la retroalimentació és una propietat universal del llenguatge humà, per oposició a altres sistemes semiòtics.
retroflex -a
retroflex -a
- ca retroflex -a, adj
- ca cacuminal, adj sin. compl.
- ca cerebral, adj sin. compl.
- es cacuminal
- es retroflejo ‑ja
- fr cacuminal ‑ale
- fr rétroflexe
- en cacuminal
- en retroflex
Definición
Dit del so o del fonema que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza amb l'elevació del dors de la punta de la llengua cap al paladar, com la [ɾ] precedida de vocal en l'anglés nord-americà.
Nota
- Acústicament, són bemol·litzats.
revaluació
revaluació
- ca revaluació, n f
- es revaluación
- fr réevaluation
- en revaluation
Definición
En gramàtica relacional, canvi de funció sintàctica experimentat per un element nominal.
Nota
- Hi ha revaluació, per exemple, quan el complement directe de l'oració activa es converteix en subjecte en la passiva.
rima
rima
- ca rima, n f
- es rima
- fr rime
- en rhyme
Definición
En fonologia mètrica, constituent de la síl·laba integrat pel nucli i per la coda.
Nota
- En la síl·laba per del mot perla, la rima estaria formada pel nucli vocàlic e i la coda r.
rinofonia
rinofonia
- ca rinolàlia, n f
- ca rinofonia, n f sin. compl.
- es rinofonía
- es rinolalia
- fr nasillement
- en nasal speech
- en nasality
Definición
Ressonància de la fonació en les cavitats nasals que produeix l'anomenada veu de nas.
rinolàlia
rinolàlia
- ca rinolàlia, n f
- ca rinofonia, n f sin. compl.
- es rinofonía
- es rinolalia
- fr nasillement
- en nasal speech
- en nasality
Definición
Ressonància de la fonació en les cavitats nasals que produeix l'anomenada veu de nas.
